Sant Greal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la llegenda. Vegeu-ne altres significats a «Sant Calze».

El sant Greal, o simplement Greal, és una llegenda, de discutits orígens (potser és celta), que es converteix en tema de moltes obres narratives medievals (especialment les novel·les artúriques). En la seva tradició cristiana, la més important i abundosa, el Greal s'identifica amb el calze que va recollir la sang de la crucifixió de Jesucrist (recollida per Josep d'Arimatea), que segons algunes llegendes també era el calze emprat per Jesucrist en l'Últim Sopar.[1]

Una reproducció d'aquest objecte sagrat és el que porta Tirant lo Blanc sobre l'elmet. Segons diu la tradició, el rei Martí I l'Humà, n'era el dipositari, i després de la seva mort va anar a parar a un lloc de la corona d'Aragó, concretament a la seu de València.

Traducció catalana[modifica | modifica el codi]

Existeix una traducció clàssica al català anomenada La questa del sant Grasal que circulava per allà el 1362: "lo libre de Lançalot qui és escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lançalot, de pergami, escrit en cathala". (A. Rubió i Lluch, Documents per la història de la cultura catalana medieval, ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. núm. CCIV i CCV). En aquesta versió, Galeas (Galahad) rep fins a tres espases de virtut. A l'aventura del Siti Perilos Galeas obté l'espasa de l'Esglaó Flotant (que era de marbra varmal, el mateix color que lluïa Galeas caveler tot armat dunes armes varmales); que més tard la regalarà a Perceval.

La segona és l'espasa de l'Estrany Taalí, amb un pom policromat on cada color denota una virtut (pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ). Aquesta espasa només la pot posseir el millor cavaller (si el no as milor caveler del mon) i virtuós (pus de bonayre). La beina de l'espasa té nom propi (foure a nom De Sanch) i està feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un serpent capaç de reduir la calor (el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable) i un peix (paxo) que el dota d'invulnerabilitat. Per últim, l'Espasa Trencada revela que Galeas és l'únic que pot soldar-ne els trossos (acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit), i finalment regalarà l'espasa al seu oncle Baorts de Gaunes quan la seva questa espiritual s'ha completat.[2]

Mitologia alemanya[modifica | modifica el codi]

El sant Greal també estaria relacionat amb la mitologia alemanya i és un dels temes centrals de l'òpera de Wagner Parsifal.

Qui begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat. A més, només els dignes aconsegueixen veure'l, el viatge de recerca és una prova de coneixement d'un mateix que pocs superen.

Es barreja la simbologia cristiana amb un mite germànic antic (la copa té forma d'aparell reproductor femení, d'aquí el símbol de la vida eterna, renovada en cada dona).

Ficció[modifica | modifica el codi]

A més del Parsifal, moltes obres de ficció de totes les èpoques en fan referència com a un mite recurrent, la més popular de les recents, el Codi Da Vinci. Recull un corrent que veu el sant greal com la corrupció de sang reial, que faria referència a la descendència de Jesús amb Maria Magdalena.

Chrétien de Troyes i la llegenda del sant Greal[modifica | modifica el codi]

Chrétien de Troyes (Troyes, 1150-1190/1200, Bèlgica) és considerat un dels millors novel·listes de la història i el primer novel·lista francès; és per això que la seva obra s'ha convertit en una de les més estudiades i llegides. Els seus cinc llibres tenen com a protagonistes joves cavallers valents i formosos que lluiten heroicament. Entre les seves obres, hi podem trobar Perceval ou le Conte du Graal, el seu l'últim conte que conté només 9.000 versos que va escriure l'autor entre 1180 i 1190 i que va deixar sense finalitzar, probablement a causa de la seva mort.

En aquest, el protagonista, el jove Percival, viu amb la seva mare al bosc, on en morir el seu pare la mare s'ha amagat per allunyar-lo dels perills de la cavalleria, i allà romanen sense tenir cap mena de contacte amb el món ni amb cap cavaller; però, un dia passen els cavallers del rei, i ell, que no coneix res ni ningú, queda enlluernat i els confon amb àngels. Pres de la seva pròpia ignorància, decideix seguir-los, deixant la seva mare tan immersa en la tristesa que cau morta. A partir d'aquí, en els primers episodis, el jove Percival aprèn a fer servir les armes sota el guiatge del cavaller Gornemant de Goor, que li ensenya també les virtuts de la cavalleria. En una altra de les seves aventures, descobreix l'amor per la donzella Blancafor, la qual el guiarà en les seves gestes. Quan va a cercar la seva mare, troba el castell de l'invàlid rei Pescador, dins del qual troba una estranya comitiva envoltada d'una gran llum: un noi que porta una llança que té una gota de sang a la punta; el segueixen dos nois que porten uns canelobres d'or fi i al final un personatge que sosté un greal entre les mans, el qual és fet d'or pur i de les pedres més boniques i precioses. El jove va veient passar la comitiva cap a altres cambres, però, tot i la seva estranyesa, decideix no fer cap pregunta seguint els consells de Gornemand i, així, havent sopat, es queda adormit. L'endemà en despertar-se troba el castell buit i, així, quan marxa, decideix que ha d'esbrinar quin misteri s'amaga rere el greal. Quan Percival torna a la cort del rei Artús, una donzella lletja l'acusa de no haver preguntat al rei Pescador sobre el greal. Davant aquests atacs, el cavaller decideix aclarir el misteri.

(373b) 3221

Le graal, qui aloit devant,

de fin or esmeré estoit ;

pierres precieuses avoit

el graal de maintes menieres,

des plus riches et des plus chieres

qui an mer ne an terre soient ;

totes autres pierres valoient

celes del graal sanz dotance.

Tot autresi con de la lance

par de devant lui trespasserent

et d’une chanbre an autre alerent.

Et li vaslez les vit passer

et n’osa mie demander

del graal cui l’an an servoit,

que il tozjorz el cuer avoit

la parole au prodome sage.

Se criem que il n’i ait domage,

que j’ai oï sovant retraire

que ausi se puet an trop taire

con trop parler, a la foiee.

Bien lor* an praingne ou mal l’an chiee,

ne lor anquiert ne ne demande.

Li sires au vaslet comande

l’eve doner et napes traire.

Cil le font qui le doivent faire

et qui acostumé l’avoient.

Li sire et li vaslez lavoient

lor mains d’eve chaude tempree,

et dui vaslet ont aportee

une lee table d’ivoire.

Ensi con reconte l’estoire,

ele estoit tote d’une piece.

Devant le seignor une piece,

(373c.3253)

et devant le vaslet, la tindrent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.263. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. Antonio Contreras Martín. Las espadas de Galaz en La Questa del Sant Grasal, Universitat de Barcelona Report U.B.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Greal Modifica l'enllaç a Wikidata