Etna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Etna (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaEtna
EtnaAvió.JPG
Tipus Estratovolcà i muntanya
Ubicació
Province of the Kingdom of the Two SiciliesProvince of Catania Tradueix
37° 45′ 18″ N, 14° 59′ 43″ E / 37.755°N,14.995277777778°E / 37.755; 14.995277777778
Característiques
Prominència 3.326 m
Altitud 3.326 m
Material basalt
Superfície 19.237 ha (192,37 km2)
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni natural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 2013 (37a Sessió), Criteris PH: (viii)
Identificador 1427
Història
Cronologia
1669 erupció volcànica
1r abril 2012 erupció volcànica
octubre 2013 erupció volcànica
Activitat
Data d'inauguració fa 300.000 anys
Modifica les dades a Wikidata

L'Etna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval[1]), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània. És el volcà actiu més gran d'Europa i la muntanya més alta d'Itàlia (3.343 m.) fora dels Alps. La seva prominència té el mateix valor que la seva altura, ja que és la muntanya més alta de l'illa. L'Etna cobreix una àrea de 1.570 km². L'aparició de l'Etna està datada en 300.000 anys, cosa que fa que sigui un volcà recent segons el temps geològic.

Està constituït per una massa de materials de projecció i per lava. A més del cràter principal i d'un parell més de grans dimensions, també presenta una gran quantitat de petits cràters adventicis. L'activitat hi és gairebé constant, i les erupcions posen sovint en perill gent, cases i conreus. L'erupció del 1669, que va destruir una bona part de Catània, ha estat la més catastròfica. La seva darrera erupció data del 26 d'octubre de 2013. L'anterior va produir-se l'1 d'abril de l'any 2012.

Localització de l'Etna dins de Sicília

Durant el segle XX la seva altura ha variat sovint en uns 100 metres amunt o avall en funció de les seves erupcions de lava. L'erupció més recent és d'octubre del 2013.

La seva altitud elevada implica que hi hagi al seu entorn un microclima humit que contrasta amb el clima de la regió siciliana: és terra d'agricultura fèrtil, hi ha estacions d'esquí, etc.

Mitologia[modifica]

Article principal: Etna (mitologia)
Atena i Encèlad lluitant, plat de figures vermelles al Louvre

El nom d'Etna prové del mot grec αίθω, "cremar" o del fenici attano. Etna (Aetna) és també el nom d'una nimfa siciliana filla d'Urà. En el transcurs de la gigantomàquia, el gegant Encèlad deserta del camp de batalla; la deessa Atena el castiga tirant-li al damunt l'illa de Sicília, sota la qual continua estant empresonat. El seu alè de foc surt de l'Etna i provoca sismes quan es mou. Segons la mitologia grega, les fargues del déu Hefest es troben sota l'Etna. És aquí que fabricava les armes dels déus de l'Olimp: el trident de Posidó, el llamp de Zeus, etc. Va ser ajudat pels ciclops ferrers, que no s'han de confondre amb els ciclops pastors, com Polifem, que vivia també a Sicília. Els sorolls sords que s'escapen del volcà són el martelleig de les eines sobre les encluses. Els romans pensaven que Vulcà es trobava a l'illa del mateix nom, al nord de Sicília.

Segons el poeta grec Píndar, Zeus combaté i després tancà el monstre Tifó sota l'Etna, el qual causa les erupcions. És guardat per Hefest. Tifó portava ales d'àliga i tenia cent caps de drac, els ulls dels quals llençaven flames. Era el pare de Cèrber i de Quimera. Píndar designa l'Etna com la «columna del cel» a les Poètiques.

Referències[modifica]

  1. Garrido i Valls, Josep-David. Vida i regnat de Martí I (en català). Rafael Dalmau Editor, octubre 2010, p. 261. ISBN 978-84-232-0748-0.