Aqüeducte Carolí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Palau Reial de Caserta, l'aqüeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio
Vanvitelli aqueduct.jpg
Aqüeducte de Vanvitelli o Carolí
Dades bàsiques
Tipus aqüeducte
Forma part de 18th-Century Royal Palace at Caserta with the Park, the Aqueduct of Vanvitelli, and the San Leucio Complex
Arquitecte Luigi Vanvitelli
Començament març de 1753
Acabament 7 de maig de 1762
Característiques
Estil arquitectura neoclàssica italiana
Superfície 87 ha
Ubicació
Regió/prov. Europa i Amèrica del Nord
Localització Caserta
Campània
Flag of Italy.svg Itàlia

41° 03′ 33″ N, 14° 24′ 07″ E / 41.059259°N,14.402041°E / 41.059259; 14.402041
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iii),(iv)
Declaració 1997 (21a sessió)
Identificador 549
Regió Europa i Amèrica del Nord
Modifica dades a Wikidata

L'Aqüeducte Carolí o aqüeducte de Vanvitelli és l'aqüeducte que proporcionava l'aigua al Palau Reial de Caserta, (província de Caserta) prenent l'aigua de les fonts de la muntanya Taburno i transportant-la al llarg d'un traçament que discorre, en la seva major part enterrat, al llarg de 38 quilòmetres i que alimenta també el complex de San Leucio.

Els treballs de l'aqüeducte, projectat per Luigi Vanvitelli per encàrrec del rei Carles de Borbó -d'aquí el sobrenom de Carolí-, va començar el març de 1753 i es van concloure amb la inauguració el 7 de maig de 1762.

De particular mèrit arquitectònic i des de 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO [1] és el pont, avui perfectament conservat, que travessant la vall de Maddaloni uneix la muntanya Logano a l'est, amb la muntanya Garzano a l'oest, alçant-se sobre tres ordres d'arcades al llarg de 529 metres i amb una alçada màxima de 55,80 metres.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqüeducte Carolí Modifica l'enllaç a Wikidata