Manel Esteller Badosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaManel Esteller Badosa
Esteller.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1968 (48/49 anys)
Sant Boi de Llobregat
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació genetista i metge
Ocupador Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Manel Esteller Badosa (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1968) és un metge i investigador català reconegut mundialment per la seva lluita contra el càncer. Des de 2008 és director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) a Barcelona i cap del Grup d’epigenètica del càncer. És autor de més de 260 articles i col·labora amb revistes especialitzades com Cancer Research i Epigenetics.[1][2][3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es va graduar en Medicina amb honors per la Universitat de Barcelona en 1992, on va obtenir també el seu Doctorat especialitzat en Genètica Molecular del Carcinoma de l’Endometri, en 1996. Va ser Investigador Convidat en l'Escola de Ciències Biològiques i Mèdiques de la Universitat de St. Andrews, (Escòcia, Regne Unit), on va centrar la seva investigació en l'estudi de la genètica molecular del càncer de mama hereditari.

Entre 1997 i 2001, Esteller va ser Investigador Posdoctoral i Investigador Associat a la Facultat de Medecina de la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, EUA) on va estudiar la metilació de l’ADN i la seva relació amb el càncer en humans. Els seus resultats van ser decisius per a establir la hipermetilació dels gens supressors de tumors com a segell característic dels tumors humans. Des d'octubre del 2001 a setembre del 2008, Manel Esteller va liderar el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centra Nacional Investigacions Oncològiques - CNIO. Durant aquest temps es va centrar en la investigació de les alteracions de la metilació de l’ADN, les modificacions de les histones i la cromatina i la seva contribució al càncer en humans. Des d'octubre del 2008, el Dr. Esteller és Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge i Cap del Grup de Recerca en Epigenètica del Càncer. El Dr. Manel Esteller és Professor de Genètica de l'Escola de Medicina de la Universitat de Barcelona i Professor d'Investigació del ICREA. És Professor Honorari de la Universitat Autònoma de Madrid, Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i membre del Faculty of 1000.

Actualment, la seva investigació se centra en l'establiment dels mapes epigenòmics de cèl·lules normals i transformades, l'estudi de les modificacions epigenètiques i els ARNs no codificants, així com en el desenvolupament de nous medicaments epigenètics per tractar el càncer.

El 2015, la revista Nature Medicine va publicar que un equip internacional d'investigadors dirigits per Manel Esteller va trobar el mecanisme pel qual les cèl·lules tumorals aconsegueixen "escapar" del seu lloc original (tumor primari) i provocar metàstasi.[4] El setembre del mateix any va signar un manifest de científics a favors de Junts pel Sí, candidatura independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[5]

El 22 de juliol de l'Honorable President de la Generalitat, Carles Puigdemont i Casamajó, anuncia l'adjudicació del XVIII Premi Internacional Catalunya de 2016 a tres científics catalans per la seva tasca a escala mundial en la investigació sobre el càncer: els doctors Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué.[6]

La seva trajectòria investigadora ha estat guardonada en nombroses ocasions obtenint, l’any 2010, una European Research Council Advanced Grant. Els premis obtinguts pel Dr. Esteller inclouen:[cal citació]

  • Premi al Millor Investigador Jove en Càncer atorgat per l'Escola Europea d'Oncologia Mèdica (1999).
  • Primer Premi en Investigació Bàsica en la Universitat i Institució Mèdica Johns Hopkins (1999).[7]
  • Premi al Millor Investigador Jove de l'Associació Europea per a la Investigació del Càncer (2000).
  • Premi a l'Investigador Jove de l'Associació Americana per a la Investigació del Càncer -AFLAC (2001).
  • Premi Carcinogenesi (2005).
  • Premi Beckman-Coulter (2006).
  • Premi a la Investigació Biomèdica Francisco Cobos (2006).
  • Premi de la “Fondazione Piemontese per la Ricerca sul Cancro (FPRC)” (2006).
  • Premi “Swiss Bridge” (2006).[7]
  • Premi a la Investigació Nacional en Oncologia "Maria Julia Castillo" (2007).
  • Premi "Dr. Josep Trueta" de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya (2007).
  • Premi a la Innovació del “Commonwealth of Massachusetts” (2007).
  • Premi del Programa “Human Frontier Science” (2007).
  • Premi de la Fundació Dr. Jacint Vilardell (2008).
  • Debiopharm Life Sciences Award École Polytechnique Fédérale Lausanne (2008).
  • Premi Conde de Cartagena de la Real Academia Nacional de Medicina (2009).
  • Premi Dulcinea de l'“Associació Santa Agueda de dones afectades pel Càncer de Mama” (2009)
  • Premi “Josef Steiner Stiftung” (2009).[7]
  • Premi Fundació Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica (2009).[7]
  • Premi Fundació Esteve (2009).
  • Premi de la Fundación AECC de Recerca en Càncer Infantil (2009).
  • Premi “Carmen y Severo Ochoa” d’Investigació en Biologia Molecular (2009).[7]
  • Premi Ciències de la Salut, Fundació Caja Rural Granada (2010).
  • Premi de la Cimera Mundial de la Salut (2010).
  • Pfizer a la Innovació en la Investigació Biomèdica (2010).
  • Premi Nacional de Genètica (2011).[7]
  • European Research Council Advanced Grant (2011).
  • Premi Nacional d'Investigació en Cáncer “Doctores Diz Pintado” (2012).
  • Premi Internacional Dexeus “Salud de la Mujer” (2012).
  • XXVII Premi Internacional Catalunya (2016)[6]

És autor de més de tres-cents manuscrits originals acreditats en l'àmbit de les ciències biomèdiques, així com membre de nombroses societats científiques internacionals, editorials i crític de diverses revistes i entitats patrocinadores.[cal citació] El Dr. Esteller és també editor associat de les revistes “Cancer Research”, “The Lancet Oncology and Carcinogenesis”, redactor en cap de “Epigenetics”, assessor de “The Human Epigenome Project”, membre associat de “The Epigenome Network of Excellence” i president de la Societat d’Epigenètica.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. cicle de conferències sobre prospectiva Futur(s), Ateneu Barcelonès, 2014
  2. Wade, Nicholas «Explaining Differences in Twins - New York Times». The New York Times, 05-07-2005 [Consulta: 8 maig 2011].
  3. Staff. «Gene Silencing 2006 - Interview with Dr. Manel Esteller». esi-topics.com, març 2007. [Consulta: 8 maig 2011].
  4. «Identifiquen el mecanisme que fa que el càncer generi metàstasi». Regió 7, 01-06-2015.
  5. Palou, Ricard «Científics de fama mundial, per l'estat propi» (paper). El Punt Avui, 23-09-2015, p. 6 [Consulta: 24 setembre 2015].
  6. 6,0 6,1 «Tres oncòlegs catalans guanyen el XXVIII Premi Internacional Catalunya». Vilaweb.cat, 22-07-2016. [Consulta: 22 juliol 2016].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Manel Esteller Badosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.