Blanca I de Navarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBlanca I de Navarra
Blanca I de Navarra.jpg
 King of Navarra 

8 setembre 1425 - 1 abril 1441
Carles III de Navarra - Joan el Sense Fe
Dades biogràfiques
Naixement 6 de juliol de 1387
Pamplona
Mort 1 d'abril de 1441 (53 anys)
Santa María la Real de Nieva
Sepultura Nuestra Señora de la Soterraña
Ciutadania Regne de Navarra
Regne de Sicília
Religió cristianisme
Activitat professional
Ocupació política
Altres dades personals
Dinastia Dinastia Evreux
Cònjuge Joan el Sense Fe
Martí el Jove
Fills
Pares Carles III de NavarraElionor de Castella i de Manuel
Germans
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Blanca I de Navarra (6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441), comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).[1]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla de Carles III de Navarra i la seva esposa Elionor de Castella. Fou nomenada hereva del Regne de Navarra el 28 d'octubre de 1416 a Olite pel seu pare, al ser la més gran de les dues úniques filles supervivents del matrimoni.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 21 de maig del 1402 es casà a la catedral de Catània per poders i el 26 de desembre del mateix any en persona, amb el rei de Sicília Martí el Jove, fill de Martí l'Humà i hereu de la Corona d'Aragó. D'aquest casament en nasqué un fill:

A la mort del rei el 1409, Blanca va passar a governar l'illa, però finalment retornà a Navarra i es casà de bell nou.

El 6 de novembre del 1419 es casà per poders a Olite i el 10 de juny de 1420 ho féu en persona a la catedral de Pamplona amb el príncep Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

A la mort del seu pare el 1425 ascendí al tron navarrès juntament amb el seu marit Joan d'Aragó, que es féu nomenar també rei de Navarra, tot i l'oposició de part de la noblesa navarresa.

Vida política[modifica | modifica el codi]

La pèrdua d'iniciativa caracateritzà el seu regnat. Així pel seu matrimoni amb el rei d'Aragó va permetre que Navarra quedés sotmesa en tot al rei aragonès i als seus interessos, perdent el regne territoris fronterers com a conseqüència de la intervenció de Joan II en els assumptes de Castella entre el 1428 i el 1429.[1]

De la unió amb Joan II va néixer Carles de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne a la mort de la seva mare. Però el 1441 al morir Blanca I, Joan el Sense Fe va usurpar el tron navarrès, al·legant que en el testament de Blanca recomanava a Carles que no es fes coronar sense el consentiment del seu pare.[2] El resultat fou una Guerra civil entre 1451 i 1455 que va enfrontar els agramontesos, partidaris del rei Joan, i els beaumontesos, partidaris de Carles. Tot finalitzà amb la mort de Carles de Viana el 1461.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 149-158. 
  2. Ferrán Valls i Taberner, i Ferrán Soldevila, Història de Catalunya, p.285

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanca I de Navarra Modifica l'enllaç a Wikidata



Precedida per:
Carles III
Reina de Navarra
14251441
Succeïda per:
Joan I