Fianna

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Fionn mac Cumhaill arriba per a ajudar els Fianna, il·lustració de Stephen Reid.

En els principis d'Irlanda, fianna (singular: fian) eren les petites, semi independents bandes de guerrers que vivien apartats de la societat en els boscos com mercenaris, bandits i caçadors, però que podien ser cridats pels reis en temps de guerra. Apareixen en la mitologia irlandesa, a les històries del Cicle fenià, on eren liderats per Fionn mac Cumhaill. A la història més recent, el nom Fianna Éireann ha estat usat per un nombre d'organitzacions irlandeses republicanes.

Història[modifica]

La institució històrica dels fianna és coneguda per referències en les primeres lleis territorials irlandeses. Una fianna estava conformada per joves sense terra, normalment joves aristòcrates que no havien arribat encara a heretar terrenys.[1] A un membre de'aquest grup se l'anomenava fénnid; el líder de la fianna era un rígfénnid (literalment rei-fénnid). Geoffrey Keating, en la seva Història d'Irlanda del segle XVII, diu que durant l'hivern els fiannas eren allotjats i alimentats per la noblesa, i en aquest temps mantenien l'ordre en el seu nom, però durant l'estiu, des de Beltane fins a Samain, estaven obligats a caçar per menjar i pells per vendre.[2] La Història de Keating és més una compilació de tradicions que un document històric confiable, però en aquest cas els erudits assenyalen referències a la primera poesia irlandesa i l'existència d'una estació tancada de caça de cérvols i senglars entre Samain i Beltane a l'Escòcia medieval com a corroboració.[3]

Algunes representacions llegendàries dels fianna semblen emmotllar-se a aquesta realitat històrica: per exemple, en el cicle de l'Ulster el druida Cathbad lidera una fianna de vint-i-set homes que lluita contra una altra fianna i mata als dotze padrastres de la princesa de l'Ulster, Ness. Ness, en resposta, lidera el seu propi grup de fianna de vint-i-set homes, perseguint a Cathbad.[4]

No obstant això, les històries del Cicle fenià, situades en el temps de Cormac mac Airt, descriuen al fianna com un sol exèrcit al servei del Gran Rei (encara que comprèn dues faccions rivals: el clan Baíscne de Leinster, liderats per Fionn mac Cumhaill, i el clan Morna de Connacht, liderats per Goll mac Morna) i viuen apartats de la societat, sobrevivint mitjançant la caça.

Crit de guerra i lemes[modifica]

El Diord Fionn era el crit de guerra dels fianna i ho usaven freqüentment abans i durant la batalla, tant per comunicar-se entre ells com per infondre la por en els seus enemics. A la llegenda La mort de Fionn, Fionn va dur a terme el Diord Fionn al veure el seu nét Oscar caure en la batalla (Batalla de Gabhra) contra els exèrcits de Cairbre Lifechair (amant del Liffey), després de la qual cosa va atacar feroçment, matant a dotzenes de guerrers.[5] La batalla de Gabhra va marcar la desaparició dels fianna.

Els fianna tenien tres lemes o divises:

  • Glaine ár gcroí (Puresa dels nostres cors)
  • Neart ár ngéag (Fortalesa dels nostres membres)
  • Beart de réir ár mbriathar (L'acció s'equipara al nostre discurs)

La iniciació consistia en una sèrie de rigoroses proves. En una d'aquestes proves l'aplicant havia de ficar-se fins a la cintura en un pou, armat amb un escut, mentre nou guerrers li llançaven llances; si sortia ferit, fallava. En una altra prova el seu cabell era trenat i era perseguit pel bosc; fallava si era atrapat, si alguna branca es fallia sota els seus peus, o si el seu pentinat s'alterava. Havia de ser capaç de saltar per sobre d'una branca a l'altura del seu front, passar sota una a l'altura del seu genoll, i treure's una espina del peu, mantenint la velocitat. També havia de ser un poeta hàbil.

Membres reconeguts[modifica]

  • Fionn mac Cumhaill, últim líder del fianna
  • Cumhall, pare de Fionn, l'anterior líder
  • Goll mac Morna
  • Caílte mac Rónáin
  • Conán mac Morna
  • Diarmuid Ua Duibhne, guerrer del fianna que fuig amb la promesa de Finn, Grainne, i és finalment mort per un senglar gegant. Fill adoptiu del déu Angus.
  • Lughaid Stronghand, guerrer hechicero, nebot de Fionn mac Cumhaill, un dels quatre que podria haver deslligat els nusos amb els quals Diarmuid va lligar als reis nàutics, però es va negar a fer-ho. Amant d'Aife, filla de Manannán mac Lir.
  • Ossian, fill de Fionn mac Cumhaill: el Ossian de James Macpherson
  • Oscar, fill d'Ossian

Referències[modifica]

  1. Dáibhí O Cróinín, Early Medieval Ireland, Longman, 1995, p. 88
  2. Geoffrey Keating, Foras Feasa ar Éirinn 2.45
  3. Nerys Patterson, Cattle Lords and Clansmen: the Social Structure of Early Ireland, University of Notre Dóna'm Press, 1994, p. 122-123
  4. Kuno Meyer, "Anecdota from the Stowe MS. No. 992", Revue Celtique 6, 1884, pp. 173-186
  5. Augusta, Lady Gregory - Gods and Fighting Men (1904) Chapter - The Death of Fionn