Nemeton
Un nemèton era un espai sagrat de l'antiga religió cèltica, el druïdisme. Els Nemeta semblen haver estat situats principalment en àrees naturals, i, pel fet d'intervenir-hi habitualment arbres, s'interpreten sovint com a boscs sagrats.[1] Tanmateix, altres evidències suggereixen que la paraula implicava una varietat més àmplia d'espais rituals, com ara santuaris i temples.[2][3] L'evidència dels nemeta consisteix principalment en inscripcions i noms de lloc, les quals apareixen a tot el món celta. Es troben topònims relacionats amb la paraula nemeton des de Galícia a Turquia, passant per Escòcia.[2] La paraula està relacionada amb el nom dels Nèmetes, tribu que habitava vora el Rin entre el Palatinat i el llac Constança -a l'actual Alemanya-, i la seva deessa Nemetona.[1]
Descripció contemporània[modifica]
Plini i Lucà van escriure que els druides no es trobaven en temples de pedra ni en altres construccions, sinó en boscs sagrats d'arbres. A la seva Pharsalia, Lucà va descriure un d'aquests boscs prop de Massilia en termes dramàtics, més destinats a provocar esgarrifances de dolç terror entre els seus oients romans que no pas pensat com a autèntica història natural:
cap ocell no niava al nemeton, ni cap animal no hi rondava a la vora; les fulles s'estremien constantment, tot i no bufar ni un bri d'aire. Els altars estaven al mig, i les imatges dels déus. Tots i cadascun dels arbres estaven tacats de sang dels sacrificis. La mateixa terra gemegà, els teixos morts reviscolaren; els arbres no consumits estaven envoltats de flames, i grans serps s'enroscaven als roures. La gent temia acostar-se al bosc, i ni tan sols el sacerdot no hi aniria al migdia ni a la mitjanit, per por de trobar-s'hi el seu diví guardià.
Exemples[modifica]
S'han trobat descripcions d'aquesta mena de llocs a tot el món celta. Alguns exemples concrets inclouen Nemetobriga prop d'Ourense a Galícia, Drunemeton a Galàcia, i Medionemeton prop del mur d'Antoní a l'actual Escòcia.[2]
- Mars Lucetius ("Mart lluent")[4] i Nemetona apareixen com a parella divina en les inscripcions de l'era romana. A l'assentament romano-brità de Bath, un pelegrí que havia vingut dels trèvers continentals de la Gàl·lia Bèlgica va fer una dedicatòria a Mars Loucetius i Nemetona en cerca de guariment.[5] Un Mars Rigonemetis ("Mart, Rei del Bosc Sagrat") apareix, en el context del culte imperial romà, en una dedicatòria descoberta a Nettleham (Lincolnshire) el 1961. Podria haver estat un déu pertanyent a la tribu dels Corieltauvi.[6]W
- Hi ha un nemeton al topònim romà Vernemeton (actual Willoughby-on-the-Wolds, Nottinghamshire), a les Aquae Arnemetiae romanes (actual Buxton, Derbyshire), i en una referència de 1194 a Nametwihc, "Santuari-Ciutat," (Nantwich, Cheshire).[7]
- A Escòcia, els topònims nemeton són força freqüents,[8] com també a Devon, on apareixen en noms moderns que contenen Nymet or Nympton, i s'han identificat amb el nom Nemetostatio a la Cosmografia de Ravenna.
- Un lloc nemeton ben conegut és al bosc de Névet prop de Locronan, a Bretanya (cf. bretó modern neved 'santuari', gal·lès nyfed). Gournay-sur-Aronde, al departament francès d'Oise, alberga també les restes d'un nemeton. Ressons de la paraula nemeton sobreviuen en molts topònims francesos com ara Novionemetum (noviios 'nou') que van evolucionar a Nonant, Nonant-le-Pin, etc., *Nemeto-pons, amb el llatí pons 'pont' : Nampont i Nemetodurum 'porta' or 'fòrum del temple' : Nanterre. A París, es va fer un esment de "Namet" una línia de les al·leluies dels volts de 1270, com a antic nom del Quartier du Temple a la riba dreta.[9]
- A Irlanda, hi havia una capella Nemed a Armagh i una altra a Sliabh Fhuait.[10]
- Existien també Nemetons a l'est de la regió gal·la de Galàcia a Anatòlia, on Estrabó registra el nom del lloc de trobada del Consell dels gàlates com a Drunemeton.[11]
- S'ha identificat un nemeton a Matabodes, prop de la ciutat de Beja (al sud de Portugal).[12]
Vegeu també[modifica]
- Lucus i nemus, antics equivalents romans
- La figura mitològica irlandesa Nemed
- Llan, els topònims referits a santuaris cristians
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Koch, p. 1350.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Green, p. 448.
- ↑ Dowden, p. 134.
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise (Éditions Errance, 2003), 2nd edition, p. 200.
- ↑ Helmut Birkham, entry on "Loucetius," in Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, editat per John Koch (ABC-Clio, 2006), p. 1192; Bernhard Maier, Dictionary of Celtic Religion i Culture (Boydell Press, 1997, 2000, publica originalment el 1994 en alemany), p. 207.
- ↑ Miranda J. Green. "Dictionary of Celtic Myth i Legend" (Thames i Hudson Ltd., 1997), p. 142.
- ↑ E.Ekwall, Concise Oxford Dictionary of Place-Names (Oxford) 1936:320 col. a.
- ↑ W.G. Watson, History of the Celtic Place-Names of Scotland (Edinburgh) 1920.
- ↑ Louis H. Gray, "'Et Toz les Bons Sains de Namet'" Speculum 28.2 (April 1953), pp. 76-377
- ↑ E. Hogan, Onomasticon Goidelicum (Dublin) 1910, noted by Gray 1953.
- ↑ cf. drys, "roure".
- ↑ ??
Bibliografia[modifica]
- Dowden, Ken. European Paganism: The Realities of Cult from Antiquity to the Middle Ages. Routledge, 2000.
- Green, Miranda. The Celtic World, part 70. Routledge, 1996.
- T. D. Kendrick, The Druids. Merchant Book Company Limited. 1994. ISBN 1-85958-036-X
- Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2006.
- Carlo di Simone, Celtico Nemeto- "Bosco Sacro" ed i suoi Derivati Onomastici. In: "Navicula Tubingensis: studia in honorem Antonii Tovar, by Francisco J. Oroz Arizcuren, Antonio Tovar, Eugenio Coseriu, Carlo De Simone; Tübinger Beiträge zur Linguistik, 230. Tübingen, 1984. ISBN 3-87808-230-4, ISBN 978-3-87808-230-9. (google books)
Enllaços externs[modifica]
- Mary Jones, Celtic Encyclopedia: nemeton Instàncies en inscripcions romanes.
