Aqüeducte Carolí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Palau Reial de Caserta, l'aqüeducte de Vanvitelli i el conjunt de San Leucio
Vanvitelli aqueduct.jpg
Aqüeducte de Vanvitelli o Carolí
Dades
Tipus aqüeducte
Part de 18th-Century Royal Palace at Caserta with the Park, the Aqueduct of Vanvitelli, and the San Leucio Complex Tradueix
Arquitecte Luigi Vanvitelli
Data de creació o fundació març de 1753
Data de finalització 7 de maig de 1762
Característica
Estil arquitectònic arquitectura neoclàssica italiana
Ubicació
EstatItàlia
RegióCampània
ProvínciaProvíncia de Benevent
41° 03′ 33″ N, 14° 24′ 07″ E / 41.059259°N,14.402041°E / 41.059259; 14.402041Coord.: 41° 03′ 33″ N, 14° 24′ 07″ E / 41.059259°N,14.402041°E / 41.059259; 14.402041
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1997 (21a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (iv)
Identificador 549-002
Modifica dades a Wikidata

L'Aqüeducte Carolí o aqüeducte de Vanvitelli és l'aqüeducte que proporcionava l'aigua al Palau Reial de Caserta, (província de Caserta) prenent l'aigua de les fonts de la muntanya Taburno i transportant-la al llarg d'un traçament que discorre, en la seva major part enterrat, al llarg de 38 quilòmetres i que alimenta també el complex de San Leucio.

Els treballs de l'aqüeducte, projectat per Luigi Vanvitelli per encàrrec del rei Carles de Borbó -d'aquí el sobrenom de Carolí-, va començar el març de 1753 i es van concloure amb la inauguració el 7 de maig de 1762.

De particular mèrit arquitectònic i des de 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO [1] és el pont, avui perfectament conservat, que travessant la vall de Maddaloni uneix la muntanya Logano a l'est, amb la muntanya Garzano a l'oest, alçant-se sobre tres ordres d'arcades al llarg de 529 metres i amb una alçada màxima de 55,80 metres.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqüeducte Carolí Modifica l'enllaç a Wikidata