Torre de Pisa
La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons.
El govern d'Itàlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir-ne la caiguda, i el 7 de gener de 1990 es va tancar al públic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucció per reduir l'angle d'inclinació. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de deu anys de feina.
Taula de continguts
Història[modifica | modifica el codi]
La construcció de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcció de la primera planta de marbre blanc va començar el 9 d'agost de 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs.
No sé sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo. Bonanno Pisano va deixar Pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Sicília, tornant sol després de la seva mort. El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820.
Després que la tercera planta fos construïda el 1178, la torre es va inclinar,[1] a causa d'uns fonaments dèbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del començament. La construcció es va aturar durant un segle.
El 1838 l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca va excavar un camí al voltant de la torre per fer visible la base. Això va causar una inundació de la base i un nou increment de la inclinació.
Benito Mussolini va ordenar col·locar la torre recta: per intentar-ho van tirar ciment als fonaments. El resultat va ser inesperat, la torre es va enfonsar encara més a la terra tova.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit dels Estats Units va destruir les torres properes a Pisa donada l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, però una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar.
El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itàlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d'enginyers, matemàtics i historiadors, que van debatre sobre els mètodes d'estabilització a les illes Açores.
Després de dues dècades de treball, el gener de 1990 es va tancar la torre al públic.
Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic el 15 de desembre de 2001. Molts mètodes van ser proposats per estabilitzar-la, i un que es va portar a terme el 1995, va ser afegir 800 tones de plom a la part contrària a la inclinació perquè fes de contrapès.
La solució final per corregir la inclinació va ser eliminar 38 m³ de terra de la zona inferior de la base. La torre s'ha declarat estable durant uns 300 anys més.
Informació tècnica[modifica | modifica el codi]
- Latitud: 43,723056 (43° 43' 23" N)
- Longitud: 10,396389 (10° 23' 47" E)
- Elevació de la Piazza dei Miracoli: 2 metres (6 peus)
- Alçada: 55,863 metres (185 peus). 8 plantes
- Diàmetre extern de la base: 15,484 metres
- Diàmetre intern de la base: 7,368 metres
- Pes: 14.700 tones mètriques
- Gruix de les parets de la base: 2,6 metres (8 peus)
- Direcció de la inclinació: 1173-1250 Nord, 1272-1997 Sur
- Nombre de campanes: 7, d'acord amb l'escala musical
- Campana més gran: L'Assumpta (La Asunta). Tres tones i mitja, realitzada el 1655.
- Campana més antiga: Pasquarreccia.
- Graons: 294
Curiositats[modifica | modifica el codi]
Es diu que Galileo Galilei va deixar caure dues boles de canó de diferent massa des de la torre per demostrar que la velocitat de descens era independent de la massa. La història, tot i que descrita per un estudiant del propi Galileo, es considera un mite.
Per acabar, dues persones han saltat de la torre amb paracaigudes: Mike McCarthy el 5 d'agost de 1988 i Arne Aarhus l'1 de febrer del 2000.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Pisa
- Itàlia
- Santa Eugènia de Nerellà, una torre inclinada a la Cerdanya.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Como, Mario. Statics of Historic Masonry Constructions (en anglès). Springer, 2012, p. 456. ISBN 3642301320.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
Informació i imatges[modifica | modifica el codi]
- Official Website
- Més informació sobre la Torre i els experiments de Galileo (anglès)
- Informació i imatges (italià)
- Informació de la Torre (anglès)
- Més informació de la Torre (anglès)
- Valvanera.com (castellà)
Notícies[modifica | modifica el codi]
- Tornen a obrir la Torre al públic (castellà)
- Projecte de construcció d'una torre germana (castellà)
Coord.: 43° 43′ 23″ N, 10° 23′ 47″ E / 43.72306°N,10.39639°E
|
