Llista de reis de València
![]() |
![]() | |
El senyal reial, també emprat com a emblema reial a València
|
Antic escut de València, usat juntament amb l'escut apuntat dels quatre pals fins al 1377, quan s'establí l'escut caironat i coronat.
|
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I el Conqueridor el 1239 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707. El Regne de València, juntament amb el Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i el Principat de Catalunya, van constituir la Corona d'Aragó en una unió aeque principaliter[1] fins a la unificació jurídica amb la Corona de Castella. El Regne de València va continuar amb la seva denominació fins a la divisió provincial de 1833 de Javier de Burgos[2] quan fou dividit en les províncies de València, Castelló i Alacant.
Casa d'Aragó[modifica]
Imatge | Nom | Inici | Final | Comentaris |
---|---|---|---|---|
![]() |
Jaume I el Conqueridor |
1239[3] | 1276 | |
![]() |
Pere I el Gran |
1276 | 1285 | |
![]() |
Alfons I el Franc |
1285 | 1291 | |
![]() |
Jaume II el Just |
1291 | 1327 | |
![]() |
Alfons II el Benigne |
1327 | 1336 | |
![]() |
Pere II el Ceremoniós |
1336 | 1387 | |
![]() |
Joan I el Caçador |
1387 | 1396 | |
![]() |
Martí I l'Humà |
1396 | 1410 | |
Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, interregne (1410-1412) que s'acaba amb el Compromís de Casp. |
Casa de Trastàmara[modifica]
Imatge | Nom | Inici | Final | Comentaris | |
---|---|---|---|---|---|
![]() |
Ferran I d'Antequera |
1412 | 1416 | ||
![]() |
Alfons III el Magnànim |
1416 | 1458 | ||
![]() |
Joan II el Gran |
1458 | 1479 | ||
Conestable Pere de Portugal | 1464 | 1466 | |||
![]() |
Renat d'Anjou | 1466 | 1472 | ||
![]() |
Ferran II el Catòlic |
1479 | 1516 | ||
![]() |
Joana I de Castella | 1516 | 1555 |
Casa d'Àustria[modifica]
Unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb Castella; el govern es féu mitjançant virreis.
Imatge | Nom | Inici | Final | Comentaris |
---|---|---|---|---|
![]() |
Carles I
l'Emperador |
1516 | 1556 | |
![]() |
Felip I
el Prudent |
1556 | 1598 | |
![]() |
Felip II
el Pietós |
1598 | 1621 | |
![]() |
Felip III
el Gran |
1621 | 1665 | |
![]() |
Carles II
l'Embruixat |
1665 | 1700 |
A la mort de Carles II, el 1700, comença la Guerra de Successió Espanyola.
Guerra de Successió Espanyola[modifica]
Imatge | Nom | Inici | Final | Comentaris |
---|---|---|---|---|
![]() |
Felip IV | 1700 | 1705 | |
![]() |
Carles III | 1705[b] | 1707[13] |
Encara que el regne de València va ser desmantellat amb els Decrets de Nova Planta de 1707, els monarques espanyols han seguit utilitzant el títol de rei de València fins a l'actualitat.
Notes[modifica]
- ↑ A partir d'aquí, els reis de València, a més de reis d'Aragó i comtes de Barcelona (entre d'altres títols), són també reis de Castella.
- ↑ El desembre de 1705 el Regne de València es declara a favor de l'arxiduc Carles.[12]
Referències[modifica]
- ↑ [1]
- ↑ [2]
- ↑ [3]
- ↑ Compendio histórico de los reyes de Aragon (1797), volumen 1, Pedro Julian Pereyra, pàg. 130
- ↑ Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 152
- ↑ Hinojosa Montalvo, José (2006), Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón, Editorial NEREA, pàg. 178
- ↑ J.-M. Jacobi (1835), Histoire générale de la Corse depuis les premiers temps jusqu'à nos jours (1835), Aimé André, pàg. 239
- ↑ 8,0 8,1 Isabel Rivero (1982), Compendio de historia medieval española, Ediciones AKAL, pàg. 268
- ↑ 9,0 9,1 Ferrán Soldevila (1962), Història de Catalunya, volum 3, Editorial Alpha, pàg.7 60
- ↑ <[4]
- ↑ [5]
- ↑ [6]
- ↑ El rei Felip V reconquerí el Regne de València, el 29 de juny de 1707 en suprimí els furs [7] i el 15 de juliol fou suprimit el Consell d'Aragó. [8]
- ↑ [9]
Vegeu també[modifica]
- Llista de virreis de València
- Llista de reis de la taifa de València, per als reis musulmans anteriors a la conquesta de Jaume I.