Pisa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Pisa (desambiguació)».
Pisa
Bandera de Pisa Escut de Pisa
(bandera) (escut)
Localització
Pisa situat respecte Itàlia
Pisa
Localització de Pisa a Itàlia
Torre inclinada de Pisa
Torre inclinada de Pisa
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Bandera de la Toscana Toscana
Pisa
Superfície 185 km²
Altitud 4 msnm
Població (2012)
  • Densitat
86.052 hab.
465,15 hab/km²
Coordenades 43° 43′ 0″ N, 10° 24′ 0″ E / 43.71667°N,10.40000°E / 43.71667; 10.40000Coord.: 43° 43′ 0″ N, 10° 24′ 0″ E / 43.71667°N,10.40000°E / 43.71667; 10.40000
Codi postal 56100
Codi ISTAT 050026
Web

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana. Té uns 86.000 habitants.[1] És capital de la província homònima.

La ciutat[modifica | modifica el codi]

La ciutat és coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exempt de la catedral. Acull la Universitat de Pisa des del segle XIV, que actualment té uns 50.000 estudiants.[2] Galileo Galilei, ciutadà de Pisa, ha donat nom a l'aeroport de Pisa, aeroport internacional de la ciutat, el més important de la Toscana. Pisa és, a més, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gènova, França, plana del Po) o cap a Florència.

Història[modifica | modifica el codi]

Època romana[modifica | modifica el codi]

Pisae (transcrit Pises, però coneguda com a Pisa) és el nom clàssic de la ciutat actual de Pisa. Fou una ciutat d'Etrúria a la riba nord del riu Arnus (Arno). Com a ciutat etrusca, res no es coneix de Pisae i les restes trobades són minses. Els pisans van lluitar sovint contra els lígurs i, dins la confederació etrusca, eren un poder marítim important i probablement practicaven la pirateria.

La primera vegada que apareix a la història és el 225 aC, quan el cònsol Gai Atili Règul va desembarcar al seu port amb dues legions, procedent de Sardenya, i amb aquest exèrcit va atacar i derrotar els gals en la Batalla de Telamon. Així, en aquell any, Pisae ja era aliada de Roma. El seu port fou molt utilitzat pels romans. D'aquí va sortir Publi Corneli Escipió Africà cap a Massàlia al començament de la Segona Guerra púnica el 218 aC, i aquí va tornar en saber que Anníbal Barca ja havia creuat els Alps.

Més tard, la guerra amb els lígurs la va convertir en la plaça forta romana a la zona fronterera amb Ligúria. El 193 aC, fou inesperadament atacada per un exèrcit de quaranta mil lígurs i va quedar assetjada, i fou rescatada pel cònsol Minucius; el territori fou assolat pels lígurs diverses vegades.

El 180 aC, els pisans van convidar Roma a establir una colònia al seu territori, cosa que es va portar a efecte gaudint la colònia del dret llatí.

Al segle següent, i com totes les colònies de dret llatí, la Lex Julia la va convertir en municipi romà. August hi va enviar un nou cos de colons. En aquest temps, portava el nom de Colonia Obsequens Julia Pisana. Va conservar la seva importància durant tot l'imperi.

El seu port era Portus Pisanus, del qual estava a uns 15 km, probablement Livorno o un establiment desaparegut a la desembocadura del riu Arno. Tenia unes aigües minerals que són els moderns Bagni di San Giuliano, a uns 6 km al sud.

Edat mitjana i moderna[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana, la República de Pisa era una de les repúbliques marítimes d'Itàlia juntament amb la República de Venècia, la República de Gènova i la República d'Amalfi. El seu apogeu tingué lloc durant els segles XII i XIII, i arribà a controlar, com a ciutat estat, alguns territoris de l'illa de Sardenya. El 1284, fou derrotada per Gènova en la Batalla de Meloria, de la qual mai s'acabà de recuperar.[3] El 1406, passà a estar sota sobirania florentina i perdé definitivament la independència[4] després de la ser presa per Angelo Tartaglia i Muzio Attendolo Sforza.[5] Va pertànyer al ducat de la Toscana fins que es va incorporar a Itàlia el 1871.

Museus[modifica | modifica el codi]

Plaça del Duomo de Pisa
PisaDuomoSunset20020322.JPG
Plaça del Duomo
Ubicació
Itàlia Itàlia
 » Toscana
Pisa 43° 43′ 00″ N, 10° 24′ 00″ E / 43.716666666667°N,10.4°E / 43.716666666667; 10.4
 
Característiques
Altitud msnm
Superfície 505 ha
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Cultural
Criteris (i), (ii), (iv) i (vi)
Declaració 1987 (11a sessió)
Identificador 395
Regió Europa i Amèrica del Nord
Modifica dades a Wikidata

Pisa té diversos museus, entre els quals destaquen:

  • Museu dell'Opera del Duomo:[6] mostra entre altres objectes, les escultures originals de Nicola i Giovanni Pisano i els tresors de la catedral.
  • Museu nazionale di San Matteo:[7] mostra escultures i pintures des del segle XII al XV, entre elles obres mestres de Giovanni i Andrea Pisano, el Mestre de San Martino, Simone Martini, Nino Pisano i Masaccio.
  • Centre d'Art Palazzo Blu:[8] una col·lecció d'obres d'art fonamentalment dels segles XVI i XVII. Es troba al Palau Giuli Rosselmini, a prop del riu Arno.
  • Museu nazionale di Palazzo Reale: un museu en el palau que va ser residència dels granduques de Toscana i, després, de la família reial dels Savoia. Mostra pintures des del segle XV al XIX (Rafael Sanzio, Rosso Fiorentino, Pieter Brueghel el Vell.
  • Museu della Grafica en Palau Lanfranchi: És un museu dels gràfics moderns que mostra obres de pintors com Joan Miró, Emilio Vedova, Giovanni Fattori.
  • Centre d'art San Michele degli Scalzi - SMS, centre d'art contemporània.
  • Jardí Botànic de Pisa, és el més antic jardí botànic del món.[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Statistiche demografiche ISTAT (dato Novembre 2012)» (en italià). ISTAT, 2012. [Consulta: 30 agost 2012].
  2. «Anagrafe Nazionale Studenti» (en italià). anagrafe.miur.it, 2012/2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
  3. David Abulafia, Rosamond McKitterick. The New Cambridge Medieval History: c. 1198-c. 1300. Cambridge University Press, 1999, p. 439. ISBN 0-521-36289-X. 
  4. Block Friedman, John; Mossler Figg, Kristen. Trade, Travel, and Exploration in the Middle Ages: An Encyclopedia. Routledge, 2000, p. 492. ISBN 978-1-135-59094-9. 
  5. Panvinio, Onofrio. Le vite de' Pontefici di Bartolommeo Platina cremonese, dal Salvator nostro fino a Benedetto 14 (en italià). a spese della Compagnia, 1744, p. 396. 
  6. «Museo dell Opera di Santa Maria del Fiore».
  7. «Pisa, Museo Nazionale di San Matteo» (en (italià)). [Consulta: 28 novembre 2015].
  8. «Palazzo BLU» (en (italià)). [Consulta: 28 novembre 2015].
  9. «Orto Botanico e Museo Botanico di Pisa» (en (italià)). [Consulta: 28 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]