Eric Geboers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEric Geboers
Biografia
Naixement5 agost 1962 Modifica el valor a Wikidata
Neerpelt (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 2018 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Mol (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortOfegament Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsThe Kid, Mr. 875 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióenginyer, pilot de motocròs, pilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs
resistència Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansSylvain Geboers Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: eric.geboers.792 Twitter (X): enricomx Instagram: geboers_eric Musicbrainz: 9bd24a45-27e1-40d0-82bf-f5137f343948 Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatBèlgica Bèlgica
Temporades1980 - 1990
EquipsSuzuki, Honda
RècordsPrimer Campió del Món en tres cilindrades (125, 250 i 500 cc)
Palmarès en motocròs
C. Món 125cc2 (1982 - 1983)
C. Món 250cc1 (1987)
C. Món 500cc2 (1988, 1990)
Total: 5 Campionats Mundials
GP guanyats39
Coupe1 (1983)

C. Bèlgica3 (1986-1988)
C. Itàlia1 Inter (1988)

Coupe Avenir1 (1980)

Eric Geboers (Neerpelt, 5 d'agost de 1962 - Mol, 6 de maig de 2018) fou un pilot de motocròs flamenc que guanyà dos Campionats del Món de motocròs en la categoria dels 500cc, un en 250cc i dos en 125cc.[1] A banda, formant part de l'equip belga va guanyar la Coupe des Nations el 1983.

Conegut familiarment com a The Kid, era el germà petit de Sylvain Geboers, qui durant la dècada del 1970 fou un dels màxims aspirants al títol dels 250cc com a company d'equip de Joël Robert,[2] primer a ČZ i després a Suzuki (on actualment dirigeix el seu equip de motocròs). El 2011, Eric Geboers va ser nomenat FIM Legend.[3]

Trajectòria esportiva[modifica]

Eric Geboers fou conegut en el món del motocròs com a "Mr. 875cc" perquè fou el primer a guanyar el títol mundial de les tres cilindrades (125, 250 i 500 cc), avançant-se al seu company d'equip Georges Jobé que ho intentà debades durant la mateixa època.[1] L'any 1988 fou guardonat com a Esportista belga de l'any. Dos anys després es va retirar de l'alta competició, un cop acabat el GP de Bèlgica disputat a Namur el 5 d'agost de 1990.

Un cop retirat del motocròs començà a participar en curses de resistència d'automobilisme en cotxes Sports-cars competint en les temporades 2001 i 2002 del Campionat FIA GT, en què participà en curses com ara els 500 km del Jarama i les 24 Hores de Spa. També dirigí el Teka Suzuki motocross team juntament amb el seu germà Sylvain, patrocinant pilots belgues com ara Steve Ramon o Clément Desalle.

Mort[modifica]

El 6 de maig de 2018, durant una sortida amb el seu vaixell, Eric Geboers es va morir ofegat després de submergir-se en un estany prop de Mol per mirar de salvar el seu gos, que s'ofegava.[4] El seu cos va ser trobat pels serveis de salvament l'endemà. Tenia 55 anys.

Palmarès internacional[modifica]

Any Motocicleta Campionat del Món de motocròs Coupe
[a 1]
500cc 250cc 125cc
1980 Suzuki - - 3r
1981 Suzuki - - 2n
1982 Suzuki - - 1r
1983 Suzuki - - 1r 1r
1984 Honda - -
1985 Honda 3r - -
1986 Honda 3r - -
1987 Honda - 1r -
1988 Honda 1r - -
1989 Honda 3r - -
1990 Honda 1r - -
Total títols 2 1 2 1
5 mundials
  1. La classificació consignada a Coupe fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Profile - Eric Geboers» (en anglès). Bestsports.com.br. [Consulta: 18 juny 2010].
  2. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Eric Geboers» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 63.
  3. «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
  4. «L'ancien champion du monde de Motocross Eric Geboers s'est noyé en voulant sauver son chien» (en francès). lequipe.fr. L'Équipe, 08-05-2018. [Consulta: 9 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]