Llista de llibres sobre el rei Artús

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llyfr Taliesin (Llibre de Taliesin), folio 13 (facsímil 1868).

Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses. Una llista de les més importants, ordenades cronològicament i per llengües, s'exposa a continuació.

Segle VI[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

Segle IX[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

Segle X[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

  • Preiddeu Annwfn [cat. El botí de Annwfn]. Poema inclòs en el Llibre de Taliesin [gal·lès: Llyfr Taliesin].
  • Pa Gur yv y Porthaur [cat. Qui és el porter?] (segle X) (es menciona la lluita de Keu amb el Cath Palug)
  • Englynion y Beddau [cat. Estrofes de les tombes] (segle IX-X) (es menciona la tomba del rei Artús dient que la seva localització és un misteri)

Segle XI[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

  • Llegenda de St. Goeznou (circa 1019)

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

  • Trioedd Ynys Prydein [cat. Tríades de l'illa de Bretanya] (datació incerta, s. XI-XIV)[2]

Segle XII[modifica | modifica el codi]

Il·lustració que representa el rei Artur en una versió de la Historia Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

Llatí[modifica | modifica el codi]

  • Vita Sancti Cadoc de Lifris of Llancarfan (circa 1061-1104)[3]
  • Vita Sancti Carannog (circa 1100) (Artus demana ajuda al sant)[4]
  • Vita Sancti Euflami (circa 1100) (Artus lluita amb un drac)[5]
  • Vita Sancti Paternus (circa 1120) (menciona Artús i Caradoc)
  • Gesta Regnum Anglorum de William of Malmesbury (1125) (Artús porta una imatge de la Verge)
  • Historia Anglorum de Henry of Huntingdon (1129) (menciona Artús)
  • Vita Santi Gildae de Caradoc of Llancarfan (circa 1120-1130) (versió primerenca del tema del rapte de Ginebra)
  • Obres de Geoffrey de Monmouth
  • Vida de Sant Kentigern de Jocelyn de Furness (circa 1185) (conté una versió de la llegenda de Merlí)
  • Vita Sancti Illtud (circa 1190) (es menciona la cort d'Artús i també el rei Marc)[6]

Francès antic i els seus dialectes[modifica | modifica el codi]

  • Roman de Brut de Wace (circa 1155) (versió anglonormanda de la Historia Regum Britanniae)
  • Tristany de Thomas (circa 1170)
  • Tristany de Béroul (circa 1170)
  • Lais de Maria de França (circa 1170). Dos lais de tema artúric
    • Lanval
    • Chevrefoil
  • Romans (novel·les en vers) de Chrétien de Troyes
    • Erec i Enide (circa 1170)
    • Cligés (circa 1170)
    • Yvain, el cavaller del lleó (circa 1180)
    • Lancelot, el cavaller de la carreta (circa 1180)
    • Perceval o el conte del Graal (circa 1190) (inacabat)
      • [També cal tenir en compte les Continuacions de Perceval després de la mort de Chrétien de Troyes]
      • Primera Continuació o Continuació de Gauvain
      • Segona continuació
      • Continuació de Manessier (primera meitat del XIII)
      • Continuació de Gerbert de Montreuil (circa 1226-30)
      • Élucidation (escrit com a pròleg al Perceval)
      • Bliocadran (història del pare de Perceval)
  • Obres de Robert de Boron
    • Joseph d'Arimathie
    • Merlin
    • Perceval (en la forma en vers original, es conserva només la primera d'aquestes obres i un fragment de la segona; però es conserva una versió prosificada de les tres)
  • Lai du cor [cat. Lai del corn] de Robert Biket (1170-1180) (el cavaller que aconsegueix beure del corn sense mullar-se té garantida la fidelitat matrimonial; Artús no ho aconsegueix)
  • Le mantel mautaillé [cat. El mantell maltallat] (mantell que només es pot posar el qui és fidel; no ho aconsegueix la reina Ginebra)
  • Li beaus desconeüs de Renaut de Beaujeu (finals del segle XII-principis del XIII)
  • La demoiselle à la mule o La mule sans frein [cat. La donzella de la mula o La mula sense fre] (1190-1210)
  • Le chevalier à l'épée [cat. El cavaller de l'espasa]

Alt alemany[modifica | modifica el codi]

Manuscrit del s. XV del Tristany d'Eilhart von Oberge (Biblioteca de la Universitat de Heidelberg)
  • Tristrant d'Eilhart von Oberge (circa 1170)
  • Obres de Hartmann von Aue
    • Erek (darreries del segle XII) (adaptació de l'Erec de Chrétien de Troyes)
    • Iwein (darreries del segle XII) (adaptació de l'Yvain de Chrétien de Troyes)
  • Lanzelet d'Ulrich von Zatzikhoven (darreries del segle XII; traducció a l'alt alemany d'una versió del tema del Cavaller de la carreta, possiblement anterior a la versió que coneix Chrétien de Troyes)

Segle XIII[modifica | modifica el codi]

Francès antic i els seus dialectes[modifica | modifica el codi]

  • Roman de Fergus de Guillaume le Clerc (1190-1200)
  • Yder (1210-1225)
  • Meraugis de Portlesguez de Raoul de Houdenc (inicis del XIII)
  • Vengeance Raguidel de Raoul (identificat amb Raoul de Houdenc) (circa 1200-1225)[7]
  • Les merveilles Rigomer (primer terç del segle XIII)
  • Cicle de Lancelot-Graal o Cicle de la Vulgata (circa 1210-1230)
    • Estoire del Saint Grail [cat. Història del Sant Greal]
    • Estoire de Merlin [cat. Història de Merlí]
    • Lancelot propre [Lancelot pròpiament dit]
    • Queste del Saint Graal [cat. La Questa (recerca) del Sant Greal]
    • Mort Artu [cat. La mort d'Artús] (en realitat, les tres darreres seccions es van escriure abans que les dues primeres)
  • Perlesvaus (anònim) (circa 1210)
  • Tristany en prosa Primera versió (1230) i segona versió (circa 1240)
  • Cicle de la post-Vulgata (anònim) (començat cap a 1230, acabat cap a 1240)
  • L'âtre périlleux [cat. El cementiri perillós] (anònim) (circa 1250)
  • Claris et Laris
  • Li chevaliers as deus espées [cat. El cavaller de les dues espases]]
  • Escanor de Girart d'Amiens
  • Durmart le Galois
  • Hunbaut (circa 1250)
  • Floriant et Florete
  • Galeran de Bretagne de Jean Renart
  • Beaudous de Robert de Blois
  • Roman de Silence de Heldri de Cornwall (circa 1260)
  • Giglois
  • Roman du Hem
  • Ille et Galeron de Gautier d'Arras

Occità[modifica | modifica el codi]

  • Jaufré (anònim) (finals del XII o principis del XIII)

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

Anglès[modifica | modifica el codi]

Alt alemany[modifica | modifica el codi]

Manuscrit de Diu Crône

Norueg[modifica | modifica el codi]

  • Traduccions en prosa de Fra Robert
    • Tristrams saga ok Ísöndar (1226) (traducció al norueg del Tristany de Thomas)
    • Ivens Saga (1226) (traducció al norueg de l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Erex Saga (autoria discutida; traducció al norueg d'Erec i Enide de Chrétien de Troyes)
    • Möttuls saga (adaptació del tema del Mantel mautaillé)
  • Strengleikar (traducció dels lais de Marie de France)
    • "Geitarlauf" (traducció del lai del Chevrefoil)
    • "Januals ljóð" (traducció del lai de Lanval)

Neerlandès[modifica | modifica el codi]

  • Walewein en het schaakbord de Penninc i Pieter Vostaert
  • Roman van Ferguut (traducció i adaptació del Roman de Fergus)
  • Lancelot-Compilatie (adaptació del cicle de Lancelot-Graal i altres romans)[8]
    • Lanceloet
    • Perchevael
    • Morien (Moriaen)
    • Queeste vanden Grale
    • Wrake van Ragisel (adaptació de la Vengeance Raguidel)
    • Ridder metter mouwen (cat. El cavaller de la màniga)
    • Walewein ende Keye
    • Lanceloet en het hert met de witte voet (cat. Lancelot i el cérvol del peu blanc)
    • Torec de Jacob van Maerlant
    • Arturs doet

Segle XIV[modifica | modifica el codi]

Il·lustració del manuscrit de Sir Gawain and the Green Knight

Francès[modifica | modifica el codi]

Català[modifica | modifica el codi]

Anglès[modifica | modifica el codi]

  • Morte Arthure en versos al·literatius (anònim) (circa 1400)
  • Morte Arthur en estrofes (anònim)
  • The Avowyng of Arthur [cat. El jurament d'Artús] (anònim) (circa 1375-1425)
  • The Weddynge of Syr Gawen and Dame Ragnell [cat. La boda de Sir Gauvain i dama Ragnell] (anònim)
  • The Awntyrs off Arthure [cat. Les aventures d'Artús] (anònim)
  • Sir Cleges (finals del segle XIV-principis del XV)
  • Sir Gawain and the Green Knight [cat. Sir Gauvain i el cavaller verd] (anònim, del mateix autor que Pearl)
  • Sir Launfal de Thomas Chestre (versió del lai de Lanval)
  • Libeaus Desconus
  • Yvain and Gawain
  • Sir Perceval of Galles
  • Lancelot of the Laik

Gal·lès[modifica | modifica el codi]

[la data de les obres gal·leses és discutida]

  • Mabinogion
  • Contes gal·lesos
    • Owain, o la Dama de la font (relacionat amb l'Ivain de Chrétien de Troyes)
    • Geraint i Enid (relacionat amb Erec i Enide, de Chrétien de Troyes)
    • Peredur, fill d'Efrawg (relacionat amb el Perceval de Chrétien de Troyes)

Segle XV[modifica | modifica el codi]

Francès[modifica | modifica el codi]

  • Ysaÿe le Triste (finals del XIV o principis del XV)
  • Le chevalier au Papegau (finals del XIV o principis del XV)

Anglès[modifica | modifica el codi]

Italià[modifica | modifica el codi]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Gildas». A: The New Arthurian Encyclopedia. Garland, 1986. 
  2. Lacy, 1997, p. 565–7.
  3. White, 1997, p. 13–16.
  4. White, 1997, p. 16–17.
  5. «Saint Efflam, texte inédit de la vie ancienne de ce saint». Annales de Bretagne. Facultés des Lettres et Sciences Humaines, Universities of Rennes et Nantes, vol. VII, 1891, pàg. 279-. (p.299)
  6. White, 1997, p. 24.
  7. Lacy, 1999, p. 595.
  8. Lacy, 1999, p. 387–8.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de llibres sobre el rei Artús Modifica l'enllaç a Wikidata
  • The Arthur of the Welsh : the Arthurian legend in medieval Welsh literature, edited by Rachel Bromwich, A.O.H. Jarman, Brynley F. Roberts. Cardiff : University of Wales Press, 1991
  • The Arthur of the Germans : the Arthurian Legend in Medieval German and Dutch Literature, edited by W. H. Jackson and S. A. Ranawake. Cardiff : University of Wales Press, 2000
  • The Arthur of the English : the Arthurian Legend in Medieval English life and literature, edited by W. R. J. Barron. Cardiff : University of Wales Press, 2001
  • The Arthur of the French : the Arthurian legend in medieval French and Occitan literature, edited by Glyn S. Burgess and Karen Pratt. Cardiff : University of Wales Press, 2006
  • The Arthur of the North : the Arthurian legend in the Norse and Rus' realms, edited by Marianne E. Kalinke. Cardiff : University of Wales Press, 2011
  • The Arthur of the Italians : the Arthurian legend in Medieval Italian literature and culture, edited by Gloria Allaire and F. Regina Psaki. Cardiff : University of Wales Press, 2014
  • The Arthur of Medieval Latin literature : the development and dissemination of the Arthurian legend in Arthurian legend in Medieval Latin, edited by Siân Echard. Cardiff : University of Wales Press, 2011
  • Victoria Cirlot, La novela artúrica: orígenes de la ficción en la cultura europea. Barcelona: Montesinos, 1995
  • Gloria Torres Asensio, Los orígenes de la literatura artúrica. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, 2003