Campionat del Món de motocròs 1979

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentXXIII Campionat del Món de motocròs: 1979
Wolsink Markelo 1979.jpg
Gerrit Wolsink als entrenaments del GP dels Països Baixos de 500cc de 1979
Tipus temporada esportiva
Data 1979
←Anterior: 1978
Posterior: 1980
Esport motocròs
Modifica les dades a Wikidata

La temporada de 1979 del Campionat del Món de motocròs fou la 23a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 Grans Premis, celebrats entre el 8 d'abril i el 12 d'agost.

Aquella temporada es produí el millor resultat en Gran Premi fins aleshores d'un pilot català, quan Toni Elías, pilotant la Bultaco Pursang, fou segon a la segona mànega de la prova inaugural del campionat: el Gran Premi d'Espanya de 250 cc, celebrat al Circuit del Vallès.[1]

500 cc[modifica]

Gerrit Wolsink al GP dels Països Baixos de 500cc (Markelo, 29/7/1979)

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Regne Unit Graham Noyce Honda 225
2 Països Baixos Gerrit Wolsink Suzuki 177
3 Bèlgica André Malherbe Honda 176
4 EUA Brad Lackey Kawasaki 173
5 Finlàndia Heikki Mikkola Yamaha 147
6 Bèlgica Roger De Coster Suzuki 125
7 Bèlgica André Vromans Suzuki 86
8 França Jean-Jacques Bruno KTM 85
9 Bèlgica Ivan Van Den Broeck Maico 75
10 Països Baixos Gerard Rond Suzuki 71

250 cc[modifica]

Marty Moates al GP d'Espanya de 250cc (Circuit del Vallès, 8/4/1979)

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Suècia Håkan Carlqvist Husqvarna 248
2 Regne Unit Neil Hudson Maico 178
3 URSS Vladímir Kàvinov KTM 131[a 1]
4 URSS Guennadi Moisséiev KTM 126
5 Països Baixos Kees Van Der Ven Maico 106
6 RFA Rolf Dieffenbach Kawasaki 101[a 2]
7 Bèlgica Georges Jobé Suzuki 71
8 Bèlgica Jean-Claude Laquaye SWM 66
9 Bèlgica Jaak Van Velthoven KTM 61
10 Txecoslovàquia Jaroslav Falta CZ 58
Notes
  1. 133 segons altres fonts.
  2. 99 segons altres fonts.

125 cc[modifica]

Harry Everts, que acabava de fitxar per Suzuki després d'haver deixat Bultaco pels problemes econòmics del fabricant català, guanyà el primer dels seus tres títols mundials consecutius en 125 cc, afegits al de 250 cc que havia guanyat la temporada de 1975.

Classificació final[modifica]

Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Bèlgica Harry Everts Suzuki 314
2 Japó Akira Watanabe Suzuki 236
3 Bèlgica Gaston Rahier Yamaha 183
4 Finlàndia Matti Autio Suzuki 132
5 Itàlia Corrado Maddii Aprilia 68
6 Països Baixos Peter Groeneveld Honda 62
7 Itàlia Mauro Miele KTM 61
8 Itàlia Michele Rinaldi TGM 55
9 Bèlgica Robert Greisch Puch 46
10 Finlàndia Göte Liljegren Aprilia 43

Resum: Podi final 1979

500 cc250 cc125 cc
Campió Regne Unit Graham NoyceHondaSuècia Håkan CarlqvistHusqvarnaBèlgica Harry EvertsSuzuki
Subcampió Països Baixos Gerrit WolsinkSuzukiRegne Unit Neil HudsonMaicoJapó Akira WatanabeSuzuki
Tercer Bèlgica André MalherbeHondaURSS Vladímir KàvinovKTMBèlgica Gaston RahierYamaha

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de motocròs 1979 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Toni Elías: "¡Casi no me lo puedo creer!"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-04-1979. [Consulta: 10 agost 2010].

Bibliografia[modifica]

  • Ventura, Joan; G. Luque, Joan «Motocross. Campeonatos del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], desembre 1979, p. 98-122, 187-188.

Enllaços externs[modifica]