Vés al contingut

Força Abraham-Lorentz-Dirac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En electrodinàmica clàssica, la força d'Abraham-Lorentz-Dirac és la força que experimentaria una partícula carregada movent-se a velocitats relativistes a causa d'un camp electromagnètic. Es tracta d'una modificació de la força d'Abraham-Lorentz que descriu el mateix efecte però sense tenir en consideració els efectes de la relativitat especial.

Definició

[modifica]

L'expressió de la força d'Abraham-Lorentz-Dirac la va derivar Paul Dirac el 1938[1] i ve donada per:

Això es pot veure com una manera de manipular l'equació de temps per a la potència.

La fórmula de Larmor descriu la potència d'un sistema segons una interpretació no relativista.

Forma no-realativista

[modifica]

Forma relativista

[modifica]

Alfred Marie Liénard va generalitzar la fórmula de Larmor per a arribar a una formulació relativista:

Referències

[modifica]
  1. Dirac, P.A.M. (1938) Classical theory of radiating electrons. Proc. Roy. Soc. of London. A929:0148-0169. JSTOR