Larissa Bogoraz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLarissa Bogoraz
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'agost de 1929
Khàrkiv
Mort 6 d'abril de 2004 (74 anys)
Moscou
Causa de mort Accident vascular cerebral
Sepultura Khovanskoye Cemetery
Alma mater University of Kharkiv
Activitat professional
Ocupació Activista pels drets humans
Dades familiars
Cònjuge Iuli Daniel
Anatoli Martxenko
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Laríssa Ióssifovna Bogoraz en rus: Лари́са Ио́сифовна Богора́з[1] (8 d'agost de 1929, Khàrkiv - 6 d'abril del 2004, Moscou) - fou una lingüista soviètica i russa, activista pels drets humans i publicista[2][3]Entre 1989 i 1996 fou presidenta del Grup Moscou Hèlsinki.

Biografia[modifica]

Era filla d'un militant del Partit Comunista. Es va formar com a filòloga i es va graduar a la Universitat de Khàrkiv, Ucraïna). A partir de 1950, després del seu matrimoni amb l'escriptor Iuli Daniel, va viure a Moscou.

Es va unir al moviment dels drets humans després de la detenció del seu marit en 1965; va ser alliberada en 1970 i aviat es va divorciar. A l'agost de 1968 Bogoraz van participar en la sorollosa manifestació de dissidents soviètics a la Plaça Roja de Moscou en protesta contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia,. Va ser detinguda i condemnada a quatre anys de treballs forçats a la regió siberiana d'Irkutsk, on va treballar a la planta de treball de fusta.

Després de tornar a Moscou en 1972, va continuar treballant en un moviment democràtic, que, entre altres, inclogué la seva participació en la publicació anticomunista Crònica dels esdeveniments actuals. En 1975 va enviar una carta al cap del KGB Iuri Andrópov on li sol·licitava la desclassificació dels arxius de la institució.

Mantingué contacte amb els centres de l'emigració russa favorables a la democràcia, inclosa l'editorial "Kontinent". Fou co-autora del llibre "Memòria" del terror estalinista i va participar en la defensa dels presos polítics, especialment després de la detenció del seu segon marit, Anatoli Martxenko (que va morir a la presó el 1986 a causa d'una vaga de fam).

Restà com a membre actiu del moviment de drets humans després de la caiguda de la Unió Soviètica, com a presidenta del Grup Moscou Hèlsinki, organització no governamental russonordamericana. Va interpel·lar moltes vegades amb preguntes i intervencions els líders polítics russos, incloent Grigori Iavlinski.

Autora de nombroses publicacions, Ielena Bónner, dissident i vídua d'Andrei Sàkharov, qualificà Larissa Bogoraz com una de les figures més brillants del moviment de drets humans a la Unió Soviètica i Rússia.

Referències[modifica]

  1. Segons el seu passaport - Bogoraz-Bruhmakh
  2. Bogoraz, Larissa Iossífovna (1929—2004) (rus)
  3. Bogoraz, Larissa Iossífovna (rus)