Marceline Desbordes-Valmore

De Viquipèdia
Infotaula de personaMarceline Desbordes-Valmore
Marceline Desbordes-Valmore 1.jpg
Marceline Desbordes-Valmore
Biografia
Naixement20 juny 1786 Modifica el valor a Wikidata
Douai (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1859 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeProsper Valmore Modifica el valor a Wikidata
FillsOndine Valmore Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Marceline Desbordes-Valmore.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: ad7f5cc6-9faa-4491-9297-fadd680d114a Discogs: 844914 IMSLP: Category:Desbordes-Valmore,_Marceline Find a Grave: 29506634 Modifica el valor a Wikidata

Marceline Desbordes-Valmore (Douai, 30 de juny del 1786París, 23 de juliol del 1859) va ser una cantant, actriu i poetessa francesa.[1][2]

Es va guanyar la vida com a cosidora i després com a actriu i cantant en els escenaris de Lilla, Douai i Ruan, a l'Opéra-Comique (1805) i a l'Odéon (1813). Quan va perdre la veu, feu d'actriu a París. El 1817, es casà amb l'actor Prosper Lanchantin, Valmore, amb qui tingué dues filles, Ondina i Agnès. En aquest període familiar és quan escrigué la seva producció poètica de caràcter romàntic.[2]

Dins de la seva obra poètica, una poesia elegíaca i amorosa, no exempta d'interès social i polític, trobem els reculls Élégies et Romances (1819), Élégies et Poésies Nouvelles (1825), Poésies (1830), Pauvres Fleurs (1839), Les Pleurs (1833) i Bouquets et prières (1843). La seva obra en prosa L'Atelier d'un peintre (1833) és autobiogràfica.[1][2][3]

Els seguidors romàntics i simbolistes van valorar la seva obra, que fou admirada per Lamartine, Balzac, Sainte-Beuve, Rimbaud, Baudelaire i per Paul Verlaine, que la va incloure dins de la seva obra Les poètes maudits.[3][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Marceline Desbordes-Valmore» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Marceline Desbordes-Valmore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 Iglesia, Anna María. «Marceline Desbordes-Valmore, la poeta olvidada de la modernidad francesa» (en castellà). Crónica global, 22-05-2019. [Consulta: 30 abril 2020].
  4. ««Los Poetas Malditos: Marceline Desbordes-Valmore», por Paul Verlaine» (en castellà). Punto Crítico. Derechos humanos, 08-03-2020. [Consulta: 30 abril 2020].

Bibliografia[modifica]