Ayn Rand

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAyn Rand
Ayn Rand.png
Biografia
Naixement (ru) Али́са Зино́вьевна Розенба́ум
2 febrer 1905
Sant Petersburg
Mort 6 març 1982 (77 anys)
Nova York
Causa de mort Càncer de pulmó
Lloc d'enterrament Kensico Cemetery Tradueix
Grup ètnic Jueus
Religió Ateisme
Educació Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball Objectivisme, escriptura i assaig
Ocupació Dramaturga, filòsofa, novel·lista, guionista, crítica literària, assagista, periodista i escriptora de ciència-ficció
Període d'activitat 1926 –
Ocupador Universitat Estatal de Sant Petersburg
Gènere artístic Objectivisme i distopia
Influències Aristòtil, Ludwig von Mises, Carl Menger i Isabel Paterson Tradueix
Nom de ploma Ayn Rand
Obra
Obres destacables We the Living Tradueix (1936)
Anthem Tradueix (1938)
The Fountainhead (1943)
La rebel·lió d'Atles (1958)
The Virtue of Selfishness Tradueix (1964)
Família
Cònjuge Frank O'Connor (1929–1979)
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0709446
Modifica les dades a Wikidata

Alissa Zinóvievna Rosenbaum en rus: Али́са Зино́вьевна Розенба́ум , més coneguda pel pseudònim d'Ayn Rand (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905-Nova York, 6 de març de 1982), fou una filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els best-sellers The Fountainhead i Atlas Shrugged (La rebel·lió d'Atles), i per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va denominar objectivisme.

Rand defensava l'egoisme racional, l'individualisme, i el capitalisme (laissez-faire), argumentant que és l'únic sistema econòmic que permet a l'ésser humà viure com a ésser humà, és a dir, fent ús de la seva facultat de raonar. En conseqüència, rebutjava absolutament el socialisme, l'altruisme i la religió.

Per altra banda, sostenia que l'ésser humà ha de triar els seus valors i les seves accions mitjançant la raó, que cada individu té dret a existir per si mateix, sense sacrificar-se pels altres ni sacrificant a altres per a si, i que ningú té dret a buscar valors d'uns altres ni a imposar-los idees mitjançant la força.

Rand, considerada mentor ideològica dels economistes més liberals, defensava que l'egoisme era el "bé" i l'altruïsme "el mal", que les persones pobres en el sistema capitalista eren "paràsits", i qualificava de superiors o "superhomes" els més rics, ja que sostenia la teoria que tots s'havien enfrontat lliurement als mateixos reptes, perills i circumstàncies. Considerava per tant que havia de beneficiar els més "valuosos". S'oposava a tota mena de programes socials i a la mateixa existència de l'"interès públic". El seu pensament s'ha popularitzat entre la dreta nord-americana. Un dels seus admiradors i membre del seu cercle més proper, Alan Greenspan, citaria la seva inspiració en posar en pràctica les polítiques econòmiques favorables als més rics, de desregulació financera i de retallades de programes socials amb l'administració Reagan, que continuarien al llarg del seu llarg mandat sota Reagan,amb George Bush I, Bill Clinton i George Bush II, fins a la catastròfe econòmica mundial de 2007.

Per als crítics amb l'objectivisme, aquesta filosofia "No té cap altre propòsit pràctic que promoure els interessos econòmics de les persones riques que el financen, l'única funció del seu pensament és justificar la riquesa, excusar la pobresa i normalitzar el tipus de guerra hobbesiana de tots contra tots que Rand considerava la societat ideal".[1]

Curiosament, al final de la seva vida, malgrat combatre'ls tota la vida com a 'esquemes corruptors', sol·licità les ajudes de la seguretat social i dels programes Medicare per al car tractament del seu càncer de pulmó.

Referències[modifica]

  1. Weiss, Gary. Ayn Rand Nation: The Hidden Struggle for America’s Soul (en anglès). 2012. St. Martin's Press, 28 de febr. 2012. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts sobre Ayn Rand al Wikisource (anglès).