Palerm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Palermo».
Palerm
Palermu
Bandera de Palerm
(En detall)
Localització
Palerm situat respecte Itàlia
Palerm
Localització de Palerm a Itàlia
Plaça Pretoria amb el palazzo Pretorio, avui seu de l'ajuntament
Plaça Pretoria amb el palazzo Pretorio
, avui seu de l'ajuntament
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de Sicília Sicília
Palerm
Superfície 158,88 km²
Altitud 14 msnm
Població (2006)
  • Densitat
675.801 hab.
4.253,53 hab/km²
Coordenades 38° 6′ 56″ N, 13° 21′ 43″ E / 38.11556,13.36194Coord.: 38° 6′ 56″ N, 13° 21′ 43″ E / 38.11556,13.36194
Codi postal 90100
Codi ISTAT 082053
Web

Palerm (en sicilià Palermu; la forma oficial italiana és Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants). L'àrea metropolitana conté una població d'1.483.471 habitants. Limita amb els municipis d'Altofonte, Bagheria, Belmonte Mezzagno, Ficarazzi, Isola delle Femmine, Misilmeri, Monreale, Torretta i Villabate.

Història[modifica | modifica el codi]

Primera època[modifica | modifica el codi]

Ponormos (en llatí Panormus) fou una de les principals ciutats de Sicília a la costa nord de l'illa, a una gran badia que és el modern golf de Palerm. Encara que el nom es grec no fou colònia grega sinó que fou d'origen fenici. Quan l'extensió del poder grec va forçar els fenicis a concentrar els seus esforços en poques ciutats, van conservar les de Panormos, Mòtia i Solos. La ciutat no és mai esmentada pels autors clàssics sota el seu nom fenici i cal pensar que Panormos era el nom que li donaven els grecs i no el seu nom original, que segons les monedes seria Machanath (equivalent a fortalesa).

No es coneix quan va passar de sobirania de la ciutat fenícia fundadora cap a la de Cartago, però probablement fou vers la meitat del segle VI aC quan les ciutats fenícies van passar a mans de Pèrsia. El nom Panormos apareix esmentat per primer cop el 480 aC quan hi va desembarcar Amílcar amb un poderós exèrcit cartaginès i la va convertir en quarter general, abans d'avançar cap a Himera. Amb el temps fou considerada la capital cartaginesa de Sicília.

Durant el setge de Mòtia el 397 aC fou una de les poques ciutats que va romandre lleial als cartaginesos. El 383 aC és esmentada una altra vegada com a principal quarter militar dels cartaginesos. Mai no fou conquerida ni per Dionís el vell ni per Agàtocles.

El 276 aC Pirros, després de sotmetre tota l'illa dominada pels cartaginesos menys Lilibea i Panormos, va atacar aquesta darrera i la va conquerir però els cartaginesos la van reconquerir aviat i la posseïen al començament de la Primera Guerra Púnica el 264 aC, quan una vegada més fou la seva capital a l'illa i seu de la seva flota, però fou conquerida sense massa problema per els cònsols Atili Calatí i Gneu Corneli Escipió Asina el 254 aC. Des llavors fou una de les principals bases romanes. Sota les muralles de la ciutat Àsdrubal fou derrotat per Luci Cecili Metel el 250 aC en una de les principals batalles de la guerra; els romans van mantenir una prolongada lluita contra Amílcar Barca que s'havia apoderat d'un puig fortificat anomenat Ercte, a uns 3 km de la ciutat i s'hi va mantenir tres anys tot i els esforços romans per expulsar-lo.[1]

Plaça Quattro Canti, de les quatre cantonades, decorades amb estàtues i fonts barroques.

Sota els romans Panormos va esdevenir ciutat lliure i immune. Derrotat Sext Pompeu la ciutat, la qual li havia donat suport, va perdre la seva condició de lliure i va rebre una colònia romana (Colonia Augusta Panormitanorum) segon Dió Cassi l'any 20 aC; la condició de colònia està testimoniada també per Estrabó i per monedes, però Plini el Vell no ho assenyala a la seva llista de colònies romanes fundades per August a Sicília, i l'esmenta com a municipi ordinari. Sota Vespasià va rebre una nova colònia i un altre sota Adrià.

Va conservar la seva importància i prosperitat durant tot l'Imperi. Va caure en mans dels ostrogots com la resta de Sicília i fou recuperada per Belisari el 535.

Emirat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Emirat de Sicília

Els bizantins van Palerm conservar fins al 831 quan, després d'un curt setge, va caure en mans dels sarraïns (agost/setembre) que la van convertir en capital de les seves possessions, dependents dels aglàbides i després dels fatimites. Els governador van tenir residència a la ciutat. El 900 Abd Allah ben Ibrahim ben Aghlab fou enviat pel seu pare Abu Ishak Ibrahim II ben Ahmad (875-902) a intervenir a l'illa, que s'havia separat de l'obediència aglàbida. A la caiguda dels aglàbides es va tornar a separar hi fou enviat Abu Said (916), a les ordes del Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (909–934), i va construir la fortalesa de la Khalisa (coneguda com a Calsa). El 948 el governador fatimita al-Hasan ibn Ali al-Kalbi va establir la dinastia kalbita sota nominal sobirania fatimita. La dinastia va acabar el 1053, quan el darrer emir Samsam fou expulsat pels zírides i la ciutat es va regir per la seva djamaa o assemblea a manera de República, mentre a la resta del país van sorgir altres emirats independents (Catania 1040-1055, després a l'emirat de Siracusa), Kasr Yanni o Enna (1040-1087), Noto (1085-1091) i Siracusa (1053-1085).

Entre 1055 i 1068 va estar sota dependència de l'emir de Siracusa però Yusuf ibn Abd Allah va restablir la independència. El gener del 1072 va passar als normands després d'un setge de cinc mesos.[2] Els normands van tolerar la presència d'àrabs i la religió musulmana durant els primers regnats però més tard la situació va empitjorar i s'esmenta almenys un pogrom antimusulmà el 1161, i la situació era insostenible el 1190; després d'això la comunitat musulmana va desaparèixer exceptuant algunes persones.

Governadors aglàbides de Palerm i Sicília[modifica | modifica el codi]

  • Abu Abdallah Asad ibn Furat ibn Sinan 827–828
  • Muhammad ibn al-Jawari 828–829
  • Zuhair ibn Ghauth 829–830
  • Asbagh ibn Wakir, Farghlush 830
  • Uthman ibn Qurhub . 830-832
  • Abu Fihr Muhammad ibn Abdallah ibn al-Aghlab 832–851
  • al-Fadl ibn Yakub 835
  • Abu l-Aghlab Ibrahim ibn Abdallah 835–851
  • Abu l-Aghlab Abbas ibn Fadl ibn Yakub ibn Fezara 851–861
  • Ahmad ibn Yakub ibn Fezara 861–862
  • Abdallah ibn Abbas ibn al-Fadl 862
  • Khafaja ibn Sufyan ibn Sawada ibn Sufyan ibn Salim 862–869
  • Muhammad ibn Khafaja 869–871
  • Muhammad ibn Abi Husayn 871
  • Rabah ibn Yakub ibn Fezara 871
  • Abu l Abbas ibn Yakub ibn Abdallah 871
  • Abdallah ibn Yakub 871
  • Ahmad ibn Yakub ibn Mudha ibn Sawada ibn Sufyan ibn Salim 872
  • al-Husayn ibn Rabah 872
  • Abu Abbas Abdallah ibn Muhammad ibn Abd Allah ibn al-Aghlab 873
  • Habbashi Abu Malik Ahmad ibn Yakub Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim I ibn al-Aghlab 873–875
  • Djafar ibn Muhammad ibn Khafaja 875–878
  • Khurj al-Ruuna al-Aghlab ibn Muhammad ibn al-Aghlab (usurpador) 878
  • Husayn ibn Rabah 878–vers 881 (segona vegada)
  • Hasan ibn Abbas 881–882
  • Muhammad ibn Fadl 882–884/885
  • al-Husayn ibn Ahmad 884/885
  • Sawada ibn Muhammad ibn Khajafa 885–887
  • Abu l-Abbas ibn Ali (usurpador) 887-890
  • Sawada ibn Muhammad ibn Khajafa (segona vegada) 886–892
  • Muhammad ibn Fadl (segona vegada)892–898
  • Desconegut 898-900
  • Abd Allah ben Ibrahim ben Aghlab 900
  • Abu Malik Ahmad ibn Umar ibn Abd Allah 900
  • Abu l-Abbas Abd Allah ibn Ibrahim II (emir de Tunis 902-903) 900–902
  • Ibrahim (II) ibn Ahmad ibn al-Aghlab (emir de Tunis 875-902) 902
  • Abu Mudar Ziyada Allah ibn Abi al-Abbas (emir de Tunis 903-909) 902–903
  • Muhammad ibn as-Sarqusi 903
  • Ali ibn Muhammad ibn Abi Fawaris 903
  • Ahmad ibn Abi Husayn ibn Rabah 903–909
  • Ali ibn Muhammad ibn Abi Fawaris (segona vegada) 909–910

Governadors fatimites de Palerm i Sicília[modifica | modifica el codi]

  • Hasan ibn Ahmad ibn Ali ibn Koleib, anomenat Ibn Abi Khinzir 910–912
  • Khalil ibn Ishaq 912
  • Ali ibn Umar Balawi 912–913
  • Ahmad ibn Ziyadat Allah ibn Qurhub 913–916
  • Abu Said Musa ibn Ahmad, called al-Dhaif 916–917
  • Salim ibn Asad ibn Rashid al-Kutami 917–937
  • Abu l-Abbas Khalil ibn Ishaq ibn Werd 937–944
  • Ibn Attaf al-Azdi 944–946
  • Muhammad ibn Ashat 946–947
  • Ibn Attaf al-Azdi (segona vegada) 947–948

Emirs kalbites de Palerm i Sicília[modifica | modifica el codi]

  • Hasan I (al-Hasan ibn Ali al-Kalbi) 948-954
  • Ahmad I 954-969
  • Ali 969-982
  • Djabir 982-983
  • Djafar I 983-985
  • Abd Allah 985-986
  • Yusuf 986-998
  • Djafar 998-1019
  • Ahmad II al-Akhal 1019-1036
  • Abd Allah 1036-1040 (de la família dels zírides)
  • Hasan II as-Samsam 1040-1053
  • República 1053-1072

Del segle XIII al XX[modifica | modifica el codi]

Amb l'illa de Sicília, Palermo va passar als Anjou i el 1282 als catalans. Ha estat sempre un lloc de trànsit mercantil i comercial. Palerm ha conservat el testimoni de la cultura de tots els seus conqueridors: cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, catalanoaragonesos, espanyols o austríacs, que van anar deixant la seva petja en la ciutat.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica de Palerm des del Monte Pellegrino.

Conflueixen a Palerm diferents estils artístics: medieval, barroc, nord-africà, nord-europeu... A pesar de totes aquestes distintes influències, és una ciutat que ha conservat la seva pròpia identitat.

Esglésies[modifica | modifica el codi]

  • Catedral de Palerm és la catedral de la ciutat i l'església principal. Es caracteritza pels seus diferents estils, per la seua construcció dilatada en el temps, amb adicions, alteracions i restauracions, l'última de les quals fou en el segle XVIII. La catedral s'ubica al Corso Vittorio Emanuele, cantonada amb Via Matteo Bonello.
  • San Giovanni dei Lebbrosi
  • San Giovanni degli Eremiti (Sant Joan dels Ermitans) és una església propera al Palau dels Normands. L'edifici destaca per les seues cúpules brillants, les quals mostren la influència àrab a Sicília durant la seua construcció, durant el segle XIII. El campanar és gòtic.
  • Chiesa della Martorana també coneguda com a Santa Maria dell'Ammiraglio (Santa Maria de l'Almirall). L'església està annexa amb la de San Cataldo i mira la Piazza Bellini del centre de Palerm. L'edifici original es construí amb una planta de creu grega, planta comuna al sud d'Itàlia i a Sicília, variació feta de l'església estàndar bizantí. Els tres absis es comunique directament amb les naus, i no estan separats per un espai o plataforma, com era habitual en l'arquitectura bizantina contemporània.[3] En la primera centúria de la seua existència l'església s'amplià en tres fases diferents, primer amb l'adició d'un nàrtex per allotjar les tombes de Jordi d'Antioquia i la seua muller; la següent ampliació fou un vestíbul, i finalment la construcció d'un campanar centrat a l'oest. El campanar, el qual està ricament decorat amb tres ordres d'arcs i logies amb finestres bipartites, encara serveix com l'accés principal al temple. Un afegit posterior destacat és la façana barroca. A finals del segle XIX patí una restauració historicista encaminada a tornar-li el seu estat original, però molts elements barrocs es mantenen.[4]
  • San Cataldo, església situada a la Piazza Bellini. És un exemple significatiu d'arquitectura normanda. L'església està contigua a Santa Maria dell'Ammiraglio.
  • Santa Maria della Gancia
  • Santa Maria della Catena Construïda entre 1490 i 1520, projectada per Matteo Carnilivari. El nom ve de la presència en un dels murs d'una cadena (en italià catena) la qual tancava el port de Cala.
  • San Giuseppe dei Teatini, és d'estil barroc. Localitzada propera als Quattro Canti, es considera un dels millors exemples del barroc sicilià a Palermo.
  • Oratorio di San Lorenzo
  • Oratorio del Rosario
  • Santa Teresa alla Kalsa, nom derivat de Al-Khalisa, paraula àrab que significa elegit. L'església, construïda els anys 1686 i 1706 sobra l'antiga residència de l'emir, és un exemple destacat de l'anomenat barroc sicilià. Té una única nau amb decoracions d'estuc de principis del segle XVIII.
  • Santa Maria dello Spasimo construïda el 1506 i després transformada en hospital. Per aquesta església Rafael va pintar el seufamós quadre Il Spasimo, actualment conservada al Museu del Prado. Avui dia el temple és una ruina a l'aire lliure que allotja concerts i exposicions.
  • L'església del Gesú (Chiesa del Gesù), construïda pels Jesuites el 1564 al centre de la ciutat. Posteriorment l'edifici es va engrandir, cap al 1591, arribant a ser un dels edificis més destacats del barroc sicilià, encara que conservant alguns trets de l'alt Renaixement. L'església fou danyada greument en els bombardeigs de l'any 1943, destruint la major part dels frescos. L'interior és de planta de creu llatina amb nau central i dues laterals, caracteritzat per una decoració rica en marbres i estucs, especialment la capella de santa Anna. A la seua dreta està la Casa Professa, amb un portal de 1685 i un claustre del segle XVIII.
  • L'església de Sant Francesc d'Assís fou construïda entre 1255 i 1277 en el lloc d'una església anterior i fou reformafa en els segles XV, XVI, XVIII i XIX, l'última després d'un terratrèmol. Després dels bombardejos de 1943 l'església es restaurà en el seu aspecte medieval. Així, l'interior es gòtic amb nau central i dues lateral, separades per dues files de pilars cilíndrics. Alguns dels capitells són renaixentistes, així com ho són les portades laterals. L'església conserva escultures de la mà de Giacomo i Antonello Gagini i Francesco Laurana, a més d'un notable cor de fusta del segle XVI.
  • L'església de la Magione (oficialment l'església de la Trinitat), és una altra església d'estil normand de la ciutat. Fundada el 1191 per Matteo d'Ajello, el qual la va donar en benefici dels monjos cistercencs.

Palaus i museus[modifica | modifica el codi]

Palazzo dei Normanni, seu de l'Assemblea Regional de Sicília.
La Fontana Pretoria a la Piazza Pretoria.
  • Palazzo dei Normanni, un dels palaus italians més bells i un exemple notable d'arquitectura normanda, probablement construït sobre una fortalesa islàmica anterior. En el seu interior allotja la coneguda Capella Palatina.
  • Zisa (1160) i Cuba, grans fortaleses-palau utilitzades pels reis de Palerm per a la caça. El Palau de Zisa allotja el Museu Islàmic.
  • Palazzo Chiaramonte
  • El Palazzo Ajutamicristo

Teatres[modifica | modifica el codi]

Teatro Massimo, teatre d'òpera.
Teatre Politeama.
  • El Teatro Massimo ("Gran Teatre") inaugurat el 1897. Tancat per restauració entre els anys 1974 i 1997, actualment està en bon estat i amb un programa d'activitats ben actiu. Enrico Caruso va cantar en una representació de La Gioconda durant la temporada d'obertura, i tornant per un Rigoletto ja al final de la seua carrera. És el teatre més gran d'Itàlia i el tercer d'Europa.

Places[modifica | modifica el codi]

  • Els Quattro Canti (els quatre cantons) és una petita plaça en l'encreuament de dos antics carrers (actualment Corso Vittorio Emanuele i Via Maqueda) que divideixen la ciutat en diferents barris (mandamenti). Els edificis de les cantonades tenen façanes obliqües, cosa que fa que la plaça tinga una aparença quasi octogonal.
  • La Piazza Pretoria es planificà en el segle XVI, propera als Quattro Canti, és on s'hi ubica la font homònima, obra de Francesco Camilliani, la Fontana Pretoria.

Altres llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Orto botanico di Palermo: the Winter Garden greenhouses.

La catedral té un heliòmetre de l'any 1690, un dels [5] construïts a Itàlia en els segles XVII i XVIII.

El Orto botanico di Palermo (jardí botànic), es fundà el 1785 i és el més extens d'Itàlia, amb una superfície de 10 ha.

Un lloc d'interés són les Catacombes dels Caputxins, amb molts cossos momificats, en diferents estats de conservació.

Prop de la ciutat està el Monte Pellegrino de 600 metres, des del qual s'obtenen grans vistes panoràmques de la ciutat, les muntanyes que l'envolten i la mar.


Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica de Palerm

Palerm té un important port al golf homònim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb Càller, Gènova, Tunis i Nàpols. Té l'aeroport internacional de Punta Raisi, el Falcone-Borsellino.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Audot, Louis Eustache. L' Italie, la Sicile, les îles Éoliennes, l'île d'Elbe, la Sardaigne, Malte, l'île de Calypso, ...: Royaume de Naples : sites, monumens, scènes et costumes (en francès). Audot, 1835, p. 328. 
  2. Previté-Orton, Charles William. The Shorter Cambridge Medieval History (en anglès). CUP Archive, 1975, p. vol.1, p.511. ISBN 0521099765. 
  3. Kitzinger (1991), p.29-30.
  4. Kitzinger (1991), p.42ff.
  5. A paper from University of Bologna describing Heliometers in Italian Cathedrals


Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kitzinger, Ernst. The Mosaics of St. Mary's of the Admiral in Palermo (en anglès). Dumbarton Oaks, 1991. ISBN 9780884021797. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palerm