Andarta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeAndarta
Tipus deïtat celta
Context
Mitologia mitologia celta
Dades
Sexe dona
Modifica les dades a Wikidata

En la mitologia celta, Andarta era una deessa guerrera adorada al sud de la Gàl·lia.

Pot estar relacionada amb Andate, identificada com a «Victòria» en Britània segons l'historiador romà Cassi Dió,[1] i va ser venerada especialment entre els Icens.

Etimilogia[modifica]

El significat del teònim (derivat de l'irlandès art, i del gal·lès arth) és de «Gran Óssa», i és similar al nom del rei Artús i de la deessa Artio; entre els celtes de l'antiguitat, l'ós era l'animal emblemàtic de la reialesa. Igual que la deessa Artio, la seva imatge estava associada amb un ós.[1][2]

Inscripcions[modifica]

S'han trobat inscripcions dedicades a ella al sud de França i en Berna (Suïssa).[2]

A la zona de la ciutat de Dia (Dea Augusta Vocontiorum), al sud de França, Andarta s'adorava gairebé exclusivament juntament amb la Dea Augusta, que tenia el mateix nom del lloc, i s'han trobat set dedicatòries: [3] .

  • CIL 12, 01554 Deae Andar/tae
  • CIL 12, 01555 Deae Aug(ustae) / Anda[rtae] /
  • CIL 12, 01556 Deae Aug(ustae) / Andartae / L(ucius) Carisius / Serenus / IIIIIIvir Aug(ustalis) / [v(otum)] s(olvit) l(ibens) m(erito)
  • CIL 12, 01557 Deae Aug(ustae) / Andartae / T(itus) Dexius / Zosimus /
  • CIL 12, 01558 De(ae) Aug(ustae) / Andartae / Q(uintus) Iul(ius) Anto/ninus // De(ae) Aug(ustae) / Andartae / M(arcus) Iulius / Theodorus
  • CIL 12, 01559 Deae An/dartae / Aug(ustae) Sext(us) / Pluta[ti]us / Paternus / ex voto
  • CIL 12, 01560 Deae Aug(ustae) / Andartae / M(arcus) Pomp(eius) / Primitivus / ex vot[o]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Birkhan, Helmut. Kelten. Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur (en alemany). Viena: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, 1997. ISBN 3-7001-2609-3. 
  • Duval, Paul-Marie. Les Dieux de la Gaule (en francès). París: Payot, 1993. ISBN 2-228-88621-1. 
  • Grenier, Albert. Les Gaulois (en francès). París: Petite bibliothèque Payot, 1994. ISBN 2-228-88838-9. 
  • Jouët, Philippe. Aux sources de la mythologie celtique (en francès). Fouesnant: Yoran embanner, 2007. ISBN 9782914855372. 
  • Kruta, Venceslas. Les Celtes, Histoire et Dictionnaire (en francès). coll. « Bouquins ». París: Robert Laffont, 2000. ISBN 2-7028-6261-6. 
  • MacKillop, James. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 0-19-280120-1. 
  • Maier, Bernhard. Lexikon der keltischen Religion und Kultur (en alemany). Stuttgart: Kröner, 1994. ISBN 3-520-46601-5. 
  • Sterckx, Claude. Mythologie du monde celte (en francès). París: Marabout, 2009. ISBN 978-2-501-05410-2.