Belisama

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeBelisama
Tipus deïtat
Context
Mitologia Mitologia celta
Dades personals
Sexe dona
Altres
Equivalent Minerva
Modifica dades a Wikidata

En la mitologia celta, Belisama (en grec, Bηλησαμα) era una deessa adorada en la Gàl·lia. S'identifica amb Minerva en la interpretatio romana, i també va ser comparada amb Brigid.

Culte[modifica | modifica el codi]

Belisama s'associa principalment amb el foc de la llar, però també és responsable dels artesans del metall i del vidre i, en particular, de la tècnica metal·lúrgica de la fabricació d'armes. També és responsable de les arts. A través d'aquestes, es va cristianitzar tardanament per Santa Caterina.

També té un paper de sanadora, associada amb les aigües termals.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'etimologia del seu nom s'ha traduït com a «més brillant», és a dir, que conté un sufix superlatiu «-isama» unit a l'arrel «bel-» (brillant); en base a això, ella també ha estat especulativament proclamada com la paredra de Belenus, ja que el nom sembla contenir la mateixa arrel.[1]

Però l'arrel «bel-» també es pot interpretar de forma diferent segons la deïtat, per a exemple «fort».[2]

Inscripcions[modifica | modifica el codi]

Inscripció de Segomaros

Una inscripció de gala que es va trobar en Vaison-la-Romaine, a la Provença (RIG G-172) mostra que es va dedicar un nemeton a ella:[3]

СΕΓΟΜΑΡΟС/ ΟΥΙΛΛΟΝΕΟС/ ΤΟΟΥΤΙΟΥС/ ΝΑΜΑΥСΑΤΙС/ ΕΙѠΡΟΥ ΒΗΛΗ/СΑΜΙ СΟСΙΝ/ ΝΕΜΗΤΟΝ
Segomaros Ouilloneos tooutious Namausatis eiōrou Bēlēsami sosin nemēton
«Segomaros Uilloneos, ciutadà [tooutius] de Namausus, dedicat a aquest santuari de Belisama»[4]
Inscripció de Saint-Lizier

La identificació amb Minerva en la religió dels gals es va establir en una inscripció en llatí de Saint-Lizier (antigament Consoranni), del departament d'Arièja (CIL XIII, 8):[5]

Minervae / Belisamae / sacrum / Q(uintus) Valerius / Montan[us] / [e]x v[oto?]
«Exvot de Quintus Valerius Montanus a la sagrada Minerva Belisama».

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Els topònims francesos Beleymas i Bellême (que es troben en els departaments de Dordongne i Orne, respectivament) provenen d'aquest teònim.

La presència de la deessa en la Britània és més difícil d'establir. Ptolemeu parla de l'estuari Belisama,[6] i el riu Ribble sembla que va conegut pel nom de Belisama en l'època romana.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Belisama Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Helmut Birkhan, Kelten. Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur p. 613.
  2. Delamarre, Xavier, Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, 2003, p. 71.
  3. Michel Lejeune. Recueil des Inscriptions Gauloises (RIG) 1: Inscriptions Gallo-Grèques. G-153.
  4. Xavier Delamarre (2003). Dictionnaire de la langue gauloise. Éditions Errance, p.299.
  5. Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) 13: Tres Galliae et Germanae. 0008
  6. The identification of Ptolemy's Belisama aest. with River Ribble is due to William Camden's Britannia (1586); see also Bill Thayer's "Ptolemy at Lacus Curtius" page
  7. Ronald Hutton (1991). The Pagan Religions of the Ancient British Isles. Oxford: Blackwell. p. 218. Hutton also suggests that the name of Samlesbury may derive from a corruption of the name.