Annals dels quatre mestres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entrada dels annals per a l'any 432 dC
Pàgina de signatures dels annals

Els Annals dels quatre mestres (en irlandès: Annala Rioghachta Éireann) o els Annals del Regne d'Irlanda pels quatre mestres són una crònica de la història d'Irlanda.[1] Les entrades abasten les dates entre el diluvi el 2242 aC i 1616 dC, encara que es creu que els primers registres es refereixen a dates a la ratlla del 550 aC.

Text[modifica | modifica el codi]

Consisteixen en una recopilació d'annals anteriors, encara que hi ha alguns treballs originals. Es van recopilar entre 1632 i 1636 en el monestir franciscà del comtat de Donegal. Les entrades del segle XII i anteriors provenen d'annals monàstics anteriors. Les entrades posteriors procedeixen de registres de l'aristocràcia (com ara els Annals d'Ulster), i les entrades del segle XVII estan basades en recol·leccions i observacions personals.

El principal autor dels annals era Mícheál Ó Cléirigh, assistit per Peregrine O'Clery, Fergus O'Mulconry i Peregrine O'Duignan, entre d'altres. Encara que solament un dels autors era franciscà, Mícheál Ó Cléirigh, van arribar a ser coneguts com Els quatre germans o originàriament en irlandès Na Ceithre Máistrí. La versió anglificada va ser Els quatre mestres, nom que va arribar a adjuntar-se als mateixos annals. El patró del projecte era Fearghal Ó Gadhra, un lord del comtat de Sligo.

Es van escriure en llengua irlandesa i existeixen diverses còpies dels manuscrits al Trinity College, a la Reial Acadèmia d'Irlanda i a la University College Dublin.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

La primera traducció substancial (començant el 1171), la va publicar Owen Connellan el 1846. La traducció de Connellan incloïa els annals complets des del segle XI fins al segle XVII, i va ser l'única versió que contenia frontis de quatre colors i que, a més a més, incloïa un gran mapa plegat que mostrava la localització de les famílies en l'illa. Es va mantenir gairebé oblidat durant 150 anys, però finalment va ser salvat i tornat a publicar a començaments del segle XXI. A la traducció de Connellan, va seguir-la alguns anys més tard una traducció completa feta per l'historiador John O'Donovan.

Els annals són una de les fonts principals en irlandès de la història d'Irlanda fins a 1616. Mentre que molts dels primers capítols són essencialment una llista de noms i dates, els últims tracten d'esdeveniments, als quals els autors van tenir accés de primera mà i són molt més detallats.

Fiabilitat[modifica | modifica el codi]

La seva fiabilitat i utilitat com a font històrica ha estat en diverses ocasions qüestionada als camps d'entrades limitades de naixements, defuncions i activitats de nobles irlandesos, i sovint ignoren trames o esdeveniments socials més amplis. A més a més, els analistes provenien de tradició bàrdica, els patrons de la qual eren membres de les classes superiors irlandeses, per la qual cosa eren refractaris a l'autocrítica.

D'altra banda, els annals, com a part d'una de les poques fonts en prosa en irlandès d'aquest període, també proveeixen una valuosa visió interior d'esdeveniments com ara les revoltes de Desmond i la Guerra dels Nou anys des d'una perspectiva nativa irlandesa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Annals of the Four Masters» (en anglès). Corpus of Electronic Texts. [Consulta: 10 febrer 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • George Petrie, Remarks on the history and authenticity of the Annals of the Four Masters, Trans Roy Ir Acad 16 (1831) 381-93 [repr. O'Donovan, op. cit. i, pp vii-xix].
  • Colm Ó Lochlainn, 'Annals of the Four Masters', Ir Book Lover 31 (1949-51).
  • Connellan, Owen. The Annals of Ireland. Irish Genealogical Foundation, 1846. ISBN 0-940134-77-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]