Batalla del Mont Badon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla del Mont Badon
Britain 500 CE.png
Data desconeguda, vora el 500
Localitat desconeguda
Resultat Victòria Britona, invasió Saxona aturada durant dècades
Bàndols
Britans Anglosaxons
Comandants en cap
Desconegut. Potser Ambrosi Aurelià o Rei Artur Desconegut, potser Aelle de Sussex


La Batalla del Mont Badon o Mont Badonicus va enfrontar les tropes dels Britans contra els invasors Anglosaxons, al final del Segle V o principis del Segle VI.[1] Coneguda avui en dia pel suposat lideratge del Rei Artur davant les forces Romano-britanes, diversos historiadors medievals d'Anglaterra i Gal·les van considerar la batalla com un remarcable fet militar, però al mateix temps, no hi ha cap constància entre les fonts anglosaxones. Avui en dia encara es desconeix la data, la localitat i els detalls de la batalla.[2][3]

Fonts històriques[modifica]

La primera menció a la batalla la trobem en l'obra de Gildas de Rhuys De Excidio Britanniae (La ruïna de Britània), escrita a la primera mitat del segle VI. En ella es descriu la invasió dels Saxons i la resistència organitzada al voltant de la figura heroica d'Ambrosi Aurelià. Els diversos enfrontaments entre els dos bàndols culminen en el Mont Badon, on els Britans aconsegueixen una gran victòria sobre l'enemic.

En la referència a la batalla no queda clar si Ambrosi és encara el líder dels Britans, però es qualifica la victòria de decisiva, doncs després de la batalla es recupera la pau a l'illa durant generacions i fins a l'entrada en escena del rei Maelgwn Gwynedd.

La segona menció històrica de la batalla correspon a Beda el Venerable en la seva obra Historia ecclesiastica gentis Anglorum.[4] Beda data la batalla 44 anys després de l'inici de la invasió saxona, en temps dels emperadors Marcià i Valentinià III i qualifica la victòria com una gran carnisseria.[5]

El text del segle IX Historia Brittonum de Nennius, és el primer que situa el Rei Artur en la batalla, identificant el soldat Artur com líder de la victòria britona:

"La batalla número dotze va tenir lloc al Mont Badon i hi van caure 960 homes en un sol dia davant la càrrega d'Artur; sent el mateix Artur qui els va colpejar a tots ells".[6][7]

També trobem referències a la batalla en els Annales Cambriae, escrits durant el segle X. El text ens diu:

"La batalla de Badon, on Artur va portar la Creu del Nostre Senyor Jesucrist durant tres dies i tres nits sobre la seva espatlla (o escut)[8]] i els Britans foren victoriosos".[9]

La raó per la qual Artur no és esmentat en l'obra de Gildas de Rhuys la podem trobar en la biografia del monjo escrita per Caradoc de Llancarfan, segons el qual Gildas havia escrit molt sobre Artur, però va destruir tots els textos quun el rei va assassinar el seu germà, Huail.

Finalment tenim l'obra de Geoffrey de Monmouth del 1136 Historia Regum Britanniae, que fou extremadament popular en els seus temps i de la que han sobreviscut diverses cópies. Geoffrey dona molts més detalls de la batalla, potser fins i tot inventant-se alguns, i identifica Badon amb Bath. També inclou profecies de Merlí sobre el resultat de la batalla[10] i barreja elements d'altres llegendes: la batalla comença amb un setge dels saxons sobre els Britans, que esdevé una batalla cos a cos amb l'arribada de la cavalleria (probablement sàrmata) liderada per Artur; aquest porta la imatge de la Verge en l'escut i l'espatlla. Dóna nom a l'espasa d'Artur, Caliburnus i implica altres personatges històrics com Sant Dubrici, oferint l'absolució a tot aquell qui caigui lluitant contra els invasors.[11]

Referències[modifica]

  1. Ashe, Geoffrey, From Caesar to Arthur pp.295-8
  2. Dupuy, R. Ernest & al. The Harper Encyclopedia of Military History From 3500 B.C. to the Present, 4th ed., p. 193. HarperCollins Pub. (New York), 1993.
  3. Hollister, C. Warren. The Making of England to 1399, 8th ed., p. 31. Houghton Mifflin Co. (New York), 2001.
  4. "Tiberius Bede" o C text. Cotton Tiberius MS. C.II. Plantilla:La-icon
  5. Beda. Historia ecclesiastica gentis Anglorum, Llibre 1#16|I.xvi]].
  6. L. Duodecimum fuit bellum in monte Badonis, in quo corruerunt in uno die nongenti sexaginta viri de uno impetu Arthur; et nemo prostravit eos nisi ipse solus. Mommsen, Theodore (ed.) Historia Brittonum.
  7. Lupack, Alan (Trans.) The Camelot Project: "From The History of the Britons (Historia Brittonum) by Nennius".
  8. Les paraules "espatlla" i "escut" són molt semblants en gal·lès antic: scuit (escut) i scuid (espatlla)]. Cf. Jones, W. Lewis. The Cambridge History of English and American Literature in 18 Volumes, Vol. I, XII, §2. Putnam, 1921.
  9. L. Bellum badonis inquo arthur portauit crucem domini nostri ihu xp'i. tribus diebus & tribus noctibus inhumeros suos & brittones uictores fuerunt.
  10. Thompson. VII.iii.
  11. Thompson, Aaron & al. (trans.) History of the Kings of Britain, IX.iv. In Parentheses, 1999. Accessed 6 Feb 2013.