Llista de reis de València


El senyal reial, també emprat com a emblema reial a València		Antic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat.

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I el Conqueridor el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707. El Regne de València, juntament amb el Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya, van constituir la Corona d'Aragó en una unió aeque principaliter^[1] fins a la unificació jurídica amb la Corona de Castella. El Regne de València va continuar amb la seva denominació fins a la divisió provincial de 1833 de Javier de Burgos^[2] quan fou dividit en les províncies de València, Castelló i Alacant.

Casa d'Aragó[modifica]

Imatge	Nom	Inici	Final	Comentaris
	Jaume I el Conqueridor	1239^[3]	1276	Rei d'Aragó i comte de Barcelona. Regència de Sanç de Barcelona i d'Aragó (1214-1218).^[4] Creació diferenciada i incorporació del Regne de València a la Corona dAragó. Deixà el Regne de Mallorca al seu fill Jaume II.
	Pere I el Gran	1276	1285	Com a Pere III d'Aragó Amb les Vespres Sicilianes fou reconegut rei de Sicília però només a l'illa. Fou excomunicat i el tron fou ofert pel papa a Carles de Valois el 1282^[5] fins al Tractat d'Anagni.^[6] Deixà el Regne de Sicília al seu fill Jaume II.
	Alfons I el Franc	1285	1291	Com a Alfons III d'Aragó.
	Jaume II el Just	1291	1327	Rei de Sicília (1285–1296). El 1323 comença la conquesta de Sardenya.
	Alfons II el Benigne	1327	1336	Com a Alfons IV d'Aragó.
	Pere II el Ceremoniós	1336	1387	Com a Pere IV d'Aragó. Unió definitiva del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó el 1344. Començà la conquesta de Còrsega el 1372. Duc d'Atenes i Neopàtria des de 1381.
	Joan I el Caçador	1387	1396	Perdé els ducats d'Atenes i Neopàtria.
	Martí I l'Humà	1396	1410	Rei de Sicília des de 1409.
Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, interregne (1410-1412) que s'acaba amb el Compromís de Casp.

Casa de Trastàmara[modifica]

Nom	Inici	Final	Comentaris
Ferran I d'Antequera	1412	1416	Unió definitiva de Sicília a la Corona d'Aragó.
Alfons III el Magnànim	1416	1458	Com a Alfons V d'Aragó. El 1420 completà la conquesta de Sardenya, però el 1455 fracassà en la conquesta de Còrsega.^[7] Conquistà el Regne de Nàpols que cedí a la seva mort al seu fill Ferran.
Joan II el Gran	1458	1479	Rei de Navarra (1425-1479).
Conestable Pere de Portugal	1464	1466	Proclamat i reconegut a Catalunya^[8] Titulat rei de València,^[9] rival i en guerra contra Joan II d'Aragó.
Renat d'Anjou	1466	1472	Proclamat i reconegut a Catalunya.^[8] Titulat rei de València,^[9] rival i en guerra contra Joan II d'Aragó.
Ferran II el Catòlic	1479	1516	Rei de Castella (1475-1504). Rei de Navarra (1513-1515). Unió definitiva del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó el 1504. Amb el seu casament amb Isabel I de Castella el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella.^[a]
Joana I de Castella	1516	1555	Reina de Castella (1504-1555). Encara que compartí el títol reial amb el seu fill Carles, fou simplement reina de forma nominal, ja que estava tancada a Tordesillas.

Casa d'Àustria[modifica]

Unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb Castella; el govern es féu mitjançant virreis.

Nom	Inici	Final	Comentaris
Carles I l'Emperador	1516	1556	Emperador del Sacre Imperi (1519-1558).
Felip I el Prudent	1556	1598	Com a Felip II d'Espanya.
Felip II el Pietós	1598	1621	Com a Felip III d'Espanya.
Felip III el Gran	1621	1665	Com a Felip IV d'Espanya.
Carles II l'Embruixat	1665	1700

A la mort de Carles II, el 1700, comença la Guerra de Successió Espanyola.

Guerra de Successió Espanyola[modifica]

Imatge	Nom	Inici	Final	Comentaris
	Felip IV	1700	1705	Com a Felip V d'Espanya (1700-1724; 1724-1746). De la Casa de Borbó. Durant el seu regnat no hi hagué jurament de furs ni Corts a València.^[10]^[11]
	Carles III	1705^[b]	1707^[13]	De la Casa d'Habsburg. Pretendent al tron d'Espanya (1703-1725) i rival i en guerra contra Felip de Borbó. Celebrà Corts del Regne de València i jurà els seus furs el 10 d'octubre de 1706.^[14]

Encara que el regne de València va ser desmantellat amb els Decrets de Nova Planta de 1707, els monarques espanyols han seguit utilitzant el títol de rei de València fins a l'actualitat.

Notes[modifica]

↑ A partir d'aquí, els reis de València, a més de reis d'Aragó i comtes de Barcelona (entre d'altres títols), són també reis de Castella.
↑ El desembre de 1705 el Regne de València es declara a favor de l'arxiduc Carles.^[12]

Referències[modifica]

↑ [1]
↑ [2]
↑ [3]
↑ Compendio histórico de los reyes de Aragon (1797), volumen 1, Pedro Julian Pereyra, pàg. 130
↑ Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 152
↑ Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 178
↑ J.-M. Jacobi (1835), Histoire générale de la Corse depuis les premiers temps jusqu'à nos jours (1835), Aimé André, pàg. 239
↑ ^8,0 ^8,1 Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pàg. 268
↑ ^9,0 ^9,1 Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volum 3, Editorial Alpha, pàg.7 60
↑ <[4]
↑ [5]
↑ [6]
↑ El rei Felip V reconquerí el Regne de València, el 29 de juny de 1707 en suprimí els furs [7] i el 15 de juliol fou suprimit el Consell d'Aragó. [8]
↑ [9]

Vegeu també[modifica]

Llista de virreis de València
Llista de reis de la taifa de València, per als reis musulmans anteriors a la conquesta de Jaume I.

Enllaços externs[modifica]

Els nostres reis - Cau de la festa de moros i cristians

[10] A partir d'aquí, els reis de València, a més de reis d'Aragó i comtes de Barcelona (entre d'altres títols), són també reis de Castella.

[14] El desembre de 1705 el Regne de València es declara a favor de l'arxiduc Carles.^[12]

[1] [1]

[2] [2]

[3] [3]

[4] Compendio histórico de los reyes de Aragon (1797), volumen 1, Pedro Julian Pereyra, pàg. 130

[5] Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 152

[6] Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 178

[7] J.-M. Jacobi (1835), Histoire générale de la Corse depuis les premiers temps jusqu'à nos jours (1835), Aimé André, pàg. 239

[principado-8] 8,0 ^8,1 Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pàg. 268

[titulo-9] 9,0 ^9,1 Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volum 3, Editorial Alpha, pàg.7 60

[11] <[4]

[12] [5]

[13] [6]

[15] El rei Felip V reconquerí el Regne de València, el 29 de juny de 1707 en suprimí els furs [7] i el 15 de juliol fou suprimit el Consell d'Aragó. [8]

[16] [9]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[a]

[10]

[11]

[b]

[13]

[14]

[12]