Aqüeducte Carolí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Palau Reial de Caserta, l'aqüeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio
Vanvitelli aqueduct.jpg
Aqüeducte de Vanvitelli o Carolí
Dades
Tipus aqüeducte
Part de 18th-Century Royal Palace at Caserta with the Park, the Aqueduct of Vanvitelli, and the San Leucio Complex Tradueix
Arquitecte Luigi Vanvitelli
Enginyer estructural Luigi Vanvitelli
Creació març de 1753
Data de finalització 7 de maig de 1762
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura neoclàssica italiana
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióCampània
ProvínciaProvíncia de Benevent
 41° 03′ 33″ N, 14° 24′ 07″ E / 41.059259°N,14.402041°E / 41.059259; 14.402041
Modifica les dades a Wikidata

L'Aqüeducte Carolí o aqüeducte de Vanvitelli és l'aqüeducte que proporcionava l'aigua al Palau Reial de Caserta, (província de Caserta) prenent l'aigua de les fonts de la muntanya Taburno i transportant-la al llarg d'un traçament que discorre, en la seva major part enterrat, al llarg de 38 quilòmetres i que alimenta també el complex de San Leucio.

Els treballs de l'aqüeducte, projectat per Luigi Vanvitelli per encàrrec del rei Carles de Borbó -d'aquí el sobrenom de Carolí-, va començar el març de 1753 i es van concloure amb la inauguració el 7 de maig de 1762.

De particular mèrit arquitectònic i des de 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO [1] és el pont, avui perfectament conservat, que travessant la vall de Maddaloni uneix la muntanya Logano a l'est, amb la muntanya Garzano a l'oest, alçant-se sobre tres ordres d'arcades al llarg de 529 metres i amb una alçada màxima de 55,80 metres.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqüeducte Carolí Modifica l'enllaç a Wikidata