Vés al contingut

Bultaco Pursang

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de motocicletaPursang
Bultaco Pursang MK2 de 1967 Modifica el valor a Wikidata
ClasseMotocròs
FabricantBultaco
Producció1967-1981
RelacionadesSherpa S, Astro, Frontera
SimilarsEl Bandido
Configuració
MotorMonocilíndric 2T refrigerat per aire
TransmissióPer cadena
SuspensióForquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
FrensTambor (dv i dr)
Cronologia
← Métisse (1964-1968)

La Bultaco Pursang fou un model de motocicleta fabricat per Bultaco entre 1967 i 1981, dissenyat específicament per a la pràctica del motocròs. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades (des dels 125 fins als 400 cc), per bé que les més populars foren les de 250 i 370 cc. Com a característiques generals a totes les versions, disposaven d'un motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.[1]

Durant les dècades de 1960 i 1970, la Pursang fou una de les motocicletes de motocròs més ben valorades,[1] ja que gaudia d'un motor fiable i potent i un xassís molt estable, oferint robustesa i grans prestacions. Seguint la filosofia de Bultaco,[2] la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa esdevenia una autèntica Curses-Client. Tot i que mai ningú no guanyà el Campionat del Món de motocròs amb aquesta motocicleta, sí que s'hi aconseguiren nombrosos campionats estatals i proves internacionals: pilots com ara Jim Pomeroy, Bengt Åberg o Harry Everts en foren els usuaris més famosos, arribant a guanyar-hi diversos Grans Premis (cal destacar que Pomeroy assolí amb una Pursang MK6 la primera victòria d'una moto catalana al mundial de motocròs: fou el 1973, al Circuit del Vallès[3]).

Història

[modifica]
Logotip històric de la Pursang, al dipòsit d'una MK15 125 de 1980

Francesc Xavier Bultó, fundador i amo de Bultaco, es va començar a interessar pel motocròs després d'haver-ne vist una cursa a Manresa en què hi corria el seu nebot Oriol Puig Bultó amb una Tralla 101 modificada[2] (aquella cursa, disputada cap al 1959, fou guanyada per l'aleshores pilot de Derbi Pere Pi). Ja el 1960 aparegué la primera Bultaco específica per a aquella disciplina: la Sherpa S,[2] una evolució molt bàsica de la Tralla 101 de carretera.[4] De cara al I Motocross Internacional de Barcelona, que s'havia d'estrenar aquell mateix any al Circuit de Pedralbes, Bultó demanà al conegut especialista britànic Taylor Matterson que li enviés dos famosos pilots i constructors de motocicletes de motocròs, els germans Don i Dereck Rickman, pels quals havia preparat una Tralla amb motor de 175 cc.[2] Els anglesos quedaren impressionats pel motor, però el xassís no els agradà. Tot i així, Don guanyà la cursa amb aquella moto i acordà amb Bultó que un cop tornat a Anglaterra prepararia als seus tallers de Hampshire un nou xassís per al motor Bultaco.

La moto resultant, apareguda el 1964,[1] es batejà com a Métisse ("Mestissa" en francès) pel fet dels seus components d'orígens diversos. Ambdues parts tancaren un acord pel qual els Rickman muntarien motors Bultaco a les seves Métisse i les vendrien al Regne Unit, mentre Bultaco les fabricaria a Catalunya per a comercialitzar-les a la resta del món.[4] Al començament aquella motocicleta es destinà al mercat europeu, mentre que la seva predecessora, la Sherpa S, es destinà a Nord-amèrica atès que la seva corba de motor s'adeia més als gustos d'aquell mercat.

Les Métisse es començaren a vendre a partir de 1965,[5] però d'ençà de 1967 els Rickman es veieren desbordats per la demanda. Afegint-hi el fet que els anglesos i Bultó no es posaven d'acord amb aspectes de disseny (el xassís es trencava per dalt) i tècnics (els Rickman només volien tub Reynolds 531,[6] mentre Bultó es conformava amb un de més econòmic) finalment Bultaco decidí dissenyar el seu propi xassís, creant un "simple bressol" en comptes del doble de la Métisse.

Origen del nom

[modifica]

Aquella moto rebé el nom de Pursang ("Pura sang" en francès, en oposició a l'anterior "Mestissa", ja que es fabricà íntegrament per Bultaco).[7] El nom se li acudí a Bultó, qui no va dubtar: «Bultaco no farà una mestissa, ans una pura sang!»[4][8] Tot i trencar-se les relacions comercials amb els germans britànics, Don Rickman es decantà per a competir amb la Pursang en comptes de la Métisse, admetent elegantment que era millor que la seva.

Versions

[modifica]

Assumint que les Métisse inicials foren la primera versió de la Pursang i, per tant, els corresponia el distintiu MK1, les noves i autèntiques "Pura sang" es començaren a enumerar a partir de l'ordinal MK2. La primera MK2 de 1967, amb la seva innovadora silueta, encetà una nissaga que es va allargar fins al tancament de la fàbrica. Successivament, tot recollint l'herència de les competicions de cada temporada, entre 1968 i 1971 es llançaren al mercat les versions MK3, MK4 i MK5. Aquesta darrera adoptava ja formes arrodonides, seguint la moda de l'època. En aquells moments, la Pursang era la moto més venuda de la seva categoria.[1]

Posteriorment sortiren a la sèrie la MK6 (1973), fabricada en diverses cilindrades, i aquell mateix any també la MK7. El 1975 apareixia la MK8, que aportava moltes novetats (sobretot pel que fa a les suspensions i al sistema de frens). Entre els anys 1976 i 1979 es llançaren la MK9, MK10, MK11, MK12 (coneguda com a Everts per ser una rèplica de l'oficial de la marca pilotada per Harry Everts) i finalment la MK15, ja en el període de crisi de l'empresa.[1]

Llista de versions produïdes

[modifica]
Versió Cilindrada Id.[9]
Model		 Núm. Sèrie[10] Període en producció Pintura dipòsit[11]
De A
MK1
Métisse[a 1]		2501111.000.00119641968Groc
MK22504242.000.00119671968Vermell
MK32504848.000.0011968Vermell
MK42506868.000.00119691971Vermell i argentat
MK51258989.000.00119711972Vermell i blanc
2508686.000.001Vermell i blanc
3508787.000.001?
MK6125100100.000.00119721973Vermell i blanc
175101101.000.001Vermell i blanc
200102102.000.001?
250103103.000.001Vermell i blanc
350104104.000.001?
MK7125117117.000.00119731975Vermell amb ratlla blanca
175118118.000.00119731974?
200119119.000.001?
250120120.000.001Blau amb ratlla blanca
360121121.000.001Vermell amb ratlla groga
MK8125144144.000.00119751976Vermell amb ratlla argentada
200134134.000.00119741976Vermell amb ratlla argentada
250135135.000.001Blau amb ratlla blanca
370136136.000.001Vermell amb ratlla groga
MK9125162162.000.0011976Vermell amb franja negra
200170170.000.001?
250167167.000.001Blau
370168168.000.001Vermell
MK10125194194.000.0011977Groc amb franges vermelles
200200200.000.001Blau amb franges vermelles
250192192.000.001Blau amb franges argentada i vermella
370193193.000.001Vermell amb franges blanca i groga
MK11125208208.000.00119771979Blau amb franges vermelles
250206206.000.001Blau amb franges argentada i vermella
250B209209.000.0011979?
370207207.000.00119771979Blau amb franges argentada i vermella
MK12
Everts		250219219.000.0011978Blau
370220220.000.001Blau
MK15125226-1980?Blau amb franges grogues
250222222.000.0011980[10]Blau amb franges grogues
420223?19801981[9]Blau amb franges grogues
  1. ↑ Malgrat no ser una Pursang, la Métisse en fou l'antecessora directa i es numerà com a MK1.

MK1 (Métisse)

[modifica]
Oriol Puig Bultó amb una Bultaco Métisse al Motocròs de Manresa de 1966

Tot i no ser encara una Pursang pròpiament dita, la Métisse co-fabricada amb els germans Rickman en fou l'antecessora directa i és considerada la primera Bultaco 100% de motocròs,[12] havent estat anomenada de vegades Pursang-Métisse.[13] Com a tal, li correspondria l'ordinal MK1.

Fitxa tècnica
Bultaco-Métisse MK1[12][14]
250
Bultaco Métisse 250cc de 1964
Id. Model11
Núm. Sèrie11.000.001[10]
Anys1964 - 1968
CC244
CV29 a 8.000 rpm
CarburadorAMAL 389
Canvi4 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec103 kg
DipòsitGroc[15]

MK2

[modifica]

La primera Pursang, la Mk2, fou el primer model de motocròs concebut íntegrament per Bultaco. Respecte de la Métisse, era una moto completament nova, amb canvi de cinc velocitats, un dipòsit innovador i una part cicle molt millorada,[16] adoptant unes suspensions desenvolupades per Bultaco de llarg recorregut (167 mm per a la forquilla del davant i 100 mm per a la del darrere). El carburador era un Amal 389/30/BM amb difussor de 30 mm i el motor, super-quadrat: 72 x 60 mm.[5]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK2
250
Pursang MK2 250cc de 1967
Id. Model42
Núm. Sèrie42.000.001
Anys1967 - 1968
CC244,29
Diàmetre x Carrera72 x 60 mm
Compressió12:1
CV34 a 8.000 rpm
CarburadorAMAL 30
Canvi5 velocitats[5]
Pneumàtic davant3,00 x 19 i 3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec102 kg[16]
DipòsitVermell

MK3

[modifica]
Domingo Gris amb la Pursang MK3 a San Isidro (Burgos) el 1969
Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK3
250
2a per la dreta: Pursang MK3 250cc (pintada com una MK4)
Id. Model48
Núm. Sèrie48.000.001
Anys1968
CC244,29
Diàmetre x Carrera72 x 60 mm
Compressió12:1
CV34 a 8.000 rpm
CarburadorAMAL 32
Pneumàtic davant3,50 x 19 i 3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec102 kg[17]
DipòsitVermell

MK4

[modifica]

La versió Mk4 representa un punt d'inflexió en l'evolució de les Pursang. El seu motor era més sofisticat que el dels models anteriors, dotat d'encesa de doble bugia per a millorar la resposta de l'accelerador i una carrosseria més estilitzada, tot i seguir el disseny general de les versions anteriors. Els gràfics també eren nous i s'iniciava un esquema de colors (combinació de vermell i argent) que es mantingué fins a la Mk6.[18]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK4
250
Pursang MK4 250cc de 1971
Id. Model68
Núm. Sèrie68.000.001
Anys1969 - 1971
CC244,29
Diàmetre x Carrera72 x 60 mm
Compressió12:1
CV37,6 a 8.500 rpm
CarburadorAMAL 32
Pneumàtic davant3,50 x 19 i 4.00 x 18
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec100 kg[19]
DipòsitVermell i argentat

MK5

[modifica]

Amb la MK5 s'estrenaren dos nous cubicatges: 125 i 350cc, aquest darrer estrenat en competició el 1972.[5] Pel que fa a la versió de 250cc, la MK5 era significativament diferent a les realitzacions anteriors, amb un motor més potent, frens més eficients i suspensió de més recorregut. A més a més, s'hi va treballar força en l'apartat del pes per tal de rebaixar-lo el màxim possible. D'altra banda, la carrosseria evolucionà estèticament, tot perdent les formes angulars i adoptant-ne unes de més arrodonides.[20]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK5
125 250[21] 350
Id. Model898687
Núm. Sèrie89.000.00186.000.00187.000.001
Anys1971 - 1972
CC124,98244,29326,03
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm72 x 60 mm83,2 x 60 mm
Compressió14:112:110,5:1
CV24 a 10.000 rpm35,2 a 8.000 rpm32,2 a 7.000 rpm
CarburadorAMAL 30AMAL 32AMAL 36
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec95 kg[22]96 kg[23]96 kg[24]
DipòsitVermell i blanc, arrodonit?

MK6

[modifica]

La MK6, força semblant estèticament a la MK5, va passar a la història en ser la que pilotava Jim Pomeroy quan guanyà la primera mànega del mundial de 1973, al Circuit del Vallès.[25]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK6
125[26] 175 200 250[26] 350
Pursang MK6 250cc de 1972
Id. Model100101102103104
Núm. Sèrie100.000.001101.000.001102.000.001103.000.001104.000.001
Anys1972 - 1973
CC124,98174,77196,04244,29326,03
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm60,9 x 60 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm83,2 x 60 mm
Compressió14:114:113:112:110,5:1
CV25,4 a 10.000 rpm30,1 a 9.000 rpm31,2 a 9.000 rpm36,3 a 7.500 rpm39 a 7.000 rpm
CarburadorAMAL 627AMAL 32AMAL 32AMAL 1036AMAL 36
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Frens davant125 x 25 mm
Frens darrera140 x 40 mm
Pes en sec95 kg95 kg[27]95 kg100 kg102 kg[28]
DipòsitVermell i blanc (7 litres)7 litresVermell i blanc
(7 litres)		7 litres

MK7

[modifica]

El 1973, el fins aleshores desconegut Jim Pomeroy havia sorprès tothom en guanyar la primera cursa del Mundial, al Circuit del Vallès.[29] La nova Pursang 250 MK7, apareguda l'any següent, anava pintada amb el mateix color blau que el del casc Bell de l'americà,[30][31] incorporant també les seves característiques ratlles blanques al dipòsit. Aquella moto fou coneguda entre els simpatitzants de la marca com a Pomeroy Rèplica.[32]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK7
125 175 200 250 360
Id. Model117118119120121
Núm. Sèrie117.000.001118.000.001119.000.001120.000.001121.000.001
Anys1973 - 19751973 - 1974
CC124,98??244,29352,14
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm??72 x 60 mm83,7 x 64 mm
Compressió14:1??12:110,5:1
CV25,1 a 9.800 rpm??40,8 a 8.500 rpm42,5 a 7.000 rpm
CarburadorAMAL 27??AMAL 36AMAL 36
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18
Pes en sec88,5 kg[33]??92 kg[30]95,5 kg[34]
DipòsitVermell amb ratlla blanca??Blau amb ratlla blancaVermell amb ratlla groga

MK8

[modifica]

Desenvolupada a finals de 1974, la MK8 es mantingué en catàleg fins al 1976. Poc després del seu llançament, el mateix 1974, n'aparegué una nova versió anomenada GP, amb el dipòsit més ample i angulós en comptes de l'inicial (encara arrodonit) i unes fenedures per a la suspensió anterior.[35]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK8
125 200 250 370
Pursang MK8 250cc de 1974
Pursang MK8 GP 250cc de 1974
Id. Model144134135136
Núm. Sèrie144.000.001134.000.001135.000.001136.000.001
Anys1975 - 19761974 - 1976
CC124,98196,07244,29363,16
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm85 x 64 mm
Compressió14:113:112:111:1
CV24,5 a 11.000 rpm24,5 a 7.000 rpm34,3 a 8.500 rpm40 a 6.500 rpm
CarburadorBING 28AMAL 32AMAL 36AMAL 36
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 18 i 4,50 x 18
Pes en sec88,5 kg[36]95 kg[37]95,5 kg[38]95 kg[39]
DipòsitVermell amb ratlla argentadaBlau amb
ratlla blanca		Vermell amb
ratlla groga

MK9

[modifica]

Jim Pomeroy assolí el 1976, amb la MK9 250, el seu millor resultat al Mundial de motocròs: quart de la general, aconseguint de passada per a Bultaco el tercer lloc final al mundial de marques.[5]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK9
125 200 250 370
Id. Model162170167168
Núm. Sèrie162.000.001170.000.001167.000.001168.000.001
Anys1976
CC124,98196,07244,29363,18
Diàmetre x Carrera51,5 x 60 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm85 x 64 mm
Compressió14:113:112:111:1
CV24,5 a 11.000 rpm24,57 a 7.000 rpm34,32 a 8.000 rpm40,18 a 7.500 rpm
CarburadorBING 28BING 32BING 36BING 36
Canvi6 velocitats5 v.5 v.5 v.
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 184,50 x 184,50 x 184,50 x 18
Pes en sec89,5 kg[40]?98,5 kg[41]98,5 kg[42]
DipòsitVermell amb franja negra?BlauVermell

MK10

[modifica]

La MK10 aparegué un cop superat el primer conflicte laboral a l'empresa, preludi de la imminent crisi que la va fer entrar en fallida pocs anys després. En aquesta versió no hi havia canvis importants, tot i que se'n va millorar el rendiment general. La potència del motor s'augmentà gràcies a diverses modificacions en la termodinàmica. El bastidor, tot i mantenir el mateix disseny estructural, fou ara reforçat, especialment al voltant de la pipa de direcció.[43]

De la MK10 se'n va derivar el 1977 una versió especial de Frontera, anomenada Gold Medal, que era més una motocicleta de motocròs matriculable que no pas una d'enduro estrictament parlant.

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK10
125 200 250[44] 370
Al mig: Pursang MK10 250 de 1977
Id. Model194200192193
Núm. Sèrie194.000.001200.000.001192.000.001193.000.001
Anys1977
CC124,59196,07244,29363,16
Diàmetre x Carrera54,2 x 54 mm64,5 x 60 mm72 x 60 mm85 x 64 mm
Compressió15:113:112:110:1
CV24,5 a 11.000 rpm24,5 a 7.000 rpm37 a 8.500 rpm41,37 a 7.500 rpm
CarburadorBING 32BING 32BING 36BING 36
Canvi6 velocitats5 v.5 v.5 v.
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 184,50 x 184,50 x 184,50 x 18
Frens davant125 mm[45]?125 x 25 mm140 mm[46]
Frens darrera125 mm?140 x 30 mm140 mm
Pes en sec91 kg[45]?99,5 kg97,5 kg[46]
DipòsitGroc amb
franges vermelles		Blau amb
franges vermelles		Blau amb franges
argentada i vermella
(9,5 litres)		Vermell amb franges
blanca i groga

MK11

[modifica]

La MK11, tant el model de 250 cc com el de 370 cc, representà una important passa endavant dins la nissaga de les Pursang. Fou una rèplica fidel de les motos oficials i oferia, per primera vegada, un tub d'escapament de tipus "bufanda" i suspensions de llarg recorregut amb dipòsits de gas independents[47] (concretament, els amortidors posteriors eren uns Betor inclinats a 45°). La moto era el fruit de la feina duta a terme dins el departament de curses per Ignasi Bultó, Toni Elías i Harry Everts.[48][49]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK11
125[50] 250[51] 250B 370
Pursang MK11 250cc de 1978
Id. Model208206209207
Núm. Sèrie208.000.001206.000.001209.000.001207.000.001
Anys1977 - 197919791977 - 1979
CC124,59246,29sense dades363,18
Diàmetre x Carrera54,2 x 54 mm70 x 64 mms.d.[b 1]85 x 64 mm
Compressió14:112:1s.d.10:1
CV24,5 a 11.000 rpm37,4 a 8.500 rpm34,32 a 8.000 rpm40,18 a 7.500 rpm
(1978: 42,69 CV[47])
CarburadorAMAL 28AMAL 38s.d.AMAL 38 i 40
Canvi6 velocitats5 v.s.d.5 v.
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,00 x 184,50 x 18?
Frens davant125 mm125 x 25 mm?140 mm[52]
Frens darrera125 mm140 x 30 mm?140 mm
Pes en sec89,5 kg99,5 kg?102 kg[47]
DipòsitBlau amb
franges vermelles		Blau amb franges
argentada i vermella
(8,5 litres)		?Blau amb franges
argentada i vermella
(8,5 litres)
  1. ↑ s.d.: Sense dades

MK12 Everts

[modifica]

El tret més característic de la MK12, rèplica de la que havia pilotat Harry Everts durant la temporada de 1978, era el seu dipòsit de plàstic i les noves plaques porta-número laterals, més endarrerides.

De la MK12 370 se'n va preparar més tard una versió matriculable, anomenada Mk12 370 TT, que tot i haver estat considerada com la darrera Frontera era en realitat una Pursang amb enllumenat i un silenciador més gros.[53]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK12 Everts[54]
250 370[55]
Pursang MK12 250cc de 1978
Id. Model219220
Núm. Sèrie219.000.001220.000.001
Anys1978
CC246,29363,16
Diàmetre x Carrera70 x 64 mm85 x 64 mm
Compressió11:110:1
CV38,83 a 8.700 rpm42,24 a 8.000 rpm
CarburadorBING 38BING 40
Canvi5 velocitats
Pneumàtic davant3,00 x 21
Pneumàtic darrera4,50 x 18
Frens davant125 mm
Frens darrera140 mm
Pes en sec99 kg102 kg
DipòsitBlau (10,5 litres)

MK15

[modifica]

Aquella darrera Pursang muntava un revolucionari motor[56] en el qual la marca havia dipositat les seves esperances de futur:[4][57] entre altres avenços, disposava d'admissió per làmines, forquilla anterior telescòpica hidropneumàtica de 312 mm de recorregut i posterior oscil·lant amb amortidors de gas.[5] Era una bonica màquina que no es va arribar a comercialitzar pels problemes de la firma,[58] que portaren al seu tancament, i amb la qual Toni Elías va aconseguir el seu millor resultat internacional: el segon lloc en una mànega del Gran Premi d'Espanya de 250 cc de 1979, celebrat al Circuit del Vallès,[59] a banda del Campionat d'Espanya d'aquell any (el darrer dels nombrosos títols estatals que aconseguí la Pursang).

De la MK15 se'n va derivar també una versió de Frontera per a enduro, anomenada Frontera Mk15 TT, que tot i haver-se presentat a la premsa no va arribar mai a la producció.[53]

Fitxa tècnica
Bultaco Pursang MK15
125 250[5] 420
Pursang MK15 125cc de 1980
Pursang MK15 250cc de 1980
Id. Model226222223
Núm. Sèrie-222.000.001s.d.
Anys1980?19801980 - 1981
CCs.d.246,30s.d.
Diàmetre x Carreras.d.70 x 64 mms.d.
Compressiós.d.12:1s.d.
CVs.d.39,56 a 7.260 rpms.d.
Carburadors.d.Bing 54 de 38mms.d.
Canvis.d.5 velocitats
Pneumàtic davants.d.3,00 x 21
Pneumàtic darreras.d.4,50 x 18s.d.
Pes en secs.d.108 kg[5]s.d.
DipòsitBlau amb franges grogues

Resultats al Campionat del Món

[modifica]

Entre molts altres arreu del món, la Pursang guanyà 13 campionats d'Espanya de motocròs (que juntament amb 5 de guanyats amb models anteriors, en sumen 18 per a Bultaco), 7 de França, 4 de britànics i 1 d'Itàlia. Pel que fa al Campionat del Món, hi obtingué resultats destacats.

Tot seguit es relacionen aquells pilots que han obtingut punts al Campionat del Món de motocròs amb una Pursang al llarg de la història d'aquesta competició, detallats per cilindrada i any. S'hi indica la posició final obtinguda i el total de punts aconseguits per temporada. S'assenyala amb negreta la millor classificació final obtinguda a cada cilindrada.

250 cc

[modifica]
Jean-Claude Laquaye amb la Pursang MK11 250 al Circuit del Vallès el 1978

Fou en la categoria dels 250 cc on les Pursang obtingueren els millors resultats internacionals.[60]

AnyPosicióPilotPunts
196217èCatalunya Oriol Puig Bultó3
24èRegne Unit Don Rickman2
196314èRegne Unit Don Rickman4
30èCatalunya Oriol Puig Bultó1
196411èRegne Unit Don Rickman6
19èRegne Unit Derek Rickman3
19659èRegne Unit Don Rickman8
17èSuècia Olle Pettersson2
196612èBèlgica Marcel Wiertz4
12èRegne Unit Don Rickman4
23èCatalunya Oriol Puig Bultó2
26èRegne Unit Malcolm Davis1
196711èBèlgica Jacky Wiertz4
24èBèlgica Marcel Wiertz2
196812èBèlgica Marcel Wiertz6
22èRegne Unit Don Rickman2
19697èBèlgica Marcel Wiertz31
21èRegne Unit Don Rickman10
41èCatalunya José Sánchez1
197018èBèlgica Marcel Wiertz6
197114èBèlgica Marcel Wiertz13
30èRegne Unit Malcolm Davis1
197216èBèlgica Marcel Wiertz13
22èEscòcia Vic Allan4
31èCatalunya Domingo Gris1
19737èEstats Units d'Amèrica Jim Pomeroy71
32èBèlgica Marcel Wiertz1
197414èEstats Units d'Amèrica Jim Pomeroy41
15èEscòcia Vic Allan33
23èPaïsos Baixos Jo Lammers12
27èRegne Unit Malcolm Davis4
19757èEstats Units d'Amèrica Jim Pomeroy108
20èEscòcia Vic Allan14
26èNova Zelanda Ivan Miller5
31èDinamarca Erling Klinke2
35èRegne Unit Malcolm Davis1
19764tEstats Units d'Amèrica Jim Pomeroy104
19774tBèlgica Harry Everts121
19786èBèlgica Harry Everts126
10èBèlgica Jean-Claude Laquaye43
36èCatalunya Toni Elías1
197918èEstats Units d'Amèrica Jim Pomeroy25
20èCatalunya Toni Elías19

500 i 125 cc

[modifica]

En les categories dels 500 cc (on Bultaco hi participava amb la Pursang 370) i dels 125 cc, els resultats obtinguts al mundial no varen ser tan destacats com en la dels 250 cc, en part perquè l'empresa esmerçava els màxims esforços en aquesta (més rendible comercialment). Tot i així, les Pursang hi varen protagonitzar també destacades actuacions, especialment en la categoria màxima.[61][62]

Toni Elías amb la Pursang MK11 125 a Montgai, durant el GP d'Espanya de 1978
125 cc
AnyFasePosicióPilotPunts
1973Final6èBèlgica Jean-Paul Mingels8
Grup A21èEstats Units d'Amèrica Dan Turner12
Grup A38èEstats Units d'Amèrica Ken Zahrt4
Grup B4tBèlgica Jean-Paul Mingels106
Grup B16èCatalunya Ignasi Bultó18
Grup B18èCatalunya Domingo Gris16
Grup B22èFrança Hubert Guerin9
1974[c 1]33èFrança Gérard Giordanengo11
39èBèlgica Luc Besohné8
48èCatalunya Ignasi Bultó5
50èEstats Units d'Amèrica Jack Keese5
64èFrança Bernard Pascual2
69èÀustria Léonard Fetz1
197523èCatalunya Ignasi Bultó9
27èBèlgica Marcel Wiertz8
39èCatalunya Jordi Capapey4
197646èBèlgica Christian Timmermans3
197739èCatalunya Toni Elías1
197822èCatalunya Toni Elías8[63]
  1. ↑ Fins al 1974 inclòs no existia el Campionat del Món de 125 cc, ans el Campionat d'Europa

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 «Historia de Bultaco - Pursang.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11-02-2009. [Consulta: 15 novembre 2011].
  2. 1 2 3 4 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 95, 100-101. ISBN 84-920886-5-6.
  3. ↑ «Jim Pomeroy. International motocross champion» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 15 novembre 2011].
  4. 1 2 3 4 «From half-bred to thoroughbred» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 7 de gener 2012. [Consulta: 15 novembre 2011].
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 Mas Godayol, Josep (Director). «Bultaco. Las purasangre». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 284-286 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X.
  6. ↑ «2- Rickman-Bultaco Metisse: alianza de conveniencia» (en castellà). voromv.com, 17-08-2019. [Consulta: 1r octubre 2020].
  7. ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Bultaco Pursang MK2». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 37. D.L. B 29846-2011.
  8. ↑ Merlos, Josep lluís. «Bultaco Pursang: l'essència pura del motocròs». motor.ara.cat. Ara, 22-08-2019. [Consulta: 17 juny 2020].
  9. 1 2 «Producció Bultaco des de 1959 fins a 1981». bultaco.org. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2013. [Consulta: 15 novembre 2011].
  10. 1 2 3 «Historia de Bultaco. Guia Modelos Bultaco de Campo.pdf» (PDF) (en castellà). tumotoverde.com, 11-02-2009. [Consulta: 15 novembre 2011].
  11. ↑ «Bultaco Model Reference Guide» (en anglès). cemoto.tripod.com. [Consulta: 15 novembre 2011].
  12. 1 2 «Metisse, 250 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  13. ↑ «Bultaco Metisse – 1966 Pursang Mk1» (en anglès). earlyyearsofmx.com. Arxivat de l'original el 10 d'octubre 2011. [Consulta: 15 novembre 2011].
  14. ↑ «Pursang Métisse» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  15. ↑ «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  16. 1 2 «Pursang Mk2, 250 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  17. ↑ «Pursang MK3» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ «M68 Bultaco Pursang Mk 4 250cc 1969» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  19. ↑ «Pursang MK4» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «M86 Bultaco Pursang Mk 5 250cc 1971» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  21. ↑ Patrignani, Roberto; Colombo, Mario. «Bultaco Pursang 250». A: Motocicletas (en castellà). Traducció: Roser Berdagué. Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1972, p. 18.
  22. ↑ «Pursang MK5 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  23. ↑ «Pursang MK5 250» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ «Pursang MK5 350» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  25. ↑ «M103 Bultaco Pursang Mk 6 250cc» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  26. 1 2 Linati Bigas, Alejandro. «Marca: Bultaco. Modelo Pursang MK6». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 49. ISBN 84-315-12210.
  27. ↑ «Bultaco catálogo 1973 i» (JPG. Catàleg original de 1973 escanejat) (en castellà). lamaneta.net. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  28. ↑ «Pursang MK6 350» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  29. ↑ «Exposició: El dia que Jim Pomeroy va conquerir el Vallès». lacaixa.es. La Caixa, 24-02-2005. Arxivat de l'original el 28 de març 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  30. 1 2 «Pursang Mk7, 250 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  31. ↑ «Bultaco. Motos de Llegenda > Pursang MK8 GP - 250 cc - 1974» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31-10-2014. [Consulta: 18 novembre 2014].
  32. ↑ «JIm "Bimbo" Pomeroy» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 09-05-2010. Arxivat de l'original el 27 de gener 2012. [Consulta: 11 novembre 2011].
  33. ↑ «Pursang MK7 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  34. ↑ «Pursang MK7 360» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  35. ↑ Medina, Àlex. «Bultaco Pursang MK-8 (1973): Sangre azul» (en castellà). motofan.com, 03-02-2010. Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2011. [Consulta: 15 novembre 2011].
  36. ↑ «E Frank Lucas 75 r» (JPG. Catàleg original de 1975 escanejat) (en francès). lamaneta.net. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  37. ↑ «Pursang MK8 200» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Pursang MK8 250» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  39. ↑ «Pursang MK8 360» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  40. ↑ «Pursang MK9 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  41. ↑ «Pursang MK9 250» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  42. ↑ «Pursang MK9 370» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  43. ↑ «M193 Bultaco Pursang Mk 10 370cc 1977» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  44. ↑ Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. «Bultaco Pursang 250». A: Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1977, p. 164. A.T. Milano 112 14-4-75.
  45. 1 2 «Pursang MK10 125» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  46. 1 2 «Pursang MK10 370» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  47. 1 2 3 «Pursang Mk11, 370 cc» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 5 d'octubre 2010. [Consulta: 15 novembre 2011].
  48. ↑ «M206 Bultaco Pursang Mk 11 250cc 1979» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  49. ↑ «M207 Bultaco Pursang Mk 11 370 1979» (en anglès). clubbultaco.com.au. [Consulta: 20 juny 2014].
  50. ↑ «Marca: Bultaco. Tipo: Pursang 125» (JPG. revista Motociclismo - Catálogo 1977 escanejada) (en castellà). lamaneta.net. Arxivat de l'original el 19 de gener 2015. [Consulta: 19 gener 2015].
  51. ↑ Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. «Bultaco Pursang 250/370». A: Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1978, p. 165. A.T. Milano 112 14-4-75.
  52. ↑ «Pursang MK11 370» (en castellà). bultacosc.com. [Consulta: 25 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  53. 1 2 «Bultaco MK12 370 TT» (en castellà). ermevents.es, 2015. Arxivat de l'original el 22 de juny 2015. [Consulta: 20 abril 2015].
  54. ↑ Molinari, Giorgio; D'Andrea, Alex; Galli, Roberto. «Bultaco Pursang MK 12 250/370». A: Moto Catalogo 1979 (en italià). Milà: Edizione A.I.D. S.p.A., 1979, p. 169. A.T. Milano 112 14-4-75.
  55. ↑ «Bultaco Pursang MK12 370 modelo 220 "Everts"» (en castellà). motosclasicas.org. [Consulta: 15 novembre 2011].
  56. ↑ «Pursang MK15 125 en Motos Rubio» (en castellà). tumotoverde.com. [Consulta: 15 novembre 2011].
  57. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Motos trascendentales. Bultaco Pursang MK15» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 76.
  58. ↑ «Pursang MK 15 420 cc (en la fábrica Bultaco)» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 31-08-2009. Arxivat de l'original el 27 de gener 2012. [Consulta: 15 novembre 2011].
  59. ↑ «Toni Elías: "¡Casi no me lo puedo creer!"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-04-1979. [Consulta: 15 novembre 2011].
  60. ↑ «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  61. ↑ «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  62. ↑ «Palmares du Mondial Mx 2» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  63. ↑ «Gran Premio de España de Cross 125 cc.: Watanabe voló en Mongay» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 14-08-1978. [Consulta: 15 desembre 2012].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bultaco_Pursang&oldid=36397225»