Venceslas Kruta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVenceslas Kruta
Biografia
Naixement 4 novembre 1939 (79 anys)
Saumur
Formació Universitat Massarik
Universitat de París - Sorbonne . doctorat (–1974)
Universitat de París
Activitat
Director de tesi Paul-Marie Duval
Camp de treball History of the Celts Tradueix
Ocupació Arqueòleg, historiador i professor d'universitat
Ocupador École pratique des hautes études Tradueix
Centre Nacional de Recerca Científica
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Venceslas Kruta (Saumur, Maine i Loira, 11 d'abril de 1939)[1] és un arqueòleg i historiador francès.[2] Està especialitzat en protohistòria d'Europa, principalment dins la cultura i la història dels celtes.[3][4]

Biografia[modifica]

Del 1956 al 1961 va estudiar prehistòria i arqueologia clàssica a la Universitat Masaryk (txec: Masarykova univerzita) a Brno, República Txeca. Posteriorment, de 1963 a 1971, va estudiar a l'Institut d'Arqueologia de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències (Akademie věd České republiky) de Praga.

El 1971 va tornar a França al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París.[5] Va obtenir un doctorat en història a la Sorbona de París en 1974. El 1976 i 1977 dirigí una campanya d'excavacions arqueològiques a l'île de la Cité que revelà, sota el nivell gal·loromà, un de més antic, poc espectacular però real (claus, sots per a pals, restes de fosses d'escombraries).[6][a]

Des del 1972 fins al 2008 va exercir com a director d'estudis europeus protohistòrics a l'École pratique des hautes études (EPHE)[7] a la Sorbona on actualment és professor emèrit. Posteriorment, va ser nomenat director d'estudis celtes al CNRS.

La seva àrea principal de recerca és l'arqueologia i la protohistòria d'Europa, amb una atenció especial a les relacions comercials i culturals dels pobles de l'Europa central amb el món mediterrani durant el primer mil·lenni abans de Crist.

Moltes de les seves obres serveixen de llibre d'història, però també de diccionari, com ara Les Celtes, histoire et dictionnaire. Des origines à la romanisation et au christianisme, una obra de referència per a investigadors i estudiants que es va traduir a l'italià el 2003.

És membre de l'Istituto di studi etrusco-italici de Florència i director del Centre d'Estudis Cèltics de París.

Com a assessor o director, ha treballat en la preparació d'exposicions internacionals, entre elles I Celti : la prima Europa al Palazzo Grassi de Venècia el 1991 i Treasures of Celtic Art: a European Heritage, organitzada pel diari Asahi Shimbun, al Museu Metropolità d'Art de Tòquio.

Publicacions[modifica]

Venceslas Kruta ha publicat nombrosos llibres, entre ells Les Celtes, histoire et dictionnaire (Robert Laffont), la referència en aquesta àrea d'investigació per als estudiants i investigadors, més reservats sobre l 'aspecte lingüístic de l'obra.

  • Le trésor de Duchcov dans les col·lecciós tchécoslovaques (en francès), 1971. 
  • L'art celtique en Bohême : les parures métalliques du Ve au IIe avant notre ère (en francès). París: Champion, 1975 (Bibliothèque de l’École des Hautes Études). 
  • Les Celtes (en francès). París: PUF, 1976 (Que sais-je ?). 
  • Les Celtes (en francès). Amb fotografiesde E. Lessing, contribucions de M. Szabo i introd. de P.-M. Duval. París: Hatier, 1978. 
  • Les mouvements celtiques du Ve au Ier avant notre ère (en francès). Amb Paul-Marie Duval. París: CNRS, 1978. 
  • Les Celtes en Occident (en francès). Amb fotografiesde W. Forman. París: Atlas, 1985. 
  • Le Château du Louvre (en francès). Amb Michel Fleury. París: Atlas, 1991. 
  • L'Europe des origines, la Protohistoire 6000-500 avant J.-C. (en francès). París: Gallimard, 1992 (l'Univers des formes). 
  • I Celti in Italia (en italià). Amb V. Manfredi. Milan: Mondadori, 1999. 
  • Les Celtes. Histoire et dictionnaire, des origines à la romanisation et au christianisme (en francès). París: Laffont, 2000 (Bouquins). ISBN 2-221-05690-6. 
  • Aux origines de l'Europe : le monde des Celtes (en francès), 2001. 
  • La cruche celte de Brno (en francès), 2007. 
  • Brno e il sapere dei Celti (en italià). Amb Silvia Cernuti. „Archeo“, 2008. 
  • Gli occhi della notte. Celti, Etruschi, Italici e la volta celeste (en italià), 2008. 

Notes[modifica]

  1. Sota el pati de la catedral de Notre-Dame de París, com a part d'una operació de rescat prèvia a la construcció d'un aparcament soterrani.

Referències[modifica]

  1. «Venceslas Kruta» (en francès). babelio.com. Babelio. [Consulta: 7 febrer 2018].
  2. «Venceslas Kruta : « Le monde des anciens Celtes mériterait plus de considération. »» (en francès). breizh-info.com. Breizh Info, 24-01-2016. [Consulta: 7 febrer 2018].
  3. «Recensioni: Venceslas Kruta, Valerio Massimo Manfredi – I Celti in Italia» (en italìà). liberolibro.it, 06-09-2017. [Consulta: 7 febrer 2018].
  4. «Venceslas Kruta» (en francès). academie-francaise.fr. Académie française. [Consulta: 7 febrer 2018].
  5. «Venceslas Kruta» (en castellà). actashistoria.com. Actas Editorial. [Consulta: 7 febrer 2018].
  6. Fabien Régnier, Jean-Pierre Drouin, préface de Venceslas Kruta, Les peuples fondateurs à l'origine de la Gaule, éd. Yoran Embanner, p. 82
  7. «Biographie de Venceslas Kruta» (en francès). franceculture.fr. France Culture. [Consulta: 7 febrer 2018].

Enllaços externs[modifica]