Abnoba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeAbnoba
Tipus deïtat aquàtica
Context
Mitologia mitologia celta
Dades personals
Sexe dona
Altres
Equivalent Diana
Modifica dades a Wikidata
Font del riu Breg. La seva confluència amb el riu Brigach origina el Danubi

Abnoba és una deïtat celta del bosc (com Arduinna i Vosegus, que són l'origen del nom dels boscos de les Ardenes i els Vosges). Abnoba és l'origen del nom de la Selva Negra i de les zones circumdants: Abnoba silva i Abnoba Mons.

Segons Tàcit i Plini el Vell, és l'epítet gal de la muntanya on naixia el Danubi.

Els romans tenien el costum d'equiparar els déus dels pobles sotmesos als propis. Aquesta pràctica es diu interpretatio romana.[1] D'aquesta manera van combinar la deessa celta Abnoba amb la deessa romana Diana, donant lloc a la deessa gal·loromana Diana Abnoba.[2]

Etimologia[modifica]

L'etimologia del teònim és incert. S'ha associat amb l'ètim *abo-s (aigua, riu),[3] que es troba en, per exemple, Avon (*Abona).[Nota 1] El segon element s'ha connectat ja sigui amb el protoindoeuropeu *nogʷo- (nu, arbre), o amb l'arrel verbal *nebh- (esclatar, estar humit).

Llocs de veneració[modifica]

Altar a Diana Abnoba en Badenweiler, Alemanya
(CIL XIII 5334)

El món grecoromà va assimilar els deus celtes, afegint l'epítet «Diana» quan eren deesses. Un altar en els banys romans de Badenweiler (Alemanya)[4] i un altre en Mühlenbach (Alemanya) identifiquen Abnoba amb Diana, la deessa romana de la caça.[2]

S'han trobat pedres votives amb epígrafs o estàtues dedicades a Diana Abnoba en diversos llocs de la Selva Negra:

Lloc de la troballa Inscripció, descripció de la troballa Troballes
Badenweiler[4] CIL XIII 5334 1
Stuttgart-Bad Cannstatt CIL XIII 11746 i 11747 2
Karlsruhe-Mühlburg[5] CIL XIII 6326 amb estàtua (deessa amb gos) 1
Mühlenbach, prop de Haslach CIL XIII 6283 1
Pforzheim CIL XIII 6332 i 11721 2
Rötenberg CIL XIII 6357 1
Waldmössingen CIL XIII 6356 1
Friesenheim Deessa amb gos i llebre capturada 1

Geografia[modifica]

S'ha utilitzat Abnoba per referir-se a una cadena muntanyosa que comprèn les muntanyes d'Odenwald, Spessart, i Baar. Aquesta cadena muntanyosa s'estén des del Rin fins al Neckar, i es coneix per un dels diversos noms que figuren en funció de la regió que està passant a través.[6]

Vista dels turons de la regió de Baar i del riu Danubi

Segons amb Germània de Tàcit, Abnoba era el nom de la muntanya d'on fluïa la font del riu Danubi des d'una vessant coberta d'herba.[7]

Plini el Vell també ens dóna algunes declaracions sobre Abnoba (Història Natural, 4,79). Diu que sorgeix enfront de la ciutat de Rauricum, a la Gàl·lia, i flueix des d'allà més enllà dels Alps, el que implica que el riu neix als Alps, que no ho fa. Si s'identifica Rauricum amb l'assentament romà d'Augusta Raurica (l'actual Augst del cantó suís de Basilea-Camp), Plini va confondre el Rin i els seus afluents amb el Danubi. El Danubi comença amb dos petits rius que drenen la Selva Negra: el Breg i el Brigach, tots dos amb noms celtes. El Breg és el més llarg i el candidat més favorable. Per tant, les muntanyes Abnobaei podrien ser els petits turons de la regió de Baar de la Jura de Suàbia, prop de Furtwangen.

Ptolemeu també esmenta la serralada en Geografia (2.10), però la situa incorrectament al nord d'Agri Decumates i del riu Main.[8] S'ha suggerit que aquest error es va produir degut a l'ús de fonts diferents i imperfectes en aquesta secció de Geografia; sembla que Ptolemeu va confondre Abnoba amb la frontera romana, i per tant amb les que actualment són les muntanyes Taunus.[8]

Nota[modifica]

  1. L'anglès ha agafat prestada la paraula «Avon», que deriva de la paraula celta «Afon» o «Abona» (riu), per referir-se a molts rius específics. Alguns exemples són:
    El gal·lès utilitza la paraula Afon per anomenar alguns rius.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alberro, M. Diosas de Galicia con equivalentes célticos o indoeuropeos (en castellà). «Abnoba, Diosa de la Selva Negra, y de Inglaterra, patrona del Río Avon. ...» 
  • Borromäus, Carl; Fickler, Alois. Die Donau-Quellen und das Abnoba-Gebirg der Alten (en alemany). Karlsruhe: W. Hasper, 1840. 
  • Ellis, Peter Berresford. Dictionary of Celtic Mythology (en anglès). Oxford University Press, 1994. ISBN 0-19-508961-8. 
  • Heinz, W; Wiegels, R. Der Diana Abnoba Altar in Badenweiler (Antike Welt 13/4) (en alemany), 1982. 
  • Jensen, Wilhelm. Diana Abnoba (en alemany). Leipzig: C. Reissner, 1890. 
  • Jufer, Nicole; Luginbühl, Thierry. Les dieux gaulois: répertoire des noms de divinités celtiques connus par l'épigraphie, les textes antiques et la toponymie (en franès). Paris: Editions Errance, 2001, p. 18. ISBN 2-87772-200-7. 
  • Reynolds, Francis J. Abnoba (en anglès). Collier's New Encyclopedia. New York: P.F. Collier & Son Company, 1921. 
  • Schütte, Gudmund. Ptolemy's maps of northern Europe, a reconstruction of the prototypes (en anglès), 1917. 
  • Tacitus, Publius Cornelius. Germania. De origine et situ germanorum (en llatí). «... Danuvius molli et clementer edito montis Abnobae ...» 
  • Wood, Juliette. The Celts: Life, Myth, and Art (en anglès). Thorsons Publishers, 2002. ISBN 0-00-764059-5.