Llista de llibres sobre el rei Artús

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Llyfr Taliesin (Llibre de Taliesin), folio 13 (facsímil 1868).

Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses. El conjunt se sol anomenar "matèria de Bretanya". Aquesta pròpiament dita s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace el 1155 a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronística en llatí i francés-.

El Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita per Godofred de Monmouth i anomenada Historia Regum Britanniae (1136). Aquesta darrera unia cronològicament i generacionalment l'Imperi romà amb la cort anglonormanda. L'argument és el següent: els saxons són sotmesos pel rei Artús i aquest es casa amb la reina Ginebra. Després conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la cerimònia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàniament el regne en mans del seu nebot Mordred. Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció de Mordred i retorna a la Britània. Hi ha una batalla pel regne, i tant Mordred com el rei Artús són ferits de mort, però amb una diferència: el primer troba la mort i el segon és traslladat a l'illa d'Avalon per curar-li les ferides.

Així doncs, el Roman de Brut resulta ser una ampliació d'aquest anterior. La finalitat d'aquestes cròniques era política i estètica: aconsegueixen ressuscitar un cabdill bretó mític i emparentar-lo amb la dinastia normanda però, a més a més, en fer-ho, van convertir la imatge del rei Enric II Platagenet en un monarca d'una cort ideal i totalment cavalleresca amb què la cort d'aquest aspirava a identificar-se.

Tot i això, el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi romà, també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: la Taula Rodona. Wace, en la seva obra, presenta aquest símbol que representa la igualtat de tots els grans vassalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia. Un altre fet inèdit que apareix en el relat és la presència literària de les dones durant els entrenaments militars, les quals anaven a mirar el seu estimat com s'entrenava.

Tot i que, en aquesta matèria, la figura de Perceval i la temàtica del sant Greal no és coneguda fins a l'aparició del relat del Conte del Graal i malgrat la ressonància literària que al segle següent va tenir, hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercussió literària durant la història, tals com la història d'amor de Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o Tristany, entre d'altres.

Una llista de les obres més importants, ordenades cronològicament i per llengües, s'exposa a continuació:

Segle VI[modifica]

Llatí[modifica]

Segle IX[modifica]

Llatí[modifica]

Segle X[modifica]

Llatí[modifica]

Gal·lès[modifica]

  • Preiddeu Annwfn [cat. El botí de Annwfn]. Poema inclòs en el Llibre de Taliesin [gal·lès: Llyfr Taliesin].
  • Pa Gur yv y Porthaur [cat. Qui és el porter?] (segle X) (es menciona la lluita de Keu amb el Cath Palug)
  • Englynion y Beddau [cat. Estrofes de les tombes] (segle IX-X) (es menciona la tomba del rei Artús dient que la seva localització és un misteri)

Segle XI[modifica]

Llatí[modifica]

  • Llegenda de St. Goeznou (circa 1019)

Gal·lès[modifica]

  • Trioedd Ynys Prydein [cat. Tríades de l'illa de Bretanya] (datació incerta, s. XI-XIV)[2]

Segle XII[modifica]

Il·lustració que representa el rei Artur en una versió de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth

Gal·lès[modifica]

Llatí[modifica]

  • Vita Sancti Cadoc de Lifris of Llancarfan (circa 1061-1104)[3]
  • Vita Sancti Carannog (circa 1100) (Artus demana ajuda al sant)[4]
  • Vita Sancti Euflami (circa 1100) (Artus lluita amb un drac)[5]
  • Vita Sancti Paternus (circa 1120) (menciona Artús i Caradoc)
  • Gesta Regum Anglorum de William of Malmesbury (1125) (Artús porta una imatge de la Verge).[6]
  • Historia Anglorum de Henry of Huntingdon (1129) (menciona Artús)
  • Vita Santi Gildae de Caradoc of Llancarfan (circa 1120-1130) (versió primerenca del tema del rapte de Ginebra)
  • Obres de Geoffrey de Monmouth
  • Vida de Sant Kentigern de Jocelyn de Furness (circa 1185) (conté una versió de la llegenda de Merlí)
  • Vita Sancti Illtud (circa 1190) (es menciona la cort d'Artús i també el rei Marc de Cornualla)[7]

Francès antic i els seus dialectes[modifica]

  • Roman de Brut de Wace (circa 1155) (versió anglonormanda de la Historia Regum Britanniae)
  • Tristany de Thomas d'Anglaterra (circa 1170)
  • Tristany de Béroul (circa 1170)
  • Lais de Maria de França (circa 1170). Dos lais de tema artúric
    • Lanval
    • Chevrefoil
  • Romans (novel·les en vers) de Chrétien de Troyes
  • I les 'Continuacions' d'aquesta darrera obra fetes per altres autors:
    • Primera Continuació o Continuació de Galvany, atribuïda a Wauchier de Denain
    • Segona continuació o Continuació de Perceval, igualment atribuïda a Wauchier de Denain
    • Continuació de Gerbert de Montreuil (circa 1226-30)
    • Continuació de Manessier (primera meitat del XIII)
    • Élucidation (escrit com a pròleg al Perceval)
    • Bliocadran (història del pare de Perceval)
  • Trilogia de Robert de Boron (entre el 1183 i el 1199).[8] En la forma original en vers, només es conserva la primera d'aquestes obres i un fragment de la segona; però existeix una versió prosificada de les tres):
    • Joseph d'Arimathie (Roman de l'Estoire dou Graal)
    • Merlin
    • Perceval
  • Lai du cor [cat. Lai del corn] de Robert Biket (1170-1180) (el cavaller que aconsegueix beure del corn sense mullar-se té garantida la fidelitat matrimonial; Artús no ho aconsegueix)
  • Le mantel mautaillé [cat. El mantell maltallat] (mantell que només es pot posar el qui és fidel; no ho aconsegueix la reina Ginebra)
  • Li beaus desconeüs [cat. El bell desconegut] de Renaut de Beaujeu (finals del segle XII-principis del XIII)
  • La demoiselle à la mule o La mule sans frein [cat. La donzella de la mula o La mula sense fre] (1190-1210)
  • Le chevalier à l'épée [cat. El cavaller de l'espasa]

Alt alemany[modifica]

Manuscrit del s. XV del Tristany d'Eilhart von Oberge (Biblioteca de la Universitat de Heidelberg)
  • Tristrant d'Eilhart von Oberge (circa 1170)
  • Obres de Hartmann von Aue
    • Erek (darreries del segle XII) (adaptació de l'Erec de Chrétien de Troyes)
    • Iwein (darreries del segle XII) (adaptació de l'Yvain de Chrétien de Troyes)
  • Lanzelet d'Ulrich von Zatzikhoven (darreries del segle XII; traducció a l'alt alemany d'una versió del tema del Cavaller de la carreta, possiblement anterior a la versió que coneix Chrétien de Troyes)

Segle XIII[modifica]

Francès antic i els seus dialectes[modifica]

Occità[modifica]

Gal·lès[modifica]

Anglès[modifica]

Alt alemany[modifica]

Manuscrit de Diu Crône

Norueg[modifica]

  • Traduccions en prosa de Fra Robert
    • Tristrams saga ok Ísöndar (1226) (traducció al norueg del Tristany de Thomas)
    • Ivens Saga (1226) (traducció al norueg de l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Erex Saga (autoria discutida; traducció al norueg d'Erec i Enide de Chrétien de Troyes)
    • Möttuls saga (adaptació del tema del Mantel mautaillé)
  • Strengleikar (traducció dels lais de Marie de France)
    • "Geitarlauf" (traducció del lai del Chevrefoil)
    • "Januals ljóð" (traducció del lai de Lanval)

Neerlandès[modifica]

  • Walewein en het schaakbord de Penninc i Pieter Vostaert
  • Roman van Ferguut (traducció i adaptació del Roman de Fergus)
  • Lancelot-Compilatie (adaptació del cicle de Lancelot-Graal i altres romans)[13]
    • Lanceloet
    • Perchevael
    • Morien (Moriaen)
    • Queeste vanden Grale
    • Wrake van Ragisel (adaptació de la Vengeance Raguidel)
    • Ridder metter mouwen (cat. El cavaller de la màniga)
    • Walewein ende Keye
    • Lanceloet en het hert met de witte voet (cat. Lancelot i el cérvol del peu blanc)
    • Torec de Jacob van Maerlant
    • Arturs doet

Segle XIV[modifica]

Il·lustració del manuscrit de Sir Gawain and the Green Knight

Francès[modifica]

Català[modifica]

Anglès[modifica]

  • Morte Arthure en versos al·literatius (anònim) (circa 1400)
  • Morte Arthur en estrofes (anònim)
  • The Avowyng of Arthur [cat. El jurament d'Artús] (anònim) (circa 1375-1425)
  • The Weddynge of Syr Gawen and Dame Ragnell [cat. La boda de Sir Gauvain i dama Ragnell] (anònim)
  • The Awntyrs off Arthure [cat. Les aventures d'Artús] (anònim)
  • Sir Cleges (finals del segle XIV-principis del XV)
  • Sir Gawain and the Green Knight [cat. Sir Gauvain i el cavaller verd] (anònim, del mateix autor que Pearl)
  • Sir Launfal de Thomas Chestre (versió del lai de Lanval)
  • Libeaus Desconus
  • Yvain and Gawain
  • Sir Perceval of Galles
  • Lancelot of the Laik

Gal·lès[modifica]

[la data de les obres gal·leses és discutida]

  • Mabinogion
  • Contes gal·lesos
    • Owain, o la Dama de la font (relacionat amb l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Geraint i Enid (relacionat amb Erec i Enide, de Chrétien de Troyes)
    • Peredur, fill d'Efrawg (relacionat amb el Perceval de Chrétien de Troyes)

Segle XV[modifica]

Francès[modifica]

  • Ysaÿe le Triste (finals del XIV o principis del XV)
  • Le chevalier au Papegau (finals del XIV o principis del XV)

Anglès[modifica]

Italià[modifica]

Segle XX[modifica]

Notes[modifica]

  1. «Gildas». A: The New Arthurian Encyclopedia. Garland, 1986. 
  2. Lacy, 1997, p. 565–7.
  3. White, 1997, p. 13–16.
  4. White, 1997, p. 16–17.
  5. «Saint Efflam, texte inédit de la vie ancienne de ce saint». Annales de Bretagne. Facultés des Lettres et Sciences Humaines, Universities of Rennes et Nantes, VII, 1891, pàg. 279-. (p.299)
  6. William (of Malmesbury). Gesta regum Anglorum. Sumptibus Societatis, 1840. 
  7. White, 1997, p. 24.
  8. Robert : de Boron; Francisque Michel Le roman du Saint Graal Robert de Boron. de l'Imprimerie de Robert Faye, 1841. 
  9. Lacy, 1999, p. 595.
  10. François-Just-Marie Raynouard. Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëmes divers. 1. Silvestre, 1838, p. 48–. 
  11. Manuel Milá y Fontanals. De los trovadores en España: Estudio de lengua y poesía provenzal. J. Verdaguer, 1861, p. 151–. 
  12. Antònia Carré. Narrativa catalana medieval en vers (El Jaufré i l'Espill de Jaume Roig). Editorial UOC, 2007, p. 76–. ISBN 978-84-9788-664-2. 
  13. Lacy, 1999, p. 387–8.
  14. T.H. White. The Book of Merlyn: The Unpublished Conclusion to The Once and Future King. University of Texas Press, 25 juliol 2012, p. 12–. ISBN 978-0-292-74299-4. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de llibres sobre el rei Artús Modifica l'enllaç a Wikidata
  • The Arthur of the Welsh : the Arthurian legend in medieval Welsh literature, edited by Rachel Bromwich, A.O.H. Jarman, Brynley F. Roberts. Cardiff : University of Wales Press, 1991
  • The Arthur of the Germans : the Arthurian Legend in Medieval German and Dutch Literature, edited by W. H. Jackson and S. A. Ranawake. Cardiff : University of Wales Press, 2000
  • The Arthur of the English : the Arthurian Legend in Medieval English life and literature, edited by W. R. J. Barron. Cardiff : University of Wales Press, 2001
  • The Arthur of the French : the Arthurian legend in medieval French and Occitan literature, edited by Glyn S. Burgess and Karen Pratt. Cardiff : University of Wales Press, 2006
  • The Arthur of the North : the Arthurian legend in the Norse and Rus' realms, edited by Marianne E. Kalinke. Cardiff : University of Wales Press, 2011
  • The Arthur of the Italians : the Arthurian legend in Medieval Italian literature and culture, edited by Gloria Allaire and F. Regina Psaki. Cardiff : University of Wales Press, 2014
  • The Arthur of Medieval Latin literature : the development and dissemination of the Arthurian legend in Arthurian legend in Medieval Latin, edited by Siân Echard. Cardiff : University of Wales Press, 2011
  • Victoria Cirlot, La novela artúrica: orígenes de la ficción en la cultura europea. Barcelona: Montesinos, 1995
  • Gloria Torres Asensio, Los orígenes de la literatura artúrica. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, 2003
  • Vegeu també la Bibliografia sobre mitologia celta.