Vladímir Kàvinov
,_Bestanddeelnr_925-5856.jpg) Amb la KTM al GP dels Països Baixos de 1972 | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Vladímir Ivànovitx Kàvinov rus: Владимир Иванович Кавинов 25 de gener de 1949 Kovrov, Província de Vladímir | ||||
| Nacionalitat |  Unió Soviètica | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Dirigeix la Kavinov Motocross School | ||||
| Activitat | 1968 - 1985 | ||||
| |||||
| Victòries en GP | 6 | ||||
| Títols estatals en Motocròs | |||||
| C. de l'URSS | • 17 medalles d'or • 1 Medalla de la Joventut de l'URSS | ||||
| Victòries en motocròs destacats | |||||
| MXDN | 1 (1978) | ||||
| Trophée | 1 (1979) | ||||
| Altres | |||||
1 Subcampionat del Món de motocròs 250cc (1977) | |||||
Premis • Títol de Mestre d'Honor d'Esports • Insígnia d'honor del Govern | |||||
| Lloc web | www.kavinov.com | ||||
 | |||||
Vladímir Ivànovitx Kàvinov (en rus: Владимир Иванович Кавинов), més conegut com a Vladímir Kàvinov (Kovrov, Vladímir, 25 de gener de 1949) és un ex-pilot rus de motocròs. Durant els anys 70, com a pilot oficial de KTM, va ser un dels màxims aspirants al títol de Campió del Món de motocròs en 250 cc i, malgrat no haver-lo guanyat mai,[1] en fou Subcampió un any (1977). També formà part de l'equip soviètic guanyador del Motocross des Nations de 1978 i del Trophée des Nations de 1979.
Com molts altres esportistes russos de l'època, Kavinov era militar a l'exèrcit roig, havent assolit el grau de capità.[2] També fou militar soviètic Guennadi Moisséiev, 3 vegades campió del món i company seu a KTM. Ambdós pilots foren gairebé imbatibles durant anys, gràcies al seu bon estat de forma física i a les tàctiques d'equip i disciplina adquirides a l'exèrcit.
Contingut
Resum biogràfic[modifica]
La seva infantesa transcorregué al seu poble natal, distant 270 quilòmetres de Moscou. El seu pare treballava a la fàbrica local de torner, essent valorat com a un bon especialista, i la seva mare feia de mestra en una escola bressol, a la qual assistí Vladímir fins als 7 anys. A aquella edat començà els seus estudis a l'escola, que li anaren força bé fins al cinquè curs, en què els seus resultats començaren a a davallar (els mestres deien que tenia bona memòria, però era un estudiant fluixet).
A 13 anys, el seu pare els comprà una bicicleta "Sunrise" a ell i a son germà (dos anys més gran). Tots dos s'hi divertien pujant-hi junts, fet que a la llarga li atorgaria a Vladímir unes habilitats sobre les dues rodes que li anaren molt bé després, a l'hora d'aprendre ràpidament la tècnica de pilotatge quan començà a practicar motocròs, cap allà el 1964. Des d'aleshores fins al 1968, s'anà entrenant, fent tota mena d'activitats esportives, començant a destacar pels seus resultats.
1968, debut al Mundial[modifica]
La temporada de 1968, a 19 anys, ja disputà quatre Grans Premis del Mundial de 250 cc amb la CZ. El 1970 es traslladà a Kíev, Ucraïna, per a treballar en una planta de productes químics, incorporant-se al club esportiu "Dnièper" i passant una època complicada que durà fins al 1974, any en què inicià la seva carrera com a pilot professional formant part del Club esportiu de l'Exèrcit a Kíev, primer com a pilot i després com a entrenador, estant-s'hi fins al 1997. Foren els seus millors anys esportius, que coincidiren amb l'etapa en que l'equip soviètic feia servir les KTM austríaques.
La situació canvià a partir de 1980, quan la federació soviètica decidí, per raons polítiques, tornar a equipar els seus pilots amb les motocicletes del fabricant txecoslovac CZ. D'ençà d'aleshores, la seva carrera començà a declinar, ja que les CZ eren lluny del seu moment dolç (esdevingut a finals de la dècada de 1960). Kavinov seguí, però, competint al Mundial esporàdicament fins al 1985 (en què canvià de cilindrada, provant sort sense èxit als 125cc).
Actualitat[modifica]
Un cop retirat de la competició, es dedicà a entrenar futurs corredors de motocròs. De 1997 al 2000 ho féu al club "Sona" d'Irpin (Província de Kíev), canviant després al club "Líder" de Kíev i a d'altres. Actualment, Kavinov dirigeix la seva pròpia escola de motocròs prop de Kíev, la Kavinov Motocross School, on imparteix ensenyances a diversos nivells, des de la simple conducció de vehicles de motor fins al pilotatge extrem en motocròs.
Palmarès[3][modifica]
Palmarès al Campionat soviètic de motocròs[modifica]
- 17 medalles d'or
- 9 Medalles d'argent
- 3 Medalles de bronze
- 1 Medalla de la Joventut de la Unió Soviètica
Palmarès internacional en Motocròs[modifica]
| Any | Motocicleta | Mundial 250 cc |
Per equips[a 1] | |
|---|---|---|---|---|
| MXDN | Trophée | |||
| 1968 | CZ | - | ||
| 1969 | CZ | 9è | ||
| 1970 | CZ | 10è | ||
| 1971 | CZ | 8è | ||
| 1972 | CZ | 12è | ||
| 1973 | CZ | - | ||
| 1974 | KTM | - | ||
| 1975 | KTM | - | ||
| 1976 | KTM | 3r[4] | ||
| 1977 | KTM | 2n | ||
| 1978 | KTM | 4t | 1r | |
| 1979 | KTM | 3r | 1r | |
| 1980 | CZ | 17è | ||
| 1981 | CZ | 36è | ||
| 1982 | KTM | 33è | ||
| Total títols[a 2] | 0 | 1 | 1 | |
- Notes
Referències[modifica]
- ↑ «Profile - Vladimir Kavinov» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ «Владимир Кавинов. О кроссе и о себе» (en rús). kavinov.com, abril 1989. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ Kavinov, Vladimir. «Владимир Кавинов» (en rús). kavinov.com, 2009. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ Ramkema, Wim; Heese, Jan. «Moto Cross - Vladimir Kavinov». A: Grand Prix - Libro para cromos (en castellà). Bilbao: Publicaciones Fher, 1977, p. 25 (Àlbum de cromos). D.L. BI-1027-77, No. Reg. 4070-77. ISBN 84-243-1359-3.
- Bibliografia
- Kavinov, Vladimir. «Автобиография Владимира Кавинова» (en rús). kavinov.com, 2009. [Consulta: 7 juliol 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Kàvinov |
