Etna (mitologia)
Aparença
| Tipus | nimfa grega |
|---|---|
| Origen | Itàlia |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Hefest i Zeus |
| Mare | Gea |
| Pare | Urà i Briàreu |
| Fills | Palics |
Segons la mitologia grega, Etna (en grec antic Αἴτνη) va ser una nimfa, filla d'Urà i de Gea. Segons algunes versions, era filla de Briàreu, el gegant de les cent mans.
Quan Demèter i Hefest es disputaven el domini de Sicília, terra de blat i de volcans, Etna hi va participar com a àrbitre. Va acabar donant nom al volcà Etna. Unida a Hefest, va ser mare dels Palics, divinitats de les fonts termals.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 182. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 87. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1