Andarta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeAndarta
Tipusdeïtat celta modifica
Context
Mitologiamitologia celta modifica
Dades
Sexedona modifica

En la mitologia celta, Andarta era una deessa guerrera adorada al sud de la Gàl·lia.

Pot estar relacionada amb Andate, identificada com a «Victòria» en Britània segons l'historiador romà Cassi Dió,[1] i va ser venerada especialment entre els Icens.

Etimilogia[modifica]

El significat del teònim (derivat de l'irlandès art, i del gal·lès arth) és de «Gran Óssa», i és similar al nom del rei Artús i de la deessa Artio; entre els celtes de l'antiguitat, l'ós era l'animal emblemàtic de la reialesa. Igual que la deessa Artio, la seva imatge estava associada amb un ós.[1][2]

Inscripcions[modifica]

S'han trobat inscripcions dedicades a ella al sud de França i en Berna (Suïssa).[2]

A la zona de la ciutat de Dia (Dea Augusta Vocontiorum), al sud de França, Andarta s'adorava gairebé exclusivament juntament amb la Dea Augusta, que tenia el mateix nom del lloc, i s'han trobat set dedicatòries: [3] .

  • CIL 12, 01554 Deae Andar/tae
  • CIL 12, 01555 Deae Aug(ustae) / Anda[rtae] /
  • CIL 12, 01556 Deae Aug(ustae) / Andartae / L(ucius) Carisius / Serenus / IIIIIIvir Aug(ustalis) / [v(otum)] s(olvit) l(ibens) m(erito)
  • CIL 12, 01557 Deae Aug(ustae) / Andartae / T(itus) Dexius / Zosimus /
  • CIL 12, 01558 De(ae) Aug(ustae) / Andartae / Q(uintus) Iul(ius) Anto/ninus // De(ae) Aug(ustae) / Andartae / M(arcus) Iulius / Theodorus
  • CIL 12, 01559 Deae An/dartae / Aug(ustae) Sext(us) / Pluta[ti]us / Paternus / ex voto
  • CIL 12, 01560 Deae Aug(ustae) / Andartae / M(arcus) Pomp(eius) / Primitivus / ex vot[o]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Birkhan, Helmut. Kelten. Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur (en alemany). Viena: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, 1997. ISBN 3-7001-2609-3. 
  • Duval, Paul-Marie. Les Dieux de la Gaule (en francès). París: Payot, 1993. ISBN 2-228-88621-1. 
  • Grenier, Albert. Les Gaulois (en francès). París: Petite bibliothèque Payot, 1994. ISBN 2-228-88838-9. 
  • Jouët, Philippe. Aux sources de la mythologie celtique (en francès). Fouesnant: Yoran embanner, 2007. ISBN 9782914855372. 
  • Kruta, Venceslas. Les Celtes, Histoire et Dictionnaire (en francès). coll. « Bouquins ». París: Robert Laffont, 2000. ISBN 2-7028-6261-6. 
  • MacKillop, James. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-280120-1. 
  • Maier, Bernhard. Lexikon der keltischen Religion und Kultur (en alemany). Stuttgart: Kröner, 1994. ISBN 3-520-46601-5. 
  • Sterckx, Claude. Mythologie du monde celte (en francès). París: Marabout, 2009. ISBN 978-2-501-05410-2.