Galaaz
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Galahad  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Tipus | personatge literari |
| Context | |
| Present a l'obra | matèria de Bretanya |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | cavaller i espadatxí |
| Família | |
| Mare | Elaine of Corbenic (en)  |
| Pare | Lancelot |
Galaaz -també Galaàs i Galeàs- (en francès Galaad o Galaaç, en anglès Galahad, en gal·lès Gwalchavad) és un dels personatges principals de la matèria de Bretanya, els texts que narren les aventures del Rei Artús i els seus cavallers. Apareix per primer cop en les obres de la Vulgata artúrica, i la seva història es desenvolupa en treballs posteriors com La mort d'Artús de Thomas Malory. És tracta d'un cavaller, fill bastard de Lancelot i d'Elaine de Corbenic i és reconegut per la seva valentia i puresa. Representa l'encarnació cavalleresca de Crist i serà un dels tres personatges que aconsegueixin trobar el Sant Greal. Abans de la seva aparició, en les obres artúriques primerenques aquest rol requeia en el personatge de Perceval.
Vida[modifica]
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. |
La concepció de Galaaz ve de quan Elaine, filla del Rei del Grial Pelles, utilitza màgia per enganyar a Lancelot i fer-li pensar que és Ginebra. Dormen junts, però en descobrir l'engany, Lancelot l'abandona i torna a la cort d'Artur. Galaaz és posat a cura de la seva bestia, l'abadessa d'un convent de monges, on és criat. "Galaaz" era el nom original de Lancelot, però l'hi havien canviat quan era encara un nen. Merlí profetitza que Galaaz sobrepassaria al seu pare en valor i aconseguiria el Sant Greal.
En arribar l'edat adulta, Galaaz es va reunir amb el seu pare, qui el va convertir en cavaller. És portat a la cort de rei Artur a Camelot durant Pentecosta. Sense adonar-se del perill en el qual es posava, Galaaz va caminar al voltant de la taula rodona enmig de les festivitats i es va asseure en el Seient perillós. Aquest lloc havia estat mantingut vacant només per a la persona que aconseguís el sant Grial; per a qualsevol altra persona que s'assegués allí es mostraria immediatament fatal. Galaaz sobreviu a l'esdeveniment, testificat pel rei Artur i els seus cavallers. El rei llavors demana que el jove cavaller realitzi una prova que implica arrancar una espasa d'una pedra. Aquest ho aconsegueix amb facilitat, i el rei Artur ràpidament proclama a Galaaz com el cavaller més gran del món. És convidat promptament a l'Ordre de la Taula Rodona, i després d'una etèria visió del Grial, es fixa en la cerca per trobar-lo.
En La mort d'Artús de Malory, l'increïble valor i fortuna de Galaaz en la cerca del sant Grial es remunten de la seva pietat. Segons la llegenda, solament els cavallers purs poden arribar a aconseguir el Grial. Mentre que en un sentit general, aquesta "puresa" es refereix a la castedat, sembla que Galaaz havia viscut una vida sense pecats, i com a resultat, viu i pensa en un nivell enterament diferents al dels altres cavallers de la llegenda.
Malgrat això, i potser a causa de la seva naturalesa pura i lliure de pecats, Galaaz com a personatge sembla inhumà. Derrota a cavallers rivals aparentment sense esforç, parla poc amb els seus parells, i condueix als seus companys al Grial amb una implacable determinació. Dels tres que emprenen la cerca del Grial (Boors, Perceval i Galaaz), aquest últim és qui acaba aconseguint-ho. Quan ho fa, l'eleven al cel com al patriarca bíblic Henoc o al profeta Elies, deixant als seus companys darrere.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galaaz |
