Carles III de Navarra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles III de Navarra
Armes de Carles com a príncep

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Família[modifica | modifica el codi]

Nascut prop de París el 1361, fou fill del rei Carles II de Navarra i Joana de França. Es casà el 27 de maig de 1375 amb Elionor de Castella, filla d'Enric II de Castella i Joana Manuel. D'aquest matrimoni nasqueren:

Carles III tingué diversos fills il·legítims, fruit de la seva relació amb Maria Miguel de Esparza.

Vida política[modifica | modifica el codi]

El seu casament, ajustat el 1373 per mediació de Guiu de Boulogne, cardenal i legat apostòlic del papa entre els regnes espanyols, amb Elionor de Castella el 1375,[1] va posar fi als conflictes entre el Regne de Navarra i el Regne de Castella, creant una relació d'amistat que va perdurar en el temps.

En un context de crisi econòmica i creixent aristocratització de la societat, Carles III va abordar una política en relació amb les possibilitats i recursos del seu regne. Així va intentar la distensió de relacions amb Castella, Aragó, França i Anglaterra, així com va donar suport al papat.

Va col·laborar amb Castella en les guerres contra el Regne de Granada i va propiciar el matrimoni de la seva filla Blanca amb Martí el Jove primer, i posteriorment amb l'infant Joan d'Aragó, fill de Ferran d'Antequera.

Va crear el 1413 la Cort o tribunal suprem del regne.

L'abandó de l'expansionisme per part del seu pare va permetre personalitzar un procés d'allunyament de França i va navarritzar la dinastia Evreux. Pel tractat de París (1404) es van solucionar les diferències amb Carles VI de França, renunciant als seus feus a Xampanya i Brie. Així mateix, va nomenar navarresos per als principals llocs del govern.

El 1423 instituí el títol de príncep de Viana als hereus del tron navarrès, i en fou el primer el seu nét Carles de Viana.

Va destacar com un ferm impulsor de les arts, acabà la construcció de la catedral gòtica de Pamplona i els palaus reials de Tafalla i Olite, on va morir el 8 de setembre de 1425.

Fou enterrat a la catedral de Pamplona i, de les seves dues úniques filles supervivents, el succeí la seva filla gran Blanca, que regnà amb el nom de Blanca I de Navarra.


Precedit per:
Carles II
Rei de Navarra
13871425
Succeït per:
Blanca I
Comte d'Evreux
13871425
Succeït per:
incorporació a la Corona
francesa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Revistaiberica.com Fitero, cuna de la orden de Calatrava (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III de Navarra Modifica l'enllaç a Wikidata