Geraint

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Geronci».
Infotaula de personasant Geronci de Dumnònia
Carne Beacon - geograph.org.uk - 38218.jpg
Carne Beacon, turó sota el qual la tradició vol que sigui enterrat el rei
Biografia
Naixement Segle V o segle VII
Dumnònia (Cornualla)
Mort 508? o 710
Llongborth? (prop de Portsmouth)
Lloc d'enterrament Carne Beacon, prop de Veryan (Cornualla) 
rei i màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 10 d'agost
Esdeveniment significatiu Sant llegendari, creat a partir d'altres figures històriques
Iconografia Com a rei
Patró de Gerrans (Cornualla), Saint Geran (Bretanya)
Família
Fills Cador Tradueix
Pare Erbin of Dumnonia Tradueix
Germans Dywel fab Erbin Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Geronci o Gerenni, en gal·lès Geraint, en còrnic Gerens i en llatí Gerontius, és un personatge llegendari del folklore gal·lès, que forma part de la llegenda artúrica. Rei de Dummnònia (territori que comprenia Cornualla (Gran Bretanya) i l'actual Devon, Anglaterra), és venerat com a sant en diverses confessions cristianes.

Sovint s'ha confós amb el rei Geronci de Cornualla, mort el 596 i anomenat el Sant.

Fonts i historicitat[modifica]

Representació dels llegendaris Geraint i Enid, a Idylls of the King

Segons la tradició, Geronci o Geraint ab Erbin era fill d'Erbin de Dumnònia, pastor d'ovelles; segons el poema Culhwch and Olwen, era germà d'Ermind i Dywel. Al poema Y Gododdin, atribuït a Aneirin, apareix un Geronci del Sud que és a la batalla de Catraeth, cap al 600. Segons altres tradicions cèltiques, Geronci era un dels "Tres Mariners de l'Illa de Bretanya". També apareix com a heroi de la batalla de Llongborth al poema Elegia de Geraint, escrit cap al segle X o XI. Finalment, també apareix com a rei a la Vida de Sant Teiló. Algunes genealogies gal·leses el situen a la segona meitat del segle V, i altres obres, cap al començament del segle VIII, però la datació és incerta, com la seva mateixa existència, de la qual no hi ha proves històriques.

Geronci d'Erbin pot ser una figura llegendària composta a partir del Geronci històric que s'havia rebel·lat contra Constantí III en començar el segle V, del Geronci del Sud del segle VI que apareix a Y Gododdin, i de Geronci de Dumnònia, rei històric de Cornualla (Gran Bretanya) que va lluitar contra els saxons en 710.

Geronci, rei històric de Dumnònia[modifica]

El Geronci històric, mort el 710, fou l'últim rei conegut de Dumnònia en començar el segle VIII, en un moment de guerra amb el regne anglosaxó veí de Wessex. Sovint és citat com a "rei dels gal·lesos" a la Crònica anglosaxona.

Se li atribueix una carta conservada, adreçada a Aldhelm, bisbe de Sherborne, relacionada amb el tema de la data de la Pasqua i la mida de la tonsura eclesiàstica. En ella, Geronci està d'acord amb celebrar la Pasqua segons la reforma romana, deixant de banda la data tradicional a les illes Britàniques.

Segons Joan de Worcester, Geronci morí en alguna de les batalles que portaren a la victòria final dels saxons occidentals, comandats per Ine de Wessex, el 710, que va conquerir Devon poc després.

Llegenda del sant rei de Dumnònia[modifica]

Algunes tradicions el fan marit d'Enid i rei de Dumnònia, mort cap al 508 o 710 quan batallava contra els saxons, probablement a la batalla de Llogporth, potser a prop de l'actual Portsmouth o de Portchester (Hampshire).

Llegenda artúrica[modifica]

És el protagonista de la narració gal·lesa de Geraint i Enid, una de les novel·letes associades al Mabinogion, on és l'amant d'Enid. La història és similar a l'obra de Chrétien de Troyes Erec i Enide. Alguns estudiosos pensen que les dues obres provenen d'una mateixa font i que és la versió gal·lesa la que deriva de la de Chrétien; si fos així, Geronci s'hauria afegit a la narració original per fer-la familiar al públic gal·lès. Com a personatge de ficció, és un dels companys d'armes del rei Artús.

La llegenda fou reelaborada per Alfred Tennyson als seus poemes The Marriage of Geraint i Geraint and Enid, part dels Idylls of the King.

Veneració[modifica]

És venerat com a sant rei i sant patró de Gerrans, a prop de Falmouth (Cornualla) i de Saint Geran (Bretanya), i la seva tomba segons diu la tradició és a dalt d'un pujol anomenat Carne Beacon, a prop de Veryan. Segons la llegenda, el rei és enterrat sota un turó amb un vaixell d'or amb rems d'argent, per tal que pogués travessar la badia de Gerrans.[1]

Com que els anglosaxons orientals encara eren pagans i els orientals no, la mort en batalla de Geronci es va considerar un martiri, i el rei, com a màrtir. La seva festivitat és el 10 d'agost.

Notes[modifica]

  1. No hi ha cap prova, però, de l'existència d'aquesta tomba.