Carles III de Navarra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCarles III de Navarra
Karel3 hl.jpg
Nom original Charles III de Navarre
 Rei Regne de Navarra

Dades biogràfiques
Naixement 22 de juliol de 1361 (Gregorià)
Mantes-la-Jolie
Mort 8 de setembre de 1425 (Gregorià) (64 anys)
Erriberri
Sepultura Catedral de Santa María la Real de Pamplona
Activitat professional
Ocupació Monarca i governant
Altres dades
Títol Comte
Dinastia Dinastia Evreux
Cònjuge Elionor de Castella i de Manuel
Fills
Pares Carles II de NavarraJoana de Valois
Germans

Escut d'armes de Carles III de Navarra
Modifica dades a Wikidata

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Família[modifica]

Nascut prop de París el 1361, fou fill del rei Carles II de Navarra i Joana de França. Es casà el 27 de maig de 1375 amb Elionor de Castella, filla d'Enric II de Castella i Joana Manuel. D'aquest matrimoni nasqueren:

Carles III tingué diversos fills il·legítims, fruit de la seva relació amb Maria Miguel de Esparza.

Vida política[modifica]

El seu casament, ajustat el 1373 per mediació de Guiu de Boulogne, cardenal i legat apostòlic del papa entre els regnes espanyols, amb Elionor de Castella el 1375,[1] va posar fi als conflictes entre el Regne de Navarra i el Regne de Castella, creant una relació d'amistat que va perdurar en el temps.

En un context de crisi econòmica i creixent aristocratització de la societat, Carles III va abordar una política en relació amb les possibilitats i recursos del seu regne. Així va intentar la distensió de relacions amb Castella, Aragó, França i Anglaterra, així com va donar suport al papat.

Va col·laborar amb Castella en les guerres contra el Regne de Granada i va propiciar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Martí el Jove primer, i posteriorment amb l'infant Joan d'Aragó, fill de Ferran d'Antequera.

Va crear el 1413 la Cort o tribunal suprem del regne.

L'abandó de l'expansionisme per part del seu pare va permetre personalitzar un procés d'allunyament de França i va navarritzar la dinastia Evreux. Pel tractat de París (1404) es van solucionar les diferències amb Carles VI de França, renunciant als seus feus a Xampanya i Brie. Així mateix, va nomenar navarresos per als principals llocs del govern.

El 1423 instituí el títol de príncep de Viana als hereus del tron navarrès, i en fou el primer el seu nét Carles de Viana.

Va destacar com un ferm impulsor de les arts, acabà la construcció de la catedral gòtica de Pamplona i els palaus reials de Tafalla i Olite, on va morir el 8 de setembre de 1425.

Fou enterrat a la catedral de Pamplona i, de les seves dues úniques filles supervivents, el succeí la seva filla gran Blanca, que regnà amb el nom de Blanca I de Navarra.


Precedit per:
Carles II
Rei de Navarra
13871425
Succeït per:
Blanca I
Comte d'Evreux
13871425
Succeït per:
incorporació a la Corona
francesa

Referències[modifica]

  1. Revistaiberica.com Fitero, cuna de la orden de Calatrava (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III de Navarra Modifica l'enllaç a Wikidata