Batalla de Camlann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Batalla entre el Rei Artús i Sir Mordred, per William Hatherell (s. xix)

En la llegenda artúrica, la batalla de Camlann (en gal·lès: Gwaith Camlan o Brwydr Camlan) és la batalla final del Rei Artús, en què aquest mor o és ferit de mort lluitant contra Mordred, que també mor. La primera referència coneguda és als Annales Cambriae del segle x, que situen la batalla a l'any 537[1] o, en algunes edicions, 539.[2]

La majoria d'estudiosos coincideixen que, si bé pot ser que la batalla existís, no se'n pot dir res de valor.[1] El lloc on es dugué a terme la batalla també és incert. Geoffrey de Monmouth, a la seva Historia Regum Britanniae, la situa al riu Camel, a Cornwall; la majoria d'obres posteriors seguiren aquesta tendència. El poeta normand Robert Wace la situa a «Camel, davant l'entrada a Cornwall»[3] i el poeta Layamon la ubica concretament a Camelford.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Breeze, Andrew «The Battle of Camlan and Camelford, Cornwall». Arthuriana, 15, 3, 2005, pàg. 77. JSTOR: 27870702.
  2. «Camlan | Robbins Library Digital Projects» (en en). .
  3. «The Death of Arthur, by Wace | Robbins Library Digital Projects» (en en). .
  4. «The Death of Arthur, by Layamon | Robbins Library Digital Projects» (en en). .
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Camlann