Paul Adrien Maurice Dirac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paul Adrien Maurice Dirac
Dirac 4.jpg
Naixement 8 d'agost de 1902
Bristol, Regne Unit
Mort 20 d'octubre de 1984 (als 82 anys)
Tallahassee, Florida, USA
Nacionalitat britànic
Es coneix per Premi Nobel de Física, 1933
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1933)

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, Regne Unit, 1902 - Tallahassee, EUA, 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 8 d'agost del 1902 a la ciutat anglesa de Bristol, fill d'un immigrant suís, del qual conservà la seva nacionalitat fins al 1919. El seu pare, Charles Adrien Ladislas Dirac, era un immigrant de Saint-Maurice, Switzerland,que treballava a Bristol com a professor de francès. Sa mare, Florence Hannah Dirac (nom de soltera Holten), nascuda a Cornwall, Anglaterra, treballava com a bibliotecària a la Bristol Central Library. Paul tenia una germana més jove, Béatrice Isabelle Marguerite, i un germà més gran, Reginald Charles Félix,[7][8] que se suïcidà el mes de març del 1925.[9] Dirac recordava: "Els meus pares van patir terriblement. No sabia que se l'estimessin tant [...] Mai havia pensat que se suposava que els pares estimaven llurs fills, però a partir d'aleshores ho vaig saber."[10]

Va estudiar a la Bishop Primary School i el Merchant Venturers Technical College, una institució de la Universitat de Bristol, que emfasitzava les ciències modernes, una cosa inusual a l'època, i a la qual Dirac estaria sempre agraït.

Graduat en enginyeria elèctrica a la Universitat de Bristol l'any 1921. Després de treballar poc de temps com a enginyer, Dirac va decantar la seva vocació vers les matemàtiques. Va completar la llicenciatura de matemàtiques a Bristol el 1923, complementant la seva formació a la Universitat de Cambridge, on posteriorment desenvoluparia la major part de la seva carrera professional.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Cinquena Conferència Solvay (1927). Podem observar Paul Dirac al centre de la segona fila, entre Hendrik Anthony Kramers i Arthur Holly Compton

Es va interessar per la teoria de la relativitat i la física quàntica, aleshores en els seus orígens, tot treballant sota la supervisió de Ralph Fowler.

El 1926, va desenvolupar una versió de la mecànica quàntica que unia els treballs previs de Werner Heisenberg i d'Erwin Schrödinger en un únic model matemàtic que associa quantitats mesurables amb operadors que actuen en un espai vectorial de Hilbert i descriu l'estat físic del sistema.

L'any 1928, treballant en els spins no relativistes de Wolfgang Ernst Pauli, va trobar la que fou més tard anomenada equació de Dirac, una equació relativista que descriu el comportament de l'electró. Aquest treball va permetre a Dirac predir l'existència del positró, l'antipartícula de l'electró, que va interpretar per formular el mar de Dirac. El positró va ser observat per primera vegada per Carl David Anderson el 1932.

El seu llibre El principi de la mecànica quàntica, publicat el 1930, esdevingué un dels llibres de text més populars i és utilitzat encara avui en dia. Va introduir la notació de Bra-ket i la funció delta de Dirac.

El 1931, va demostrar que l'existència d'un únic monopol magnètic a l'univers seria suficient per a explicar la quantificació de la càrrega elèctrica. Aquesta proposta fou molt ben rebuda, però fins a la data hom no ha trobat cap prova convincent de l'existència del monopol.

Paul Dirac va compartir l'any 1933 el Premi Nobel de Física amb Erwin Schrödinger "pel descobriment de noves teories atòmiques productives".

Dirac va obtenir la càtedra lucasiana de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor del 1932 al 1969. Dirac va passar els últims anys de la seva vida als Estats Units, treballant a la Universitat de Miami i a la Universitat Estatal de Florida. Va morir el 20 d'octubre del 1984 a la ciutat nord-americana de Tallahassee.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

Dirac fou un ateu reconegut. Després de parlar amb ell, Wolfgang Ernst Pauli va dir en les seves cròniques: "Si entenc correctament Dirac, ell diu: no hi ha Déu, i Dirac és el seu profeta".

Dirac fou conegut entre els seus col·legues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Quan Niels Bohr es queixava que no sabia com acabar una determinada frase en un article científic, Dirac li va replicar: A mi em van ensenyar a l'escola que mai s'ha de començar una frase sense saber-ne el final. Quan va visitar la Unió Soviètica, va ser convidat a una conferència que versava sobre la filosofia de la física. Ell, simplement, es va posar dempeus i va escriure a la pissarra: "Les lleis físiques han de tenir la simplicitat i bellesa de les matemàtiques".

Quan en una ocasió li van preguntar sobre poesia, va contestar: en ciència hom intenta dir de manera que tothom pugui entendre alguna cosa que ningú abans no sabia, en poesia passa exactament el contrari.

Dirac fou també reconegut per la seva modèstia. Va anomenar l'equació de l'evolució temporal d'un operador mecanicoquàntic l'equació de moviment de Heisenberg, quan va ser ell el primer a escriure-la. Per a referir-se a l'estadística de Fermi-Dirac sempre va insistir a dir estadística de Fermi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (5997) Dirac descobert l'1 d'octubre de 1983 per Antonín Mrkos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]