Pisa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Pisa (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaPisa
Pisa
Bandera de Pisa Escut de Pisa
Leaning tower of pisa 2.jpg

Localització
Map of comune of Pisa (province of Pisa, region Tuscany, Italy).svg
43° 43′ 00″ N, 10° 24′ 00″ E / 43.716666666667°N,10.4°E / 43.716666666667; 10.4
Estat Itàlia
Regió Toscana
Província Província de Pisa
Població
Total 89.745 (2016)
• Densitat 485,11 hab/km²
Geografia
Superfície 185 km²
Altitud 4 m
Limita amb
Història
Patró Raineri de Pisa
Organització i govern
• Cap de govern Marco Filippeschi (2008)
Indicatius
Codi postal 56100
Fus horari
Prefix telefònic 050
Codi ISTAT 050026
Codi cadastral G702
Altres dades
Agermanament

Web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana. Té uns 86.000 habitants.[1] És capital de la província homònima i cap de l'Arquebisbat de Pisa

La ciutat[modifica | modifica el codi]

La ciutat és coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exempt de la catedral. Acull la Universitat de Pisa des del segle XIV, que actualment té uns 50.000 estudiants.[2] Galileo Galilei, ciutadà de Pisa, ha donat nom a l'aeroport de Pisa, aeroport internacional de la ciutat, el més important de la Toscana. Pisa és, a més, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gènova, França, plana del Po) o cap a Florència.

Història[modifica | modifica el codi]

Època romana[modifica | modifica el codi]

Pisae (transcrit Pises, però coneguda com a Pisa) és el nom clàssic de la ciutat actual de Pisa. Fou una ciutat d'Etrúria a la riba nord del riu Arnus (Arno). Com a ciutat etrusca, res no es coneix de Pisae i les restes trobades són minses. Els pisans van lluitar sovint contra els lígurs i, dins la confederació etrusca, eren un poder marítim important i probablement practicaven la pirateria.

La primera vegada que apareix a la història és el 225 aC, quan el cònsol Gai Atili Règul va desembarcar al seu port amb dues legions, procedent de Sardenya, i amb aquest exèrcit va atacar i derrotar els gals en la Batalla de Telamon. Així, en aquell any, Pisae ja era aliada de Roma. El seu port fou molt utilitzat pels romans. D'aquí va sortir Publi Corneli Escipió Africà cap a Massàlia al començament de la Segona Guerra púnica el 218 aC, i aquí va tornar en saber que Anníbal Barca ja havia creuat els Alps.

Més tard, la guerra amb els lígurs la va convertir en la plaça forta romana a la zona fronterera amb Ligúria. El 193 aC, fou inesperadament atacada per un exèrcit de quaranta mil lígurs i va quedar assetjada, i fou rescatada pel cònsol Minucius; el territori fou assolat pels lígurs diverses vegades.

El 180 aC, els pisans van convidar Roma a establir una colònia al seu territori, cosa que es va portar a efecte gaudint la colònia del dret llatí.

Al segle següent, i com totes les colònies de dret llatí, la Lex Julia la va convertir en municipi romà. August hi va enviar un nou cos de colons. En aquest temps, portava el nom de Colonia Obsequens Julia Pisana. Va conservar la seva importància durant tot l'imperi.

El seu port era Portus Pisanus, del qual estava a uns 15 km, probablement Livorno o un establiment desaparegut a la desembocadura del riu Arno. Tenia unes aigües minerals que són els moderns Bagni di San Giuliano, a uns 6 km al sud.

Edat mitjana i moderna[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana, la República de Pisa era una de les repúbliques marítimes d'Itàlia juntament amb la República de Venècia, la República de Gènova i la República d'Amalfi. El seu apogeu tingué lloc durant els segles XII i XIII, i arribà a controlar, com a ciutat estat, alguns territoris de l'illa de Sardenya. El 1284, fou derrotada per Gènova en la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acabà de recuperar.[3] Durant l'Edat Mitjana foren moltes i constants les relacions entre Pisa i Catalunya (per exemple, la Croada pisano-catalana que va intentar la conquesta de Mallorca al segle XII). Entre 1323 i 1326 el rei Jaume II va dur a terme la Conquesta de Sardenya enfrontant.se als pisans. Entre els segles XIII i XIV els escultors pisans (sobretot Nicola Pisano i el seu fill Giovanni Pisano) van convertir l'escola pisana d'escultura en capdavantera de l'escultura gòtica europea. El 1406, Pisa passà a estar sota sobirania florentina i perdé definitivament la independència[4] després de la ser presa per Angelo Tartaglia i Muzio Attendolo Sforza.[5] Va pertànyer al ducat de la Toscana fins que es va incorporar a Itàlia el 1871.

Llocs d'Interès[modifica | modifica el codi]

  • Piazza dei Miracoli (Plaça dels Miracles) també anomenada Plaça del Duomo, presidida per la catedral de Pisa (el Duomo) i altres edificis del complex catedralici, com la famosa Torre de Pisa, el Baptisteri i el Camposanto (Cementiri). Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987.[6]
  • Església de Santa Maria della Spina (singular església gòtica situada al costat del riu) i Lungarni (passejos a la riba del riu Arno)
  • Església de San Michele in Borgo, amb un grup escultòric a la façana obra de l'escultor Lupo di Francesco.
  • Loggia di Banchi, antic mercat de la llana i de la seda, obra de Bernardo Buontalenti (segle XVII)
  • Plaça dels Cavallers, amb la Casa del Rellotge, el Palau de la Carovana (seu de la Scuola Normale Superiore de Pisa), l'església de Sant Esteve dels Cavallers i l'estàtua de Cosme I de Mèdici. (obra de Pietro Francavilla, 1596)
  • Monuments a Giuseppe Mazzini (G. Andreoni, 1883); Garibaldi (Ettore Ferrari, 1892) i Vittorio Emanuele II (1890)
  • Mural Tuttomondo, obra de Keith Haring (1989)[7]
  • A la rodalia de Pisa es troben l'església romànica de San Piero a Grado, la Cartoixa de Pisa (al municipi de Calci) o la colònia Rosa Maltoni Mussolini, exemple notable de l'arquitectura d'època feixista (municipi de Calambrone)

Museus[modifica | modifica el codi]

Infotaula de geografia físicaPlaça del Duomo de Pisa
Piazza dei Miracoli
PisaDuomoSunset20020322.JPG
Plaça del Duomo
Tipologia ciutat i comuna d'Itàlia
Ubicació
Estat Itàlia Itàlia
Regió/prov. Toscana
Localització Pisa
Característiques
Superfície 505 ha

Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i), (ii), (iv) i (vi)
Declaració 1987 (11a sessió)
Identificador 395
Regió Europa i Amèrica del Nord
43° 43′ 24″ N, 10° 23′ 43″ E / 43.723333333333°N,10.395277777778°E / 43.723333333333; 10.395277777778
Modifica dades a Wikidata

Pisa té diversos museus, entre els quals destaquen:

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Statistiche demografiche ISTAT (dato Novembre 2012)» (en italià). ISTAT, 2012. [Consulta: 30 agost 2012].
  2. «Anagrafe Nazionale Studenti» (en italià). anagrafe.miur.it, 2012/2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
  3. David Abulafia, Rosamond McKitterick. The New Cambridge Medieval History: c. 1198-c. 1300. Cambridge University Press, 1999, p. 439. ISBN 0-521-36289-X. 
  4. Block Friedman, John; Mossler Figg, Kristen. Trade, Travel, and Exploration in the Middle Ages: An Encyclopedia. Routledge, 2000, p. 492. ISBN 978-1-135-59094-9. 
  5. Panvinio, Onofrio. Le vite de' Pontefici di Bartolommeo Platina cremonese, dal Salvator nostro fino a Benedetto 14 (en italià). a spese della Compagnia, 1744, p. 396. 
  6. Centre, UNESCO World Heritage. «Piazza del Duomo, Pisa» (en en). [Consulta: 17 octubre 2017].
  7. 7, Duomo. «Comune di Pisa - Turismo - Keith Haring, murale Tuttomondo - it» (en it). [Consulta: 17 octubre 2017].
  8. «Museo dell’Opera del Duomo» (en it-it). Opera della Primaziale Pisana: sito ufficiale.
  9. «Museo delle Sinopie» (en it-it). Opera della Primaziale Pisana: sito ufficiale.
  10. «Pisa, Museo Nazionale di San Matteo» (en (italià)). [Consulta: 28 novembre 2015].
  11. «Palazzo BLU» (en (italià)). [Consulta: 28 novembre 2015].
  12. «Orto Botanico e Museo Botanico di Pisa» (en (italià)). [Consulta: 28 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]