Sassi di Matera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
El Sassi i el parc de les esglésies rupestres de Matera
Matera Sassi.jpg
Els Sassi de Matera
Dades bàsiques
Tipus rock-cut architecture i jaciment arqueològic
Característiques
Superfície 1,016 ha
Ubicació
Regió/prov. Europa i Amèrica del Nord
Localització Matera
Basilicata
Flag of Italy.svg Itàlia

40° 40′ 00″ N, 16° 36′ 30″ E / 40.6667°N,16.6083°E / 40.6667; 16.6083
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (iii),(iv),(V)
Declaració 1993 (17a sessió)
Identificador 670
Regió Europa i Amèrica del Nord
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Els Sassi di Matera (en català: Pedres de Matera) conformen el centre històric de la ciutat de Matera d'Itàlia.

Reconegut per la Unesco com a patrimoni de la humanitat, els "Sassi" no s'identifiquen amb un monument sinó amb un sistema de vida i un model que ha persistit al llarg de mil·lennis.

El nom "Sassi" identifica els dos principals barris on es troba el centre històric de la ciutat de Matera: la "Civita" i el "Piano" (el pla). Al voltant de la "Civita" hi ha el Sasso Barisano i el Sasso Caveoso.

Sasso Caveoso

El Sasso Barisano pren el seu nom per la seva posició. Està orientada cap al nord-oest cap a Bari, i va ser la primera Sasso Caveoso, orientat al sud, pren el seu nom de la ciutat de Montescaglioso, coneguda a la Mitja Edat com Mons Coveous. Es caracteritza per cases excavades a l'interior del tuf, construïdes una damunt de l'altra. Amb el material excavat, es feia la part frontal de la casa, tancant així la "gruta", donant-los el nom de "casa-gruta". El disseny d'aquestes cases s'assembla a la càvea d'un teatre, amb cases grutes que baixen fins al Gravina. Originalment, aquesta àrea era posterior a Civita i Sasso Barisano, es va començar a poblar només després d'un fort flux migratori de poblacions balcàniques durant el segle XVI.

Casa gruta de Vico Solitario

Moltes de les cases excavades a l'interior de la calcarenita han estat habitades sense interrupció des de l'Edat de Bronze. La primera definició de Sasso com a zona pedregosa habitada es remunta a un document de 1204 i al llarg dels anys ha estat habitat per diferents pobles i cultures[1].

A l'informe de la comissió que va verificar que el lloc compleix amb els criteris d'avaluació de la UNESCO, indica que la candidatura de Matera compleix els següents criteris:

Criteri III: El Sassi i el Parc de les Esglésies rupestres de Matera representen un exemple destacat d'un assentament tallat en roca, adaptat perfectament al seu entorn geomorfològic i ecosistèmic i amb continuïtat durant més de dos mil·lennis.

Criteris IV: La ciutat i el parc constitueixen un exemple destacat d'un conjunt arquitectònic i paisatgístic que il·lustra una sèrie d'etapes significatives de la història de la humanitat.

Criteris V: La ciutat i el parc representen un exemple destacat d'assentament humà tradicional i d'ús de la terra que mostra l'evolució d'una cultura que ha mantingut una relació harmoniosa amb el seu entorn natural al llarg del temps[2].

Aquest sorprenent escenari ha servit d'ambientació per a diverses pel·lícules més o menys famoses, tant italianes com estrangeres, entre les quals destaca "La passió de Crist" de Mel Gibson[3].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Storia ed origini dei Sassi di Matera» (en italià). Sassi di Matera. [Consulta: 10 novembre 2017].
  2. «The Sassi and the Park of the Rupestrian Churches of Matera» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 10 novembre 2017].
  3. «Los "Sassi" de Matera» (en espanyol). italia.it. [Consulta: 10 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Itinerari per a recorre els "Sassi"

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sassi di Matera Modifica l'enllaç a Wikidata