Pere Casaldàliga i Pla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPere Casaldàliga i Pla Creu de Sant Jordi 1984
C.M.F.
Dom.Pedro.Casaldaliga.02.jpg
Pere Casaldàliga
 Prelat emèrit de São Félix
27 d'agost de 1971 – 2 de febrer de 2005
Dades biogràfiques
Naixement 16 de febrer de 1928 (1928-02-16) (88 anys)
Balsareny (Bages)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Religió Catolicisme
Alma mater Seminari de Vic
Es coneix per Tasca a Mato Grosso
Ocupació teòleg, sacerdot catòlic i escriptor
Ordenació sacerdotal 31 de maig de 1952
Consagració episcopal 27 d'agost de 1971
per Fernando Gomes dos Santos
Premis Creu de Sant Jordi (1990)
Premi per la Pau (1997)
Premi Internacional Catalunya (2006)

Escut d'armes de Pere Casaldàliga i Pla
Nada possuir, nada carregar, nada pedir, nada calar e, sobretudo, nada matar

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Casaldàliga
Modifica dades a Wikidata

Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, 16 de febrer de 1928) és un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família tradicional, Casaldàliga estudià a la Gleva (les Masies de Voltregà) es va traslladar a Vic per estudiar al seminari.[1] El 31 de maig de 1952 va ser ordenat sacerdot a Montjuïc (Barcelona) i es va unir a l'orde dels claretians.[2]

Pere Casaldàliga va dur a terme la seva tasca de sacerdot a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid.[1] Des de 1968 viu al Brasil, primer com a fundador d'una missió claretiana al Mato Grosso.[3] El 27 d'abril de 1970 fou nomenat administrador apostòlic de la prelatura, i el 23 d'octubre de l'any següent fou nomenat bisbe titular d'Altava i prelat emèrit de São Felix do Araguaia.[3]

Seguidor i predicador de la teologia de l'alliberament, Casaldàliga ha estat bisbe d'aquesta prelatura durant quaranta anys.[3] En complir els 75 anys, a Casaldàliga se li va recordar des del Vaticà que —com tots els bisbes en arribar a aquesta edat— havia de presentar la seva dimissió. El religiós va decidir romandre a la diòcesi que havia presidit durant més de 35 anys i va reclamar la participació de la comunitat en l'elecció del seu successor,[4] tot i que la Santa Seu li va recomanar abandonar el país. El 2 de febrer de 2005 en va ser rellevat,[2] però continuà treballant amb els indígenes i camperols.[3]

La seva denúncia pública dels grans terratinents, els quals culpa de la misèria local, li ha comportat amenaces de mort en diverses ocasions:[3] dos col·laboradors seus, el pare Jósimo i el sacerdot João Bosco, van ser assassinats i són recordats emocionadament en romiatges. Ha destacat per la seva posició a favor de l'anomenada teologia de l'alliberament, condemnada pel Vaticà, en defensa dels pobles que aquest corrent de pensament rebutja anomenar «pobres» per anomenar-los empobrits, atès que han estat explotats pels països rics.[3]

Els problemes amb el Vaticà van començar amb l'arribada de Joan Pau II, ja que fins llavors havia comptat amb tot el suport de Pau VI.[5]

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada Descalç sobre la terra vermella, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano.[6] L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens.[7]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Ha publicat obres tant en català, com en castellà i portuguès, entre les quals destaquen:[1]

  • Yo creo en la justicia y en la esperanza (1975)
  • Pere Llibertat (1978)
  • Aïrada esperança (1978)
  • Cartas a mis amigos (1992)
  • Sonetos neobíblicos, precisamente (1996)
  • Evangelio y Revolución i Amerindia, Morte e Vida (2000)

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya.[1] El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els quals ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler».[8] El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Pere Casaldàliga i Pla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Bishop Pedro Casaldáliga Plá, C.M.F.» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 16 febrer 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Guardonats anteriors. Premi Internacional Catalunya». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 febrer 2013].
  4. Arias, Juan «Casaldáliga reta a Roma» (en castellà). El País, 16-01-2005.
  5. «Casaldàliga considera l'arribada de Francesc al Vaticà un 'alleujament'». Diari de Girona, 23-03-2013. [Consulta: 18 abril 2013].
  6. Araguás, Natalia «Eduard Fernández encarnarà el bisbe Casaldàliga a TV3». Ara, 23-02-2012.
  7. Carme Escales, «L'abat de Montserrat presenta un conte: El mestre Casaldàliga», El Periódico, 9 de desembre de 2013
  8. «Pere Casaldàliga, primer català que obté el Premi Internacional Catalunya». VilaWeb, 02-03-2006. [Consulta: 16 febrer 2013].
  9. «Històric d'exposicions del Palau Robert». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Escribano, Francesc. Descalç sobre la terra vermella: vida del bisbe pere Casaldàliga. Grup 62/La Butxaca, 2009. ISBN 978-84-9254-933-7. 
  • Soler i Canals, Josep Maria; Serra, Sebastià; il·lustracions. Pere Casaldàliga. Ed. L'Abadia de Montserrat, 2013, p. 20. ISBN 978-84-9883-631-8. 
  • Guerrero, Joan. Casaldàliga : la seva gent i les seves causes = su gente y sus causas = sua gente e suas causas. Claret, 2016. ISBN 978-84-9846-988-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Pere Casaldàliga i Pla