Agri Decumates
| Tipus | Territori  | |||
|---|---|---|---|---|
| ||||
Els Agri Decumates o Agri Decumani era el nom que van donar els romans a les terres a l'est del Rin i nord del Danubi, de les que van prendre possessió quan els germànics es van retirar cap a l'est. Aquest territori el van repartir a emigrants gals i a tribus germàniques sotmeses, i més tard als seus propis veterans, que en pagaven una desena part de la collita.
A finals del segle i o a principis del segle II, segons Tàcit, el país es va incorporar a la província romana de Rètia i va passar a formar part de l'Imperi. El límit amb els germànics no sotmesos estava limitat per una muralla que anavade Ratisbona a Lorch, el Limes Germanicus i en una altra part s'hi van instal·lar diversos obstacles i guarnicions (de Lorch al Rin, prop de Colonia Agrippina), que van omplir el territori de noves ciutats i vies militars.
Els romans van trobar moltes dificultats per mantenir les seves posicions i la primera part que van perdre va ser la zona del riu Main, en època desconeguda, però probablement cap a l'any 270, i després es va perdre la porció del sud en temps de la mort de l'emperador Marc Aureli Probe (283), quan els alamans la van ocupar. L'última de les inscripcions romanes d'aquella zona data de l'època de l'emperador Gal·liè (260-268).
Les ciutats conegudes del territori eren Ambiatinus Vicus, Alisum, Divitia, Gesonia, Victoria, Biberna, Aquae Mattiacae (Wiesbaden), Munimentum Trajani, Artaunum, Triburium, Bragodurum o Bragodunum, Budoris i Caritni entre d'altres.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). «Agri Decumates». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 febrer 2021].