Åke Jonsson

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÅke Jonsson
AkeJonsson1972.jpg
A St. Peters (Missouri), durant la Trans-AMA de 1972
Biografia
Naixement 5 d'octubre de 1942 (1942-10-05) (77 anys)
Hammerdal, Jämtland
Nacionalitat Suècia Suècia
Activitat
Ocupació Motociclista
Activitat 1963 - 1978
Equips Husqvarna, Maico, Yamaha
Victòries en GP 9
Títols estatals en Motocròs
C. Suècia 250cc 1 (1964)
C. Suècia 500cc 6 (1967-68, 1972-73, 1975-76)
Trans-AMA 1 (1972)
Victòries en motocròs destacats
MXDN 3 (1970, 1971, 1974)
1 Victòria absoluta (1971)
Trophée 3 (1964, 1966, 1967)
M. der Azen 1973
Altres
1 Inter-AM (1970)
3 C. Nòrdic per equips
(250cc, 1964-66)
1 C. Suècia Snowcross
(250cc, 1965)

Lloc web www.akejonsson.com
Modifica les dades a Wikidata

Åke Jonsson (Hammerdal, Jämtland, 5 d'octubre de 1942) és un antic pilot de motocròs i patinador de velocitat sobre gel d'alt nivell (pertanyia a l'elit júnior sueca d'aquest esport abans de començar a triomfar en motocròs). Com a motociclista, fou un dels principals competidors del Campionat del Món de motocròs entre finals dels anys 60 i començament dels 70, havent estat a punt de guanyar-lo diverses vegades (especialment, els anys 1971 i 72). Entre molts altres èxits, va guanyar una Trans-AMA i set Campionats de Suècia. A banda, com a membre de l'equip suec va guanyar tres vegades el Motocross des Nations i altres tres el Trophée des Nations.

Fou també autor d'un llibre de culte per als afeccionats al motocròs, "The Technique of Moto-Cross", en què explica tècniques avançades de conducció per a practicants. El famós campió neerlandès Gerrit Wolsink, en una entrevista a la revista "Moto-Cross Action", lloà extensament el llibre, afirmant que fins i tot algú del seu nivell n'havia extret informació útil sobre tècniques a emprar en situacions diverses.

Trajectòria en Motocròs[modifica]

Jonsson començà a competir a Suècia com a pilot oficial de Husqvarna. El 1964 s'estrenà en competició internacional, tot prenent part al Gran Premi de Suècia de 250cc (a Hedemora) i ja el 1966 guanyà el seu primer Gran Premi, concretament el de Luxemburg de la mateixa cilindrada (a Schifflange). Malgrat els seus bons resultats, la fàbrica el relegava a un segon terme i afavoria les seves figures, el Campió del Món Torsten Hallman i Bengt Åberg. Tot i així, el 1968 aconseguí el tercer lloc al mundial de 500cc després d'haver estat a punt de guanyar-lo.

El 1969 fou fitxat per Maico i amb aquesta motocicleta aconseguí un altre tercer lloc al Mundial el 1970. A finals d'aquell mateix any, guanyà la Inter-AM als EUA.

1971-72, dos títols que s'esmunyen[modifica]

El 1971 fou el seu millor any. En arribar al darrer Gran Premi de la temporada, tenia uns pocs punts d'avantatge al capdavant de la classificació sobre l'oficial de Suzuki Roger De Coster. Mentre liderava la cursa, la bugia de la seva es desprengué, permetent a De Coster avançar-lo i guanyar així el Mundial.[1][2] Poques setmanes després, es prengué una petita revenja tot guanyant les dues mànegues del Motocross des Nations, celebrat a Gwened, Bretanya.

El 1972 es lesionà a mitjan temporada, però tingué la sort d'arribar al darrer Gran Premi (a Ettelbruck, Luxemburg) com a aspirant al títol. Malauradament tot i guanyar la primera mànega, a la segona es quedà sense benzina quan anava primer, havent d'abandonar. Això el relegà a la quarta posició final del Campionat. Per compensar, a la tardor Jonsson guanyà la Trans-AMA, tot vencent en nou curses consecutives.[3]

1973, a Yamaha[modifica]

De cara a la temporada de 1973, Jonsson fou contractat per tres anys per Yamaha, com a pilot de la seva nova motocicleta (amb el seu innovador sistema de suspensió posterior, que emprava un únic amortidor anomenat monoshock. Tot just acabat d'entrar a l'equip Yamaha, instal·là la suspensió davantera de la Maico a la seva nova moto, amb gran disgust dels japonesos que decidiren millorar les seves pròpies forquilles.

Amb Yamaha, tingué força dificultats mecàniques i molta feina de desenvolupament a la motocicleta, cosa que li impedí de repetir els seus bons resultats d'antany. El 1976 tornà a Maico i tingué la mala sort de trencar-se la clavícula, però encara aconseguí acabar el Mundial en vuitena posició.

1979, retirada[modifica]

Després d'unes poques temporades més, Jonsson es retirà de la competició el 1979, passant a regentar un magatzem de Yamaha a Suècia. Actualment, viu retirat al seu país.

Palmarès en Motocròs[modifica]

Any Motocicleta C. del Món Per equips[a 1] Trans
AMA
Inter
AM
C. de Suècia Total[a 2]
500 cc 250 cc MXDN Trophée Nòrdic 500 cc 250 cc
1963 Husqvarna - - - - - - - -
1964 Husqvarna - - 1r 1r - - - 1r 3
1965 Husqvarna - - - 1r - - - 4t 1
1966 Husqvarna - 3r 1r 1r - - - 4t 2
1967 Husqvarna 18è - 2n 1r - 1r - 2
1968 Husqvarna 3r - - - - 1r - 1
1969 Maico 13è - 2n - - 3r 4t - -
1970 Maico 3r - 1r - - 1r 3r - 2
1971 Maico 2n - 1r - - 2n - 1
1972 Maico 4t - 2n - 1r - 1r - 2
1973 Yamaha 4t - 2n - - 1r - 1
1974 Yamaha - 1r - - 2n - 1
1975 Yamaha 4t - - - - 1r - 1
1976 Maico - - 4t - 1r - 1
1977 Maico 23è - - - - 3r - -
1978 Kramer 25è - - - - - -
Total títols 0 0 3 3 3 1 1 6 1 18
Notes
  1. La classificació consignada a MXDN, Trophée i Nòrdic fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals i internacionals guanyats, MXDN, Trophée i Nòrdic inclosos

Referències[modifica]

  1. «Ake Jonsson's 1972 Maico's» (en anglès). vintageworksbikes.com. [Consulta: 22 octubre 2010].
  2. «Profile - Ake Jonsson» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 22 octubre 2010].
  3. «Trans-AMA Finale 1973» (en anglès). motorbikearchives.com. [Consulta: 22 octubre 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Åke Jonsson Modifica l'enllaç a Wikidata