Morgana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Morgana le Fay per Anthony Frederick Sandys (1829 - 1904), 1864 (Galeria d'Art de Birmingham).

La bruixa Morgana o Morgana le Fay és un personatge de la mitologia celta. També coneguda com a fada Morgana, ha estat i és una de les fetilleres més famoses i poderoses de la literatura occidental; per a molts és la personificació del mal, de l'odi i de la venjança, i també de l'atractiu ardent, el desig, la temptació i, per sobre de tot, la passió. Dona capaç de convertir-se en qualsevol animal, persuadir els mortals mitjançant la telepatia, veure el futur i fins i tot alterar-lo, va ser la perdició de molts homes poderosos, com el mític Rei Artús, Pendragó i fins i tot Merlí, el més poderós dels mags del seu temps.[1]


Morgana és, en el cicle artúric, un personatge femení que de vegades ha estat presentat per autors cristians com a antagonista del Rei Artús i enemiga de Ginebra. En la Vita Merlini (Vida de Merlí) del segle XII, es diu que Morgana ("Morgen") és la major de nou germanes que governen Àvalon. Geoffrey de Monmouth descriu Morgana com la sanadora més coneguda i prestigiosa. Més endavant i basant-se en la interpretació de Monmouth, l'escriptor Chrétien de Troyes va fer de Morgana la vigilant de Merlí a Àvalon.[1]

Llaços familiars[modifica | modifica el codi]

En la tradició dels cicles artúrics, Morgana era filla de la mare d'Artur, Lady Igraine, i del seu primer marit Gorlois, duc de Cornualla, i neboda de Viviana, la Dama del Llac. Artur, fill d'Igraine i d'Uther Pendragon, n'era, per tant, mig germà.

Recollint la tradició cèltica, Morgana és un personatge femení que hereda part de la "màgia de la Terra" de la seva mare. També el fet que Morgana tingués dues germanes majors (i fóra per tant la menor de tres, no pas la major de nou) és una fórmula que sovinteja en la mitologia cèltica.

En La Mort d'Arthur i d'altres fonts, ella és la muller infeliç del Rei Urien de Gore, i Owain mab Urien és el seu fill.

En les interpretacions cristianes més modernes de la mitologia artúrica, Morgana sedueix Artur i concep amb ell el malvat Mordred, encara que originalment aquest paper és assignat a una de les seves germanes.

Morgana en altres fonts[modifica | modifica el codi]

Diverses fonts descriuen Morgana com una deixebla de Merlí més avant esdevinguda rival; en aquest paper, el personatge apareix parcialment superposat a Viviana, una de les figures que corresponen al nom de "Dama del Llac". El tema de la rivalitat entre Morgana i Merlí es reprèn en algunes obres cinematogràfiques, i ho fa molt clarament la pel·lícula Excalibur, de John Boorman (1981).

La fada o bruixa Morgana apareix també en narracions fantàstiques posteriors no relacionades amb el cicle del rei Artur: per exemple, apareix en la rondalla Els cignes selvàtics de Hans Christian Andersen.

Recentment, l'actriu irlandesa Katie McGrath va interpretar a Morgana a la famosa sèrie Merlin (2008-).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Adeleye, Gabriel. «World Dictionary of Foreign Expressions: a Resource for Readers and Writers» (en anglès). . Bolchazy-Carducci Publishers, 1999. ISSN: 0865164231 [Consulta: 5 juny 2011].
  2. Pàgina web oficial de Katie McGrath (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morgana Modifica l'enllaç a Wikidata