1055
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1055 (mlv) |
| Islàmic | 447 – 448 |
| Xinès | 3751 – 3752 |
| Hebreu | 4815 – 4816 |
| Calendaris hindús | 1110 – 1111 (Vikram Samvat) 977 – 978 (Shaka Samvat) 4156 – 4157 (Kali Yuga) |
| Persa | 433 – 434 |
| Armeni | 504 |
| Rúnic | 1305 |
| Ab urbe condita | 1808 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080 | |
| Anys | |
| 1052 1053 1054 - 1055 - 1056 1057 1058 | |
.JPG)
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià. És el sisè any de la dècada del 1050 i el cinquanta-cinquè any del segle xi i del segon mil·lenni.
.jpg)
Durant el 1055 comença el pontificat de Víctor II, els turcs seljúcides prenen la ciutat de Bagdad i Diego Flaínez, pare de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, conquesta per Castella els castells navarresos de La Piedra i d'Úrbel del Castillo.[1] A més, traspassen l'emperador romà d'Orient Constantí IX Monòmac i l'emir de Màlaga, Idris II.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1055 són Enric III i Enric IV el Sali; el papa Víctor II; Constantí IX, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Farrukn-Zad, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Esdeveniments
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Ferran I de Lleó travessa el riu Duero en els seus avenç sobre el territori d'Al-Àndalus.[2] Conquesta Seia als cristians aliats de les taifes andalusines. Per consolidar la seva frontera meridional repobla la ciutat de Zamora amb càntabres.[3]
- El jueu sefardita Joseph ibn Nagrela succeeix el seu pare Samuel ha-Naguid com a visir de Granada. Ho serà fins a l'any 1066.[4]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 13 d'abril - Roma: comença el pontificat de Víctor II (Gebhard de Dollnstein-Hirshberg), que és escollit per l'emperador Enric III el Negre. El seu pontificat dura fins a l'any 1057.[5]
- 20 d'abril - Península Itàlica: l'emperador Enric III del Sacre Imperi, en el curs de la seva segona expedició a Itàlia, fa una Dieta a Roncaglia, a prop de Piacenza abans de dirigir-se a la Toscana. Descontent amb el matrimoni contractat per la regent de la Toscana, Beatriu de Bar amb Godofreu II de Baixa Lotaríngia, se l'emporta juntament amb la seva filla Matilde de Canossa a Alemanya (fins a l'any 1057).[6] El jove Bonifaci IV de Toscana es queda a la Toscana, on mor poc després.
- Tostig és nomenat earl de Northúmbria.[7]
- Maig: l'arquebisbe Mauger de Rouen és deposat durant el concili de Lisieux.[8]
- 4 de juny - Florència: es celebra a la ciutat un concili reformacor amb la presència del papa Víctor II i l'emperador Enric III.[6]
- 24 d'octubre - Anglaterra: Gruffydd ap Llywelyn saqueja la ciutat de Hereford després d'haver derrotat a Raül de Mantes. Els rebels també ataquen Leominster.
- A Anglaterra, Eduard el Confessor nomena a Tostig Godwinson com earl de Northúmbria i li encomana la difícil missió de controlar aquests territori septentrionals del regne d'Anglaterra.[9]
- L'emperador Enric III s'annexiona el comtat de Sens al domini reial de l'imperi després de la mort del seu últim comte, Rainard.[10]
- El rei Andreu I d'Hongria estableix l'abadia benedictina de Tihany. En aquesta s'hi ha trobat les fonts escrites més antigues escrites en hongarès.
Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 12 de gener: l'emperadriu Teodora comença el seu regnat (que finalitza l'any 1056). Ella confia el poder als seus eunucs.[5] El general Nicèfor Brienni el Vell, que estava destinat a Anatòlia, va fins Chrysopolis, on es rebel·la i és empresonat.[5]
Àfrica
[modifica]- Els almoràvits conquereixen Sigilmasa.[11]
Àsia
[modifica]- Els turcs Seljúcides de Toghril Beg I conquesten pacíficament la ciutat de Bagdad sol·licitats pel califa abbàssida després de les negociacions del jurista Al-Mâwardi. Toghril Beg esdevé sultà i persegueix els visirs buwàyhides (xiites). Al-Malik ar-Rahim és fet presoner i es reinstaura el sunnisme.[12]
- Hebei, Xina: s'acaba la construcció de la pagoda Liaodi. Aquesta esdevé lal pagoda més alta de la història de Xina quan arriba a l'alçada de 84 metres.
Naixements
[modifica]_Gemahlin_Leopolds_II..PNG)
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- (vers) Adelaida de Weimar-Orlamünde (m. 1100) noble, filla d'Otó I de Meissen que es va casar successivament amb els nobles Adalbert II de Ballenstedt, Hermann II de Lotaríngia i Enric II de Laach. El 1093 amb el seu tercer marit funda l'abadia de Maria Laach.[13]
- Aimó II de Borbó (m. 1120), senyor de Borbó de 1116 fins a la seva mort. Era fill d'Arquimbald IV, senyor de Borbó, i Beliarda.[14]
- Alger de Lieja o Alger de Cluny(m. 1131) , clergue, diaca, mestre i canonista de Lieja, autor de moltes obres escrites.[15]
- (vers) Vlaardingen - Berta d'Holanda (m. 1093), reina consort de França des del 1072 fins a la seva mort pel seu matrimoni amb Felip I de França.[16]
- (vers) Gilbert Crispin (m. 1117) monjo i autor literari anglonormand que fou abat de l'abadia de Westminster.[17]
El rei gal·lès de Gwynedd Gruffudd ap Cynan que combat els normands neix l'any 1055 - Hug de Dammartin (m. 1103), comte de Dammartin des del 1060 fins a la seva mort. També fou senyor de Bulles i de Combs-la-Ville.[19]
- Ida d'Àustria (m. 1101), duquesa consort d'Àustria pel seu matrimoni amb Leopold II d'Àustria. Acabà la seva vida marxant en pelegrinatge amb la croada del 1101 amb un exèrcit propi.[20]
- Barneville-Carteret: Renaud de Carteret (m. 1106), cavaller i noble normand, senyor de Carteret i de Saint-Ouen, a Normandia.
- Renald II de Nevers (m. 1089) fou comte de Nevers (1079-1089), fill gran del comte Guillem I de Nevers, que ho fou alhora d'Auxerre i de Tonnerre, i d'Ermengarda de Tonnerre.[21]
Àsia
[modifica]- 16 d'agost - Esfahan, Pèrsia: Màlik-Xah I (m. 1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.[22]
El monjo i príncep coreà Uicheon neix el setembre de 2055 - Gyōson (m. 1135) poeta i monjo budista japonès de la secta budista Tiantai.[24]
- Fujiwara no Akisue (m. 1123), va ser un aristòcrata i poeta japonès de finals del període Heian, del clan Fujiwara del Nord.[25]
El monjo i yoguini budista Machig Labdron neix l'any 1055 - Minamoto no Shunrai (m. 1129) poeta japonès que va compilar el Kin'yō Wakashū.[27]
- Kanat Qarakhànida Terken Khatun (m. 1092) primera esposa i regent consort del sultà seljúcida Màlik-Xah I des del 1072 fins a la seva mort.[28]
- Vigrahapala III (m. 1067), rei de l'Imperi Pala, a la regió de Bengala del subcontinent indi entre el 1041 i la seva mort.[29]
.jpg)
Necrològiques
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 10 de gener - Chrudim, ducat de Bohèmia: Bretislau I (n. 1002-1005), conegut com l'"Aquil·les Bohemi", de la casa del Dinastia Premíslida, fou duc de Bohèmia des del 1035 fins a la seva mort.[30]
L'emperador romà d'Orient Constantí IX Monòmac mor l'11 de gener de 1055 - 10 d'abril - Ratisbona: Conrad II de Baviera (n. 1052), anomenat el Nen, fou duc de Baviera (1054-1055). Era el segon fill de l'emperador Enric III i la seva segona esposa, Agnès de Poitou. Va ser nomenat breument duc de Baviera i va morir poc després i Enric VIII (que va esdevenir Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic) va reassolir el ducat (1056).[32]
- 26 de maig - Melk, Baixa Àustria: Adalbert de Babenberg (n. vers 985) fou un marcgravi de la casa dels Babenberg que va governar la Marca Oriental de Baviera coneguda també com a Àustria.[33]
- 13 de novembre: Welf de Caríntia (n. 1007), que segons la genealogia de la línia de Suàbia de la casa vella dels Welfs seria Welf III, fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona el 1047. Era l'únic fill de Welf II, comte d'Altdorf, i d'Imiza. És considerat el fundador de la dinastia Este.[34]
- 5 de desembre: Conrad III de Baviera (n. vers 1020), fou duc de Baviera de 1049 a 1053. Era membre de la família dels Ezzons.[35]
- Benet I d'Esztergom, prelat i polític hongarès, arquebisbe de Kalocsa entre els anys 1035 i 1046 i arquebisbe d'Esztergom del 1046 al 1055.[36]
- Bonifaci IV de Toscana (n. 1040) fou marquès de Toscana des del 1052, fill únic de Bonifaci III de Toscana i de Beatriu de Bar.[37]
- Siward de Northúmbria, earl de Northúmbria des del 1041 i earl de York entre els anys 1023 i 1033.[38]
Àfrica
[modifica]- Juny - Magrib: Al-Muhsin ibn al-Qàid, emir hammadita del 1054 al 1055. Era fill d'Al-Qàid ibn Hammad al que va succeir a la seva mort. Morí assassinat pel seu cosí Bulugguín ibn Muhàmmad, que era fill de Muhammad ibn Hammad, fill del fundador de la dinastia Hammad ibn Bulugguín, qui el va succeïr.[39]
Àsia
[modifica]- 28 d'agost: Emperador Xingzong de Liao (n. 1016), setè emperador khitan (mongol) de la dinastia Liao de Xina des del 1031 fins a la seva mort.[40]
- A Nong, xamanessa, matriarca i guerrera zhuang, mare del senyor de la guerra Nong Zhigao.[41]
l'Emperador Nong Zhigao dels zhuang, de la Xina mor l'any 1055 
El traductor tibetà Richen Zangpo mor l'any 1055 
El poeta, polític i assajista xinès Yan Shu mor l'any 1055
Referències
[modifica]- 1 2 3 «El mundo en el año 1055 d. C.» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ Ripley, George; Dana, Charles Anderson. The New American Cyclopaedia: A Popular Dictionary of General Knowledge (en anglès). D. Appleton and Company, 1860, p. 460.
- ↑ Picard, Christophe. Le Portugal musulman, VIIIe-XIIIe siècle: l'Occident d'al-Andalus sous domination islamique. París: Maisonneuve et Larose, 2000, p. 109. ISBN 978-2-7068-1398-6.
- ↑ Hecht, Sigmund. A Compendium of Jewish History from the Close of the Biblical Records to the Present Day (en anglès). Kessinger Publishing, 2005. ISBN 978-1-4179-6176-4.
- 1 2 3 Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès), 1855, p. 641.
- 1 2 Gay, Jules. Les papes du XIe [i.e. onzième siècle et la chrétienté] (en francès). B. Franklin, 1926. ISBN 978-0-8337-1302-5.
- ↑ Bennett, 2001, p. 16.
- ↑ Vitalis, Ordericus. Historiae ecclesiasticae libri tredecim (en llatí). J. Renouard, 1838, p. 185.
- ↑ «Ireleth-Askam history (chapter 1)». Arxivat de l'original el 2017-03-05. [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ Bas, Philippe Le. France: Dictionnaire encyclopédique (en francès). Firmin Didot frères, 1845, p. 424.
- ↑ Schneider, 2017, p. 132.
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Beyer, Elester, and Goerz, Urkundenbuch zur Geschichte, no. 388, p. 444.
- ↑ Ménage, Gilles. Histoire De Sable (en francès). Le Petit, 1683, p. 74.
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Alger of Liege». [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ «Bèrta d'olanda regina di francia - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gilbertus, Crispinus - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ «Gruffudd ap Cynan» (en anglès). [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ «Étienne Pattou, « Comtes de Montdidier, comtes de Dammartin & seigneurs de Ramerupt» (en francès). racineshistoire.free.fr. [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ Wegener, Wilhelm. Genealogische Tafeln zur Mitteleuropäischen Geschichte. Lieferung, 8, 1965, p. 181, 188
- ↑ «Burgundy Duchy Mâcon and Beaujeu» (en anglès). Medieval Lands. [Consulta: 31 gener 2055].
- ↑ Lambton, Ann K. S.. Continuity and Change in Medieval Persia (en anglès). SUNY Press, 1988, p. 169. ISBN 978-0-88706-133-2.
- ↑ 서, 윤길(동국대학교, 불교학) «의천 (義天)» (en coreà). Encyclopedia of Korean Culture. Academy of Korean Studies.
- ↑ Archive, Internet Sacred Text. «A Hundred Verses from Old Japan (The Hyakunin-isshu): 66....» (en english). [Consulta: 30 gener 2026].
- ↑ "Sonpi Bunmyaku, Part 2" Yoshikawa Kobunkan, 1987
- ↑ Stearns, Cyrus. King of the Empty Plain: The Tibetan Iron Bridge Builder Tangtong Gyalpo (en anglès). Shambhala Publications, 2007-11-09, p. 467 n. 17. ISBN 978-1-55939-837-4.
- ↑ Brower, Robert H. Japanese Court Poetry (en anglès). Standford University Press, 1961, p. 237, 242-243.
- ↑ The Cambridge history of Iran. 5: The Saljuq and Mongol periods / ed. by J. A. Boyle. 7. print. Cambridge: Cambridge Univ. Pr, 1968, p. 191. ISBN 978-0-521-06936-6.
- ↑ Laha, Gopal «Revised Genealogy, Chronology & Regnal Years of the Kings of the Pala Dynasty in the Light of the Latest Discoveries, Decipherment and Presentation (750-1200 A.d)». Proceedings of the Indian History Congress, 78, 2017, p. 258. ISSN: 2249-1937.
- ↑ «Bretislau II de Bohèmia | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ «Constantí IX». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Mechthild Black-Veldtrup: Kaiserin Agnes (1043–1077). Quellenkritische Studien. Böhlau, Köln 1995
- ↑ Call, Michel L. The royal ancestry bible: a 3,400 pedigree chart compilation (plus index and appendix) containing royal ancestors of 300 colonial American families who are themselves ancestors of 70 million Americans. Salt Lake City, Utah: M.L. Call, 2005. ISBN 978-1-933194-22-6.
- ↑ Historische Commission bei der königl. Akademie der Wissenschaften. Welf III., Herzog von Kärnten und Markgraf von Verona. 1.. München/Leipzig: Duncker & Humblot, 1896, p. 676.
- ↑ Historische Commission bei der königl. Akademie der Wissenschaften. Konrad II., Herzog von Baiern. 1.. München/Leipzig: Duncker & Humblot, 1882, p. 571.
- ↑ Esztergomi érsekek 1001 - 2003. Budapest: Szent István Társulat, 2003. ISBN 978-963-361-472-3.
- ↑ Schreiber, Karl-Heinz. «Bonifaz-2-Markgraf von Canossa-Tuszien + 1055». Arxivat de l'original el 2004-07-04. [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ «XML Edition of the Anglo-Saxon Chronicle». [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ Hadi, Roger Idris (1962). La Berberie Orientale Sous les Zirides (PDF). p. 243.
- ↑ (兴宗闻之曰：“皇后侍先帝四十年，抚育眇躬，当为太后；今不果，反罪之，可乎？”钦哀曰：“此人若在，恐为後患。”帝曰：“皇后无子而老，虽在，无能为也。”钦哀不从，迁后於上京。车驾春蒐，钦哀虑帝怀鞠育恩，驰遣人加害。) Liao Shi, vol.71. "Qinai" was Xiao Noujin's posthumous name.
- ↑ «A Nong (c. 1005–1055) | Encyclopedia.com». [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ Anderson, James. The rebel den of Nùng Trí Cao: loyalty and identity along the Sino-Vietnamese frontier. Seattle : Singapore: University of Washington Press ; In association with NUS Press, 2007, p. 1-8, 88. ISBN 978-0-295-80077-6.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1055
- Bennett, M. Campaigns of the Norman Conquest (en anglès). Osprey, 2001. ISBN 978-1-84176-228-9.
- Schneider, A. W. «The Medieval Climate Anomaly as a factor in the history of Sijilmasa, southeastern Morocco» (en anglès). The Journal of North African Studies, 22, 2017, p. 132-152. DOI: 10.1080/13629387.2016.1239079.