Martí el Jove

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reis del Regne de Sicília
Casal de Barcelona
Armes de Sicília (1243 al 1410).png
Pere el Gran
Jaume el Just
Frederic II de Sicília
Pere II de Sicília
Lluís I de Sicília
Frederic III de Sicília
Maria de Sicília
Martí el Jove
Marti I de Sicília Primogènit d'Aragó
Sense descendència
Martí l'Humà

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fou el primer dels quatre fills del rei d'Aragó Martí l'Humà amb la seua primera esposa, Maria de Luna, filla i hereva del comte de Luna, i l'únic que superà la infantesa. Fou nét per línia paterna de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília, així com nebot del també rei Joan el Caçador.

Núpcies[modifica | modifica el codi]

El febrer de 1392, es casà amb la reina Maria de Sicília, a qui li retornà el Regne de Sicília recuperant-lo mitjançant la força militar contra Andrea Chiaramonte, que es va revoltar a Palerm.[1] Aprofitant el complicat moment polític van haver diversos actes antijueus en 1392 que el rei Martí va esmorteir amb citant la butlla Sicut Judaeis, actualitzada pel Papa Martí IV en 1281.[2]

Hi regnà conjuntament amb la seua muller fins a la seua mort, el 1402. Morta Maria, rebutjà el Tractat de 1372 signat per l'anterior rei, Frederic el Senzill, i governà ell tot sol. D'aquest matrimoni en tingueren un fill:

Martí el Jove es casà en segones noces amb Blanca I de Navarra, hereva de la família Evreux i futura reina de Navarra. El casament es realitzà per poders el 21 de maig del 1402 i en persona a la catedral de Càller el 26 de desembre del mateix any. D'aquest casament nasqué un fill:

Descendència[modifica | modifica el codi]

El mausoleu de Martí el Jove, rei de Sicília, a l'interior de la catedral de Càller.

Cap dels fills d'aquestos dos matrimonis sobrevisqué la infantesa, i l'únic que deixà fou dos fills il·legítims, Frederic de Luna i Violant. Martí l'Humà intentà nomenar el seu nét il·legítim Frederic com a successor de la Corona d'Aragó, però va morir el dia abans de l'estipulat per al nomenament. Quan Frederic presentà la seua proposta el 1412, fou rebutjada pels compromissaris de Casp.

Mort[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de Martí el Jove com a rei de Sicília (1390-1409):
«Escut quarterat en sautor: 1r i 4t en camper d'or quatre pals de gules (Aragó); 2n i 3r en camper d'argent, dues àligues de sable coronades d'or (Sicília) »

Martí el Jove dirigí les tropes de conquesta de Sardenya, i el 1409 vencé definitivament les autoritats d'Arborea en la Batalla de Sanluri, tot just abans de la seua mort per malaltia a la ciutat sarda de Càller, a la catedral de la qual es troba la seua tomba.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nef, Anneliese. A Companion to Medieval Palermo (en anglès). Brill, 2013, p. 342. ISBN 9004252533. 
  2. Simonsohn, Shlomo. Between Scylla and Charybdis: The Jews in Sicily (en anglès). Brill, 2011, p. 102. ISBN 900419245X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martí el Jove Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Maria de Sicília
Rei de Sicília
13901409
Succeït per:
Martí II