Vladímir Kàvinov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVladímir Kàvinov
Vladimir Varino, Joel Robert, Jo Lammers (), Bestanddeelnr 925-5856.jpg
Amb la KTM al GP dels Països Baixos de 1972
Biografia
NaixementVladímir Ivànovitx Kàvinov
rus: Владимир Иванович Кавинов
25 de gener de 1949 (1949-01-25) (70 anys)
Kovrov, Província de Vladímir
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Activitat
OcupacióDirigeix la Kavinov Motocross School
Activitat1968 - 1985
Equips CZ, KTM
Victòries en GP6
Títols estatals en Motocròs
C. de l'URSS• 17 medalles d'or
• 1 Medalla de la Joventut de l'URSS
Victòries en motocròs destacats
MXDN1 (1978)
Trophée1 (1979)
Altres
1 Subcampionat del Món de motocròs 250cc (1977)
Premis
• Títol de Mestre d'Honor d'Esports
Insígnia d'honor del Govern

Lloc webwww.kavinov.com
Modifica les dades a Wikidata

Vladímir Ivànovitx Kàvinov (en rus: Владимир Иванович Кавинов), més conegut com a Vladímir Kàvinov (Kovrov, Vladímir, 25 de gener de 1949) és un ex-pilot rus de motocròs. Durant els anys 70, com a pilot oficial de KTM, va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en 250 cc i, malgrat no haver-lo guanyat mai,[1] en fou Subcampió un any (1977). També formà part de l'equip soviètic guanyador del Motocross des Nations de 1978 i del Trophée des Nations de 1979.

Com molts altres esportistes russos de l'època, Kavinov era militar a l'exèrcit roig, havent assolit el grau de capità.[2] També fou militar soviètic Guennadi Moisséiev, 3 vegades campió del món i company seu a KTM. Ambdós pilots foren gairebé imbatibles durant anys, gràcies al seu bon estat de forma física i a les tàctiques d'equip i disciplina adquirides a l'exèrcit.

Resum biogràfic[modifica]

La seva infantesa transcorregué al seu poble natal, distant 270 quilòmetres de Moscou. El seu pare treballava a la fàbrica local de torner, essent valorat com a un bon especialista, i la seva mare feia de mestra en una escola bressol, a la qual assistí Vladímir fins als 7 anys. A aquella edat començà els seus estudis a l'escola, que li anaren força bé fins al cinquè curs, en què els seus resultats començaren a a davallar (els mestres deien que tenia bona memòria, però era un estudiant fluixet).

A 13 anys, el seu pare els comprà una bicicleta "Sunrise" a ell i a son germà (dos anys més gran). Tots dos s'hi divertien pujant-hi junts, fet que a la llarga li atorgaria a Vladímir unes habilitats sobre les dues rodes que li anaren molt bé després, a l'hora d'aprendre ràpidament la tècnica de pilotatge quan començà a practicar motocròs, cap allà el 1964. Des d'aleshores fins al 1968, s'anà entrenant, fent tota mena d'activitats esportives, començant a destacar pels seus resultats.

1968, debut al Mundial[modifica]

La temporada de 1968, a 19 anys, ja disputà quatre Grans Premis del Mundial de 250 cc amb la CZ. El 1970 es traslladà a Kíev, Ucraïna, per a treballar en una planta de productes químics, incorporant-se al club esportiu "Dnièper" i passant una època complicada que durà fins al 1974, any en què inicià la seva carrera com a pilot professional formant part del Club esportiu de l'Exèrcit a Kíev, primer com a pilot i després com a entrenador, estant-s'hi fins al 1997. Foren els seus millors anys esportius, que coincidiren amb l'etapa en que l'equip soviètic feia servir les KTM austríaques.

La situació canvià a partir de 1980, quan la federació soviètica decidí, per raons polítiques, tornar a equipar els seus pilots amb les motocicletes del fabricant txecoslovac CZ. D'ençà d'aleshores, la seva carrera començà a declinar, ja que les CZ eren lluny del seu moment dolç (esdevingut a finals de la dècada de 1960). Kavinov seguí, però, competint al Mundial esporàdicament fins al 1985 (en què canvià de cilindrada, provant sort sense èxit als 125cc).

Actualitat[modifica]

Un cop retirat de la competició, es dedicà a entrenar futurs corredors de motocròs. De 1997 al 2000 ho féu al club "Sona" d'Irpin (Província de Kíev), canviant després al club "Líder" de Kíev i a d'altres. Actualment, Kavinov dirigeix la seva pròpia escola de motocròs prop de Kíev, la Kavinov Motocross School, on imparteix ensenyances a diversos nivells, des de la simple conducció de vehicles de motor fins al pilotatge extrem en motocròs.

Palmarès[3][modifica]

Palmarès al Campionat soviètic de motocròs[modifica]

  • 17 medalles d'or
  • 9 Medalles d'argent
  • 3 Medalles de bronze
  • 1 Medalla de la Joventut de la Unió Soviètica

Palmarès internacional en Motocròs[modifica]

Any Motocicleta Mundial
250 cc
Per equips[a 1]
MXDN Trophée
1968 CZ -
1969 CZ
1970 CZ 10è
1971 CZ
1972 CZ 12è
1973 CZ -
1974 KTM -
1975 KTM -
1976 KTM 3r[4]
1977 KTM 2n
1978 KTM 4t 1r
1979 KTM 3r 1r
1980 CZ 17è
1981 CZ 36è
1982 KTM 33è
Total títols[a 2] 0 1 1
Notes
  1. La classificació consignada a MXDN i Trophée fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals guanyats, MXDN i Trophée inclosos

Referències[modifica]

  1. «Profile - Vladimir Kavinov» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 7 juliol 2011].
  2. «Владимир Кавинов. О кроссе и о себе» (en rús). kavinov.com, abril 1989. [Consulta: 7 juliol 2011].
  3. Kavinov, Vladimir. «Владимир Кавинов» (en rús). kavinov.com, 2009. [Consulta: 7 juliol 2011].
  4. Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Vladimir Kavinov». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 25 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3. 
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Kàvinov