Llista de reis de València

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rei de València)
Salta a la navegació Salta a la cerca
El senyal reial, també emprat com a emblema reial a València El senyal reial, també emprat com a emblema reial a València
El senyal reial, també emprat com a emblema reial a València
Antic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat.

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I el Conqueridor el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707. El Regne de València, juntament amb el Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya, van constituir la Corona d'Aragó en una unió aeque principaliter[1] fins a la unificació jurídica amb la Corona de Castella. El Regne de València va continuar amb la seva denominació fins a la divisió provincial de 1833 de Javier de Burgos[2] quan fou dividit en les províncies de València, Castelló i Alacant.

Casa d'Aragó[modifica]

Imatge Nom Inici Final Comentaris
JakubI.jpg Jaume I
el Conqueridor 		1239[3] 1276
  • Rei d'Aragó i comte de Barcelona.
  • Regència de Sanç de Barcelona i d'Aragó (1214-1218).[4]
  • Creació diferenciada i incorporació del Regne de València a la Corona dAragó.
  • Deixà el Regne de Mallorca al seu fill Jaume II.
    • Petr3 nuova.gif Pere I
    el Gran     		1276 1285
  • Com a Pere III d'Aragó
  • Amb les Vespres Sicilianes fou reconegut rei de Sicília però només a l'illa.
  • Fou excomunicat i el tron fou ofert pel papa a Carles de Valois el 1282[5] fins al Tractat d'Anagni.[6]
  • Deixà el Regne de Sicília al seu fill Jaume II.
    • Alfons3.png Alfons I
    el Franc     		1285 1291
  • Com a Alfons III d'Aragó.
    • Jakub2.gif Jaume II
    el Just     		1291 1327
  • Rei de Sicília (1285–1296).
  • El 1323 comença la conquesta de Sardenya.
    • Rotlle-genealogic-poblet-alfons-IV-darago.jpg Alfons II
    el Benigne     		1327 1336
  • Com a Alfons IV d'Aragó.
    • Cascall-PereCerimonios-2540sh.jpg Pere II
    el Ceremoniós     		1336 1387
  • Com a Pere IV d'Aragó.
  • Unió definitiva del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó el 1344.
  • Començà la conquesta de Còrsega el 1372.
  • Duc d'Atenes i Neopàtria des de 1381.
    • Rotlle-genealogic-poblet-johan-I-darago.jpg Joan I
    el Caçador     		1387 1396
  • Perdé els ducats d'Atenes i Neopàtria.
    • Marti l'humà.jpg Martí I
    l'Humà     		1396 1410
  • Rei de Sicília des de 1409.
    • Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, interregne (1410-1412) que s'acaba amb el Compromís de Casp.

    Casa de Trastàmara[modifica]

    Imatge Nom Inici Final Comentaris
    Ferran d'Antequera al retaule Sancho de Rojas (detall).jpg Ferran I
    d'Antequera     		1412 1416
  • Unió definitiva de Sicília a la Corona d'Aragó.
    • Alfons Da Fiesole Louvre RF1611.jpg Alfons III
    el Magnànim     		1416 1458
  • Com a Alfons V d'Aragó.
  • El 1420 completà la conquesta de Sardenya, però el 1455 fracassà en la conquesta de Còrsega.[7]
  • Conquistà el Regne de Nàpols que cedí a la seva mort al seu fill Ferran.
    • Joan II d'Aragó.jpg Joan II
    el Gran     		1458 1479
  • Rei de Navarra (1425-1479).
    •     Conestable Pere de Portugal 1464 1466
  • Proclamat i reconegut a Catalunya[8]
  • Titulat rei de València,[9] rival i en guerra contra Joan II d'Aragó.
    • Rene1ofNaples.jpg Renat d'Anjou 1466 1472
  • Proclamat i reconegut a Catalunya.[8]
  • Titulat rei de València,[9] rival i en guerra contra Joan II d'Aragó.
    • Michel Sittow 004.jpg Ferran II
    el Catòlic     		1479 1516
  • Rei de Castella (1475-1504).
  • Rei de Navarra (1513-1515).
  • Unió definitiva del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó el 1504.
  • Amb el seu casament amb Isabel I de Castella el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella.[a]
    • Meister der Magdalenenlegende 002.jpg Joana I de Castella 1516 1555
  • Reina de Castella (1504-1555).
  • Encara que compartí el títol reial amb el seu fill Carles, fou simplement reina de forma nominal, ja que estava tancada a Tordesillas.

    • Casa d'Àustria[modifica]

    Unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb Castella; el govern es féu mitjançant virreis.

    Imatge Nom Inici Final Comentaris
    Carlos I Y V.jpg Carles I

    l'Emperador

    		1516 1556
  • Emperador del Sacre Imperi (1519-1558).
    • King PhilipII of Spain.jpg Felip I

    el Prudent

    		1556 1598
  • Com a Felip II d'Espanya.
    • Felipe3-Spain.jpg Felip II

    el Pietós

    		1598 1621
  • Com a Felip III d'Espanya.
    • Philip IV of Spain - Velázquez 1644.jpg Felip III

    el Gran

    		1621 1665
  • Com a Felip IV d'Espanya.
    • Juan de Miranda Carreno 002.jpg Carles II

    l'Embruixat

    		1665 1700

    A la mort de Carles II, el 1700, comença la Guerra de Successió Espanyola.

    Guerra de Successió Espanyola[modifica]

    Imatge Nom Inici Final Comentaris
    Hyacinthe Rigaud - Philippe V, roi d'Espagne (1683-1746) - Google Art Project.jpg Felip IV 1700 1705
  • Com a Felip V d'Espanya (1700-1724; 1724-1746). De la Casa de Borbó.
  • Durant el seu regnat no hi hagué jurament de furs ni Corts a València.[10][11]
    • Carles-III-de-Catalunya.jpg Carles III 1705[b] 1707[13]
  • De la Casa d'Habsburg.
  • Pretendent al tron d'Espanya (1703-1725) i rival i en guerra contra Felip de Borbó.
  • Celebrà Corts del Regne de València i jurà els seus furs el 10 d'octubre de 1706.[14]

    • Encara que el regne de València va ser desmantellat amb els Decrets de Nova Planta de 1707, els monarques espanyols han seguit utilitzant el títol de rei de València fins a l'actualitat.

    Notes[modifica]

    1. ↑ A partir d'aquí, els reis de València, a més de reis d'Aragó i comtes de Barcelona (entre d'altres títols), són també reis de Castella.
    2. ↑ El desembre de 1705 el Regne de València es declara a favor de l'arxiduc Carles.[12]

    Referències[modifica]

    1. ↑ [1]
    2. ↑ [2]
    3. ↑ [3]
    4. ↑ Compendio histórico de los reyes de Aragon (1797), volumen 1, Pedro Julian Pereyra, pàg. 130
    5. ↑ Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 152
    6. ↑ Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 178
    7. ↑ J.-M. Jacobi (1835), Histoire générale de la Corse depuis les premiers temps jusqu'à nos jours (1835), Aimé André, pàg. 239
    8. ↑ 8,0 8,1 Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pàg. 268
    9. ↑ 9,0 9,1 Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volum 3, Editorial Alpha, pàg.7 60
    10. ↑ <[4]
    11. ↑ [5]
    12. ↑ [6]
    13. ↑ El rei Felip V reconquerí el Regne de València, el 29 de juny de 1707 en suprimí els furs [7] i el 15 de juliol fou suprimit el Consell d'Aragó. [8]
    14. ↑ [9]

    Vegeu també[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_reis_de_València&oldid=22044123»