Sassi di Matera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
El Sassi i el parc de les esglésies rupestres de Matera
Matera Sassi.jpg
Els Sassi de Matera
Dades
Tipus jaciment arqueològic i centre històric
Part de The Sassi and the Park of the Rupestrian Churches of Matera Tradueix
Característiques
Estil arquitectònic Arquitectura rupestre
Superfície 1,016 ha
Ubicació geogràfica
Localització Matera
Basilicata
Flag of Italy.svg Itàlia
 40° 40′ 00″ N, 16° 36′ 30″ E / 40.6667°N,16.6083°E / 40.6667; 16.6083
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1993 (17a Sessió), Criteris PH: (iii),(iv),(V)
Identificador 670
Lloc web Lloc web
Facebook: sassidimatera.net
Modifica les dades a Wikidata

Els Sassi di Matera (en català: Pedres de Matera) conformen el centre històric de la ciutat de Matera d'Itàlia.

Reconegut per la Unesco com a patrimoni de la humanitat, els "Sassi" no s'identifiquen amb un monument sinó amb un sistema de vida i un model que ha persistit al llarg de mil·lennis.

El nom "Sassi" identifica els dos principals barris on es troba el centre històric de la ciutat de Matera: la "Civita" i el "Piano" (el pla). Al voltant de la "Civita" hi ha el Sasso Barisano i el Sasso Caveoso.

Sasso Caveoso

El Sasso Barisano pren el seu nom per la seva posició. Està orientada cap al nord-oest cap a Bari, i va ser la primera Sasso Caveoso, orientat al sud, pren el seu nom de la ciutat de Montescaglioso, coneguda a la Mitja Edat com Mons Coveous. Es caracteritza per cases excavades a l'interior del tuf, construïdes una damunt de l'altra. Amb el material excavat, es feia la part frontal de la casa, tancant així la "gruta", donant-los el nom de "casa-gruta". El disseny d'aquestes cases s'assembla a la càvea d'un teatre, amb cases grutes que baixen fins al Gravina. Originalment, aquesta àrea era posterior a Civita i Sasso Barisano, es va començar a poblar només després d'un fort flux migratori de poblacions balcàniques durant el segle XVI.

Casa gruta de Vico Solitario

Moltes de les cases excavades a l'interior de la calcarenita han estat habitades sense interrupció des de l'Edat de Bronze. La primera definició de Sasso com a zona pedregosa habitada es remunta a un document de 1204 i al llarg dels anys ha estat habitat per diferents pobles i cultures.[1]

A l'informe de la comissió que va verificar que el lloc compleix amb els criteris d'avaluació de la UNESCO, indica que la candidatura de Matera compleix els següents criteris:

Criteri III: El Sassi i el Parc de les Esglésies rupestres de Matera representen un exemple destacat d'un assentament tallat en roca, adaptat perfectament al seu entorn geomorfològic i ecosistèmic i amb continuïtat durant més de dos mil·lennis.

Criteris IV: La ciutat i el parc constitueixen un exemple destacat d'un conjunt arquitectònic i paisatgístic que il·lustra una sèrie d'etapes significatives de la història de la humanitat.

Criteris V: La ciutat i el parc representen un exemple destacat d'assentament humà tradicional i d'ús de la terra que mostra l'evolució d'una cultura que ha mantingut una relació harmoniosa amb el seu entorn natural al llarg del temps.[2]

Aquest sorprenent escenari ha servit d'ambientació per a diverses pel·lícules més o menys famoses, tant italianes com estrangeres, entre les quals destaca "La passió de Crist" de Mel Gibson.[3]

Referències[modifica]

  1. «Storia ed origini dei Sassi di Matera» (en italià). Sassi di Matera. [Consulta: 10 novembre 2017].
  2. «The Sassi and the Park of the Rupestrian Churches of Matera» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 10 novembre 2017].
  3. «Los "Sassi" de Matera» (en espanyol). italia.it. [Consulta: 10 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

Itinerari per a recorre els "Sassi"

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sassi di Matera Modifica l'enllaç a Wikidata