Stefan Everts

Carrera esportiva
Nacionalitat	Bèlgica
Temporades	1988 - 2006
Equips	Suzuki, Kawasaki, Honda, Husqvarna, Yamaha
Rècords	• 10 Campionats del Món; • El campió del món més jove de la història (1991, 18 anys)
Palmarès en motocròs
C. Món 125cc	1 (1991)
C. Món 250cc	4 (1995, 1996, 1997, 2003 Mx GP)
C. Món 500cc	2 (2001, 2002)
C. Món MX1	3 (2004, 2005, 2006)
	Total: 10 Campionats Mundials
GP guanyats	101
MXDN	5 (1995, 1997, 1998, 2003, 2004)
C. Bèlgica	2 125cc (1990, 1991); 2 250cc (1993, 1998); 2 Open (2001, 2005)
C. Itàlia	1 Inter (1993)
Coupe Avenir	1 (1990)
Palmarès en enduro
ISDE	Guanyador absolut (2003, Brasil)
Activitat professional
Negocis	Ginebra i Vodka S72

Stefan Everts
	(2008)
Biografia
Naixement	25 novembre 1972 (52 anys); Bree (Bèlgica)
Altres noms	Mr. 875cc
Residència	Neeroeteren, Maaseik
Activitat
Ocupació	pilot de motocròs, empresari
Nacionalitat esportiva	Bèlgica
Esport	motocròs
Família
Fills	Liam Everts
Pare	Harry Everts
Parents	Jef Teuwissen, besoncle
Premis
	(2006) Esportista belga de l'any; (2004) Esportista belga de l'any; (2003) Esportista belga de l'any; (2002) Esportista belga de l'any; (2001) Esportista belga de l'any; premi a la trajectòria ;
Lloc web	s72gin.com

Stefan Everts (Bree, 25 de novembre de 1972) és un ex-pilot flamenc de motocròs, esport del qual n'ostenta el rècord de títols mundials amb un total de 10 (1 en la categoria dels 125cc, 4 en 250cc, 2 en 500cc i 3 en MX1).^[1] A banda, formant part de l'equip belga va guanyar 5 Motocross des Nations. Durant anys, Everts va ostentar el rècord de victòries en Gran Premi amb un total de 101 (no va ser fins al 2023 que Jeffrey Herlings el va superar, amb 103).

Stefan Everts es retirà de la competició a finals del 2006.

Resum biogràfic

Nascut a Bree però resident des de sempre al proper Neeroeteren (un nucli de Maaseik), Stefan és fill de Harry Everts, quatre vegades Campió del Món entre 1975 i 1981 i, per tant, visqué l'ambient del motocròs a casa des de sempre. Va començar a conduir una motocicleta a quatre anys, i a 17 debutà al Campionat del Món de 125 cc. Dos anys després aconseguia el seu primer títol mundial en aquesta categoria, encetant una era de supremacia en totes les categories que l'ha dut a aconseguir més títols mundials d'aquest esport que ningú, duplicant de passada el rècord de victòries en Grans Premis (en poder de Joël Robert des dels 70), que era de 50 i ell va deixar en 101.^[2]

Stefan Everts era conegut pel seu estil de pilotatge suau, fent que semblés que conduïa sense esforç, mantenint-se dret a la motocicleta molt més sovint que els seus rivals, fins i tot als revolts més tancats. El seu control als revolts era únic i destacava per conduir el seu motor en una marxa més alta per tal de mantenir la trajectòria a la pista, en comptes de pujar cada marxa al límit de revolucions (fins i tot quan pilotava motors "nerviosos" de dos temps de 125 i 250 cc al començament de la seva carrera).

Tot i que mai no es va fixar gaire en l'estil de pilotatge ni els circuits de supercross nord-americans, va demostrar poder competir al màxim nivell amb els millors pilots dels EUA, fins i tot en el seu propi terreny.

Durant les darreres etapes de la seva carrera la seva vasta experiència el feu a arribar a una consistència impressionant, cometent gairebé mai errades o moviments erràtics, com ho demostra el rècord de catorze victòries de quinze possibles en la seva darrera temporada.

Un cop acabada la seva carrera esportiva el 2006, Everts esdevingué director de l'equip de motocròs oficial de KTM, màxim responsable d'entrenament tècnic, mental i físic dels seus pilots. El juliol del 2007 renovà el seu contracte amb el fabricant austríac per dos anys més.

Everts viu la major part de l'any a Mònaco (una decisió per la qual fou criticat per personalitats de l'esport belga com ara Justine Henin o Tom Boonen) amb la seva muller Kelly i el seu fill Liam.

Rècords i Guardons

10 vegades Campió del Món
101 Victòries en GP (superat només per Jeffrey Herlings, amb 103 a data del 2023)
14 victòries de 15 GP el 2006
Victòria en 3 GP el mateix dia (125 cc, Motocross GP i 650 cc a Ernée, França, el 2003)
El Campió del Món més jove de la història (1991, 18 anys)
Únic Campió del Món amb les quatre marques japoneses (Suzuki, Kawasaki, Honda i Yamaha)
Segon pilot, després d'Eric Geboers, a esdevenir "Mr. 875cc" (guanyador de títols mundials en 125, 250 i 500 cc)
5 vegades Esportista belga de l'any (2001 a 2004 i 2006), només superat per Eddy Merckx, més un premi Lifetime Achievement a la seva gesta esportiva.

Palmarès

A banda els èxits aquí reflectits, l'any 2003 fou el guanyador absolut dels Sis Dies Internacionals d'Enduro del Brasil.^[3]

Resultats per any

Any	Motocicleta	Campionat del Món de motocròs						MXDN ^{[a 1]}	C. de Bèlgica	Títols ^{[a 2]}
		500cc		250cc		125cc
		GPs	Posició	GPs	Posició	GPs	Posició
1989	Suzuki	-	-	-	-	-	15è			-
1990	Suzuki	-	-	-	-	-	3r		1r 125cc	1
1991	Suzuki	-	-	-	-	5	1r		1r 125cc	2
1992	Suzuki	-	-	1	11è	-	-			-
1993	Suzuki	-	-	3	2n	-	-		1r 250cc	1
1994	Kawasaki	-	-	5	2n	-	-			-
1995	Kawasaki	-	-	5	1r	-	-	1r		2
1996	Honda	-	-	5	1r	-	-			1
1997	Honda	-	-	9	1r	-	-	1r		2
1998	Honda	1	-	8	2n	-	-	1r	1r 250cc	2
1999	Honda	-	-	1	11è *^{[a 3]}	-	-			-
2000	Husqvarna	-	- *	-	-	-	-			-
2001	Yamaha	7	1r	-	-	-	-		1r Open	2
2002	Yamaha	4	1r	-	-	-	-			1
		650cc		Motocross GP		125cc
2003	Yamaha	1	-	8	1r	8	2n	1r *		2
		MX3		MX1		MX2
2004	Yamaha	-	-	7	1r	-	-	1r		2
2005	Yamaha	-	-	8	1r	-	-		1r MX1	2
2006	Yamaha	-	-	14	1r	-	-			1
Total títols		2		7		1		5	6	21
		10 mundials

Notes

↑ La classificació consignada a MXDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal. S'assenyalen amb * les edicions en què fou el guanyador absolut
↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals i internacionals guanyats, MXDN inclòs
↑ S'assenyalen amb * les temporades incompletes per lesió

Resultats per Gran Premi

Nota.- Es mostren els resultats obtinguts durant les seves quatre darreres temporades al mundial.

(Llegenda)

Any Campionat	Rda 1	Rda 2	Rda 3	Rda 4	Rda 5	Rda 6	Rda 7	Rda 8	Rda 9	Rda 10	Rda 11	Rda 12	Rda 13	Rda 14	Rda 15	Rda 16	Rda 17	Posició mitjana	% Podis	Posició
2003 MX1	3	9	4	1	1	1	1	1	1	1	1	1	-	-	-	-	-	2,08	83%	1r
2004 MX1	1	2	1	2	1	3	1	1	2	3	2	1	2	1	8	-	-	2,07	93%	1r
2005 MX1	1	5	1	1	4	1	1	2	4	3	2	3	2	1	5	1	1	2,23	76%	1r
2006 MX1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	1	2	1	1	-	-	1,07	100%	1r

Referències

↑ «Profile - Stefan Everts» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 29 juny 2010].
↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Stefan Everts» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 64.
↑ «Stefan Everts writes history winning the Six Days» (en anglès). terra.com.br, 08-11-2003. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2011. [Consulta: 29 juny 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stefan Everts

Stefan Everts - Lloc web oficial (anglès)
Entrevista a Stefan Everts del 8-4-2010 Arxivat 2010-08-15 a Wayback Machine. (anglès)
Vídeo de Stefan Everts amb la Yamaha YZ 125 de 1990 (anglès)
Imatge de Stefan Everts amb la KTM el 2007 Arxivat 2014-08-20 a Wayback Machine.

[4] La classificació consignada a MXDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal. S'assenyalen amb * les edicions en què fou el guanyador absolut

[5] Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals i internacionals guanyats, MXDN inclòs

[6] S'assenyalen amb * les temporades incompletes per lesió

[palm-1] «Profile - Stefan Everts» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 29 juny 2010].

[2] De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Stefan Everts» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 64.

[3] «Stefan Everts writes history winning the Six Days» (en anglès). terra.com.br, 08-11-2003. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2011. [Consulta: 29 juny 2010].

[1]

[2]

[3]

[a 1]

[a 2]

[a 3]