8 d'agost
| << | Agost 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 145 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1235: l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, conquereix les illes d'Eivissa i Formentera en nom de la Corona d'Aragó.[1]
- Resta del món
- 1756 - Kittanning (Pennsilvània, EUA): els colons europeus destrueixen el poblat amerindi de Kittanning durant la batalla de Kittanning en el curs de la Guerra Franco-Índia.
- 1897 - Balneari de santa Águeda (Guipúscoa, Euskadi): l'anarquista italià Michele Angiolillo va cometre l'Assassinat de Cánovas del Castillo com a venjança per les tortures del procés de Montjuïc.
- 1900 - El matemàtic David Hilbert presenta els seus 23 problemes, que guiaran la recerca matemàtica durant el segle xx.
- 1914 - Port de Plymouth, Anglaterra: L'Endurance emprèn el viatge cap al continent antàrtic.[2]
- 1945 - L'URSS declara la guerra al Japó i envaeix Manxúria.
- 1945 - Signatura de la Carta de les Nacions Unides per part dels Estats Units.
- 1949 - Bhutan guanya la seva independència de l'Índia.
- 1961 - Es publica el primer número de Fantastic Four, on es presenta el primer equip de superherois creat per Stan Lee i Jack Kirby.
- 1967 - L'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) és fundada a Bangkok (Tailàndia).
- 1974 - El president dels Estats Units, Richard Nixon, anuncia públicament per televisió la seva renúncia com a resultat de l'escàndol Watergate.
- 2008 - Pequín (Xina): Comencen els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008, a les 8:08 del vespre (14:08 hora local catalana), els XXIX Jocs Olímpics d'Estiu.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1897 - Sabadell: Josep Garcia-Planas Cladellas, industrial tèxtil català.
- 1918 - Santoña, Cantàbria: Josep Lluís Ortega Monasterio, compositor i militar català (m. 2004).
- 1922 - Barcelona: José María Fonollosa, poeta de postguerra.
- 1928 - Folgueroles: Mercè Torrents i Bertrana, pedagoga i escriptora catalana (m. 1999).[3]
- 1946 - Ciutadella de Menorca: Joan Pons Álvarez, baríton menorquí.
- 1966 - Mataró: Isabel Medina i Cantón, pianista, contrabaixista i compositora.[4]
- 1973 - Barcelona: Marta Reynal-Querol, economista catalana, professora de recerca ICREA.[5]
- 1976 - Manresa: Salvador Racero Alberch, cantant del grup Lax'n'Busto.
- 1979 - Barcelona: Oriol Elcacho és un model masculí.
- 1991 - Terrassa, Vallès Occidental: Marta Corredera i Rueda, futbolista catalana, que juga de migcampista o de lateral.[6]
- Resta del món
- 1170 - Caleruega (actual Castella i Lleó): Sant Domènec de Guzmán, religiós, fundador de l'Orde dels Predicadors (m. 1221).
- 1694 - Irlanda del Nord: Francis Hutcheson, filòsof escocès-irlandès, un dels fundadors de la Il·lustració escocesa (m. 1746).
- 1857 - París, França: Cécile Chaminade, pianista i compositora francesa (m. 1944).[7]
- 1863 - Locust Grove, Oklahoma: Florence Merriam Bailey, ornitòloga nord-americana i escriptora, autora de la primera guia d'ocells moderna il·lustrada (m.1948).[8]
- 1875 - Viçosa, Brasil: Artur Bernardes, president del Brasil entre 1922 i 1926.
- 1879 - Anenecuilco, Mèxic: Emiliano Zapata, revolucionari mexicà.[9]
- 1880 - Sant Petersburg, Rússia: Liubov Iegórova fou una ballarina russa.
- 1889 - Moscou: Vera Karalli, ballarina i actriu russa, pionera del cinema de dansa.[10]
- 1901 - Canton, Dakota del Sud, Estats Units: Ernest Lawrence, físic estatunidenc, premi Nobel de Física l'any 1939 (m. 1958).[11]
- 1901 - Sant Petersburg, Rússia: Nina Berberova, escriptora russa.
- 1902 - Bristol, Anglaterra: Paul Dirac, físic britànic, premi Nobel de Física l'any 1933 (m. 1984).[12]
- 1910 - Bronx, Nova York: Sylvia Sidney, actriu estatunidenca (m. 1999).[13]
- 1919 - Torre Annunziata, Campània (Itàlia): Dino De Laurentiis va ser un productor de cinema italià.
- 1921 - Inglewood, Califòrnia: Esther Williams, campiona de natació i estrella de cinema de Hollywood als anys 40 i 50 (m. 2013).[14]
- 1929 - Saragossa, Espanya: José Luis Borau, cineasta espanyol.
- 1937 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Dustin Hoffman, actor estatunidenc guanyador de dos Oscars, entre altres premis.
- 1946 - Chicago: Candy Dawson Boyd, escriptora, activista i professora afroamericana estatunidenca.[15]
- 1947 - Villanueva del Rey, Còrdova (Espanya): Miguel Blesa de la Parra fou president del consell d'administració de Caja Madrid entre 1996 i 2009.
- 1949 - San Mateo, Califòrnia: Keith Carradine, actor estatunidenc.
- 1950 - París: Martine Aubry, política francesa, ha estat ministra, primera secretària del Partit Socialista francès i batllessa de Lilla.[16]
- 1952 - Oslo, Noruega: Jostein Gaarder, escriptor noruec.
- 1956 - Buenos Aires, Argentina: Cecilia Roth, actriu argentina de cinema, teatre i televisió.[17]
- 1960 - Soest, Westfàlia: Ralf König, dibuixant de còmics de temàtica gai. És el creador dels primers còmics de temàtica homosexual llegits de manera massiva també per heterosexuals.
- 1969 - Pequín, Xina: Faye Wong, cantant i actriu xinesa.
- 1961 - Barking, Anglaterra: David Howell Evans (artísticament conegut com a The Edge), guitarrista del grup irlandès U2.
- 1974 - Burlata, Navarra: Ruben Beloki Iribarren, jugador professional navarrès de pilota basca a mà.
- 1981 - Binningen, Suïssa: Roger Federer, tenista suís.
- 1983 - Tòquio: Hitomi Kanehara, escriptora japonesa.
- 1995 - Trondheim, Sør-Trøndelag, Noruega: Malin Reitan, cantant noruega que participà al Festival d'Eurovisió Júnior 2005.[18]
- 1998 - Toronto, Ontario, Canadà: Shawn Mendes és un cantautor canadenc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1939 -
- El Camp de la Bota: Virgínia Amposta, sindicalista i mestra catalana, víctima de la repressió franquista. (n. 1903).[19]
- El Camp de la Bota: Elionor Malich Salvador, anomenada La Roja, portera i republicana, víctima de la repressió franquista (n. 188?).[20]
- 1946 - Ziburu, França: Maria Barrientos i Llopis, soprano catalana (n. 1884).[21]
- 1949 - València: Ernesto Hervás Vercher, baríton valencià (n. 1873).
- 1971 - Sabadell: Joan Sallarès i Castells, llibreter, escriptor i editor català.[22]
- 1998 - Celrà, Carme Vidal i Xifré, pedagoga i política catalana (n. 1954).[23]
- 2007 -
- Barcelona: Pepita Casanellas, pedagoga catalana del barri de La Marina de Sants de Barcelona (n. 1922).[24]
- Castelldefels, Baix Llobregat: Nicolau Casaus, empresari i vicepresident del FC Barcelona entre 1978 i 2003.
- 2011 - Palma: Bartomeu Fiol i Móra, empresari i poeta mallorquí (n. 1933).
- 2020 - Batatais: Pere Casaldàliga i Pla, bisbe i escriptor català (n. 1928).
- 2022 - Fogars de la Selva: Lluís Trepat i Padró, pintor català (n. 1925).
- Resta del món
- 1617 - Mòdena: Tarquinia Molza, compositora, cantant, poeta, filòsofa i virtuosa italiana, implicada en el Concerto delle donne (n. 1542).[25]
- 1746 - Dublín: Francis Hutcheson, filòsof escocès-irlandès, un dels fundadors de la Il·lustració escocesa (n. 1694).
- 1897 - Arrasate, Guipúscoa: Antonio Cánovas del Castillo, polític i historiador que fou durant anys President del Govern espanyol, assassinat per l'anarquista italià Michele Angiolillo.
- 1908 - Düsseldorf (Alemanya): Joseph Maria Olbrich, arquitecte txec (n. 1867).
- 1915 - Madrid: Miguel Ramos Carrión, dramaturg, periodista i humorista espanyol (n. 1848).
- 1917 - Cento: Maria Majocchi, coneguda també com a Jolanda, escriptora i periodista italiana (n. 1864).[26]
- 1939 - Chicago, Illinois: Lena Sadler, metgessa, cirurgiana i obstetra, líder en temes sobre la salut de la dona (n. 1875).[27]
- 1944 - Vihti: Aino Ackté, soprano finlandesa (n. 1876).[28]
- 1945 - Jaén, Espanya: Rafael Porlán, poeta espanyol de la Generació del 27.[29]
- 1947 - Ann Arbor, Michigan (EUA): Anton Ivànovitx Denikin (en rus: Анто́н Ива́нович Дени́кин), militar, va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic (n. 1872).[9]
- 1949 - Rússia: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac.
- 1949 - Ixelles, Bèlgica: Marguerite Verboeckhoven, pintora belga (n. 1865).[30]
- 1965 - San Francisco: Shirley Jackson, escriptora estatunidenca especialitzada en el gènere de terror (n. 1916).[31]
- 1968 - Zúric (Suïssa): Fritz Stiedry, director d'orquestra.
- 1974 - Kröv: Baldur von Schirach, dirigent nazi, líder de les Joventuts Hitlerianes,(n. 1907).[9]
- 1985 - Rochester (Nova York), EUA: Louise Brooks, actriu estatunidenca de cinema mut (n. 1906).[32]
- 1996 - Milton Keynes, Anglaterra: Nevill Francis Mott, físic anglès, Premi Nobel de Física l'any 1977 (n. 1905).[33]
- 2003 - Baroda: Bhupen Khakhar, artista indi.
- 2004 - Nova York, EUA: Fay Wray, actriu canadenca nacionalitzada estatunidenca.[34]
- 2005 - Northeast Harbor, Maine (EUA): Barbara Bel Geddes, actriu estatunidenca.[35]
- 2009:
- Santiago de Xile: Alfonso Calderón, poeta, novel·lista, assagista i crític xilè, Premi Nacional de Literatura de Xile l'any 1998.[36]
- Florència, Itàlia: Daniel Jarque i González, futbolista català i jugador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
- 2010, Edgartown, Massachusetts: Patricia Neal, actriu estatunidenca de teatre i cinema, guanyadora d'un Oscar (n. 1926).[37]
- 2017,
- Nashville, Tennessee: Glen Campbell va ser un dels cantants pop i country nord-americans més famosos, representatiu dels 1960 i 1970.
- Nova York, Estats Units: Cathleen Synge Morawetz, matemàtica canadenca-estatunidenca (n. 1923).[38]
- 2023 - Detroit: Sixto Diaz Rodríguez, Cantautor estatunidenc (n. 1942).
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011):
- Domènec de Guzmán, fundador de l'Orde de Predicadors;
- Quatre Sants Coronats, màrtirs;
- Secund, Carpòfor, Victorí i Severià d'Albano, màrtirs (303);
- Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde , màrtirs a Roma (305);
- Marí de Tars (303-311); Eusebi de Milà, bisbe (462);
- Sever de Viena (s. V);
- Mòmmol de Fleury, abat (678);
- Emilià de Cízic, bisbe (segle ix);
- Altmann de Passau, bisbe (1091);
- Wardo (Famià) de Colònia, cistercenc (1150);
- Pau Ke Tingzhu, màrtir (1900);
- Mary Helen MacKillop, fundadora (1909);
- Maria Anna Rosa Caiani, fundadora (1921).
- Beats:
- John Felton, màrtir (1570);
- John Fingley i Robert Bickendike, màrtirs (1586);
- Bonifacia Rodríguez Castro, fundadora de les Serventes de Sant Josep (1905);
- Antonio Silvestre Moya, sacerdot màrtir (1936);
- Antero Mateo Garcia, laic màrtir (1936);
- María de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit,
- Pasqualina Gallén i Martí, María Luisa de Jesús Girón y Romera, Nazaria Gómez y Lezaun i Antònia Riba i Mestres, monges màrtirs (1936);
- Cruz Laplana Laguna, bisbe de Conca, i Fernando Español Berdie, sacerdot, màrtirs (1936);
- Wlodzimierz Laskowski, prevere màrtir (1940).
- Catorze Sants Auxiliadors.
- Beats:
- Hildegar de Colònia, bisbe (753);
- Rathard d'Andechs, prevere (segle ix);
- Reginlinda, duquessa de Suàbia (958);
- Guillem de Castellammare di Stabia, franciscà màrtir (1364).
- Denis Rabinis (1413), venerat a l'Orde de la Mercè
- Venerable: Hugolina de Novara, eremita (1300).
- Església Copta
- 2 Mesori: Ba'issa (Atanàsia) de Menouf.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 21 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 26 de juliol del calendari julià.
- Esglésies luteranes
- Domènec de Guzmán, fundador; Jean Vallière, màrtir (1523).
- Esglésies anglicanes
- Domènec de Guzmán, fundador.
- Dies mundials
Referències
[modifica]- ↑ Pons, M. «L'arquebisbe de Tarragona incorpora Eivissa i Formentera al Casal de Barcelona». El Nacional, 8 agost 2024. [Consulta: 9 agost 2024].
- ↑ «Qué buscaba la expedición de Shackleton en el Endurance, el barco hallado en la Antártida 107 años después de su hundimiento» (en castellà). BBC News Mundo, 12-03-2022.
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 17-03-1999. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Medina i Cantón, Isabel». Músics per la cobla. [Consulta: juny 2020].
- ↑ Universitat Pompeu Fabra: Curriculum Vitae: Marta Reynal-Querol
- ↑ Gil, Aimara G. «Marta Corredera, una veterana del fútbol femenino con 27 años» (en castellà). As, 16-03-2018. Arxivat de l'original el 2021-06-24. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ Cécile Chaminade selon Gérard Condé, a Introduction à 'Pièces pour piano' (Editions Enoch EMI-La voix de son maitre, 1980), sur le site de la Société d'histoire du Vésinet.
- ↑ «Florence Augusta Merriam Bailey» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Вера Каралли / Vera Caralli» (en rus). Kino-teatr, 2016-08-26 (actualitzat 31/01/24). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1939» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1933» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ «Sylvia Sidney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Esther Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Page, Yolanda Williams. Encyclopedia of African American Women Writers (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007. ISBN 978-0-313-33429-0.
- ↑ «Martine Aubry» (en francès). Institut Jacques Delors. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Cecilia Roth». Centro Virtual Cervantes. Instituto Cervantes. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Malin Reitan» (en anglès americà). Junior Eurovision Song Contest, 19-03-2009. Arxivat de l'original el 2020-06-08. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Virgínia Amposta Amposta». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Els Consells de guerra:Les onze afusellades del Camp de la Bota (Memòria Presó de les Corts de Barcelona, 1939-1955)». Presó de Dones de les Corts, 2006-2014. [Consulta: juliol 2024].
- ↑ Aviñóa, Xose. «María Barrientos». Institut del Teatre. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «Sallarès Castells, carrer de». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Fallece la diputada de CiU Maria Carme Vidal Xifré» (en castellà). El País [Madrid], 08-08-1998. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Necrològica - Hemeroteca» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ Catelli, Nicola. «MOLZA, Tarquinia» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ «Maria Majocchi Plattis detta Jolanda (1864 - 1917)». Comune di Cento, 01-02-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Dr Lena Celestia Kellogg Sadler (1875-1939)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Rescigno, Eduardo. Vivaverdi: dalla A alla Z Giuseppe Verdi e la sua opera (en italià). Bur, 2012-11-07. ISBN 978-88-586-3902-3.
- ↑ Cano, José Luis. Antología de poetas andaluces contemporáneos. Ediciones Cultura Hispánica del Centro Americano, 1978.
- ↑ Flippo, Willem G. Lexicon of the Belgian romantic painters (en anglès). Antwerpen: International Art Press, 1981.
- ↑ «Shirley Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Louise Brooks» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1977» (en anglès americà). [Consulta: 8 agost 2020].
- ↑ Morton, Ray. King Kong: the history of a movie icon from Fay Wray to Peter Jackson (en anglès). Hal Leonard Corporation, 2005, p.85. ISBN 1557836698.
- ↑ Mendez, Antonio. Guía del cine clásico (protagonistas) (en castellà). Editorial Visión Libros, 2006, p.130. ISBN 8498213886.
- ↑ «Fallece el escritor chileno Alfonso Calderón». El País, 09-08-2009 [Consulta: 12 abril 2011].
- ↑ «Patricia Neal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Cathleen Morawetz (1923 - 2017)». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 8. August» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
- ↑ «https://www.diesinternacionals.cat/calendari/dia-mundial-lorgasme/2033-08-08/». Arxivat de l'original el 2019-08-08. [Consulta: 8 agost 2019].
- ↑ «International Cat Day 2014: Cat Lovers Worldwide Celebrate Feline Obsession», 09-08-2014. [Consulta: 7 agost 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 d'agost.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 d'agost