Torre de Pisa

Torre de Pisa
Nom en la llengua original	(it) Torre di Pisa
Epònim	Pisa, torre i torre inclinada
Dades
Tipus	Campanar, church tower (en) i torre inclinada
Arquitecte	Bonanno Pisano Diotisalvi Guglielmo (en)
Construcció	1176
Obertura	1372
Ús	campanar
Cronologia
	1920 Garfagnana earthquake (en)
	Galileo's Leaning Tower of Pisa experiment (en)
	1846 Orciano Pisano earthquake (en)
1176 – 1373	construcció
1178 – 1272	construction interrupted (en)
1278 – 1360	construction interrupted (en)
1838 – 1839	construcció catino (it)
1933 – 1935	renovació
7 gener 1990 – 15 desembre 2001	tancat al públic
1993	instal·lació contrapès
1995	instal·lació contrapès
7 setembre 1995	ground freezing (en)
1999 – juny 2001	Excavar sòl
2002	instal·lació drainage system (en)
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura romànica
Material	marbre i rubble (en)
Mesura	57 () m interior: 7,368 () m base: 15,487 () m
Altitud	2 m
Nombre de pisos per sobre el terra	9
Petja	294
Campana	7
Columna	180
Arc cec
Campanar
Observation deck (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Escala
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Pisa (Itàlia)
Localització	Piazza del Duomo, 56126 Pisa PI
43° 43′ 23″ N, 10° 23′ 48″ E
Patrimoni monumental d'Itàlia
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Plànol
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Pisa
Propietat de	Opera della Primaziale Pisana (en)
Visitants anuals	3.200.000 (2017)
Pes	14.700 t
Lloc web	opapisa.it

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 57 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons.

El govern d'Itàlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir-ne la caiguda, i el 7 de gener de 1990 es va tancar al públic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucció per reduir-ne l'angle d'inclinació. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de deu anys de feina.

Història

La construcció de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcció de la primera planta de marbre blanc va començar el 9 d'agost de 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs.

Ningú sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle xii, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo. Bonanno Pisano va deixar Pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Sicília, tornant sol després de la seva mort. El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820.

Després que la tercera planta fos construïda el 1178, la torre es va inclinar, a causa d'uns fonaments dèbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del començament. La construcció es va aturar durant un segle.

El 1838 l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca va excavar un camí al voltant de la torre per fer visible la base. Això va causar una inundació de la base i un nou increment de la inclinació.

Benito Mussolini va ordenar col·locar la torre recta: per intentar-ho van tirar ciment als fonaments. El resultat va ser inesperat, la torre es va enfonsar encara més a la terra tova.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit dels Estats Units va destruir les torres properes a Pisa donada l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, però una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar.

El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itàlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d'enginyers, matemàtics i historiadors, que van debatre sobre els mètodes d'estabilització a les illes Açores.

Després de dues dècades de treball, el gener de 1990 la torre es va tancar al públic.

Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic el 15 de desembre de 2001. Molts mètodes van ser proposats per estabilitzar-la, i un que es va portar a terme el 1995, va ser afegir 800 tones de plom a la part contrària a la inclinació perquè fes de contrapès.

La solució final per corregir la inclinació va ser eliminar 38 m³ de terra de la zona inferior de la base. La torre s'ha declarat estable durant uns 300 anys més.

Informació tècnica

Vista cap al cel

• Latitud: 43,723056 (43° 43' 23" N)
• Longitud: 10,396389 (10° 23' 47" E)
• Elevació de la Piazza dei Miracoli: 2 metres (6 peus)

• Alçada: 55,863 metres (185 peus). 8 plantes
• Diàmetre extern de la base: 15,484 metres
• Diàmetre intern de la base: 7,368 metres

• Pes: 14.700 tones mètriques
• Gruix de les parets de la base: 2,6 metres (8 peus)
• Direcció de la inclinació: 1173-1250 Nord, 1272-1997 Sur

• Nombre de campanes: 7, d'acord amb l'escala musical
• Campana més gran: L'Assumpta (La Asunta). Tres tones i mitja, realitzada el 1655.
• Campana més antiga: Pasquarreccia.

• Graons: 294

Curiositats

Es diu que Galileo Galilei va deixar caure dues boles de canó de diferent massa des de la torre per demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa. La història, tot i que descrita per un estudiant del mateix Galileo, es considera un mite.

Per acabar, dues persones han saltat de la torre amb paracaigudes: Mike McCarthy el 5 d'agost de 1988 i Arne Aarhus l'1 de febrer del 2000.

Vegeu també

• Santa Eugènia de NerellàƏ, una torre inclinada a la Cerdanya.

Enllaços externs

Informació i imatges

• Official Website Arxivat 2010-08-11 a Wayback Machine.
• Més informació sobre la Torre i els experiments de Galileo (anglès)
• Informació i imatges Arxivat 2005-11-02 a Wayback Machine. (italià)
• Informació de la Torre (anglès)
• Més informació de la Torre (anglès)

Notícies

• Tornen a obrir la Torre al públic (castellà)
• Projecte de construcció d'una torre germana (castellà)