Vés al contingut

Manel Esteller i Badosa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManel Esteller i Badosa
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHypermethylation (en) Tradueix i Metilació de l'ADN Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógenetista, metge, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras (2019–2025)
Universitat de Barcelona (2017–)
Universitat Johns Hopkins, professor agregat (2000–2001)
Universitat Johns Hopkins, investigador postdoctoral (1997–2000)
Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2015–)
Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia (membre corresponent)
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm3030804 TMDB (persona): 4807936
Bluesky: manelesteller.bsky.social Modifica el valor a Wikidata

Manel Esteller i Badosa (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1968) és un metge i investigador català reconegut mundialment per la seva lluita contra el càncer.[1] Va dirigir l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC)[2] des de 2018 fins al juny de 2024 on, després de dimitir de la direcció, va continuar liderant el grup d'Epigenètica del Càncer. Abans, també va ser director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) a Barcelona i cap del Grup d'epigenètica del càncer.[3] El novembre de 2025 es va anunciar que s'incorporaria a l'Institut de Recerca Sant Pau.[4]

Biografia

[modifica]

Es va graduar en Medicina amb honors per la Universitat de Barcelona el 1992, on va obtenir també el seu doctorat especialitzat en genètica molecular del carcinoma de l'endometri, el 1996. Va ser investigador convidat en l'Escola de Ciències Biològiques i Mèdiques de la Universitat de St Andrews, on va centrar la seva investigació en l'estudi de la genètica molecular del càncer de mama hereditari.[cal citació]

Entre 1997 i 2001, Esteller va ser investigador postdoctoral i investigador associat a la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, EUA) on va estudiar la metilació de l'ADN i la seva relació amb el càncer en humans. Els seus resultats van ser decisius per a establir la hipermetilació dels gens supressors de tumors com a segell característic dels tumors humans.[cal citació]

Des d'octubre del 2001 a setembre del 2008, Manel Esteller va liderar el Laboratori d'Epigenètica del Càncer del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO). Durant aquest temps es va centrar en la investigació de les alteracions de la metilació de l'ADN, les modificacions de les histones i la cromatina i la seva contribució al càncer en humans.[5] Des de 2018 i fins al juny de 2024 va dirigir l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras,[2] i després va seguir liderant el grup d'Epigenètica del Càncer. Abans, a partir de l'octubre del 2008, Esteller va ser director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i cap del Grup de Recerca en Epigenètica del Càncer.[6]

Manel Esteller és professor de Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i professor d'investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).[7] És professor honorari de la Universitat Autònoma de Madrid, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia i membre del Faculty of 1000.[8][9]

El 2015, la revista Nature Medicine va publicar que un equip internacional d'investigadors dirigits per Manel Esteller va trobar el mecanisme pel qual les cèl·lules tumorals aconsegueixen «escapar» del seu lloc original (tumor primari) i provocar metàstasi.[10] El setembre del mateix any va signar un manifest de científics a favors de Junts pel Sí, candidatura independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[11]

Esteller és editor associat de les revistes Cancer Research, The Lancet Oncology and Carcinogenesis, director d'Epigenetics,[12] assessor del Projecte Epigenoma Humà , membre associat de The Epigenome Network of Excellence i president de la Societat d'Epigenètica.[13]

El 2025, membres del seu equip també van participar en un estudi dedicat a la longevitat extrema que analitzava el cas de Maria Branyas, considerada la persona més longeva registrada.[14] El treball suggeria que la longevitat saludable podria estar relacionada amb una combinació de factors genètics, inflamatoris i epigenètics, així com amb perfils biològics associats a un envelliment més lent.[15][16][17] Són de preveure casos de longevitat extrema més freqüents.[18]

Possibles irregularitats

[modifica]

Segons va publicar RAC1 el 2025, l’oncòleg i investigador en epigenètica va anunciar l’agost del 2024 la seva intenció de deixar la direcció de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras per traslladar-se als Estats Units, una decisió prèvia a la presentació dels resultats de les auditories internes encarregades pel patronat de la institució.[19]

Les auditories, dutes a terme el 2024 per la consultora KPMG, tal com va fer públic l'octubre de 2025 el diari Ara, van detectar irregularitats en la gestió dels fons de recerca, inclosos desviaments econòmics de centenars de milers d'euros que corresponien a altres grups de recerca de l'Institut Josep Carreras cap al grup d’Esteller, sense el coneixement dels investigadors ni dels membres del patronat.[20]

Esteller va deixar la direcció el setembre de 2024, mantenint-se com a responsable del grup de recerca en epigenètica del càncer.[21][22]

L'octubre de 2025, ja amb una excedència com a investigador d’ICREA, Esteller va renunciar definitivament al seu càrrec a l’Institut Josep Carreras i va fer públic que es traslladaria als Estats Units per dirigir la recerca en genòmica del càncer al The James Comprehensive Cancer Center de la Universitat Estatal d'Ohio, on també assumiria una càtedra d’oncologia.[20][23] Segons Redacción Médica, el mateix Esteller hauria comunicat a l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras la seva decisió de traslladar-se als Estats Units.[23] Tot i que la seva decisió de marxar als Estats Units era una decisió personal i anunciada amb antelació, la seva destitució com a director de l’Institut Josep Carreras va ser una conseqüència directa de les conclusions de les auditories internes que van revelar irregularitats en la gestió de fons.[19] En un comunicat als socis i donants, el gerent de l'entitat va transmetre confiança respecte a l'actuació de l'entitat i va limitar l'abast a dues factures puntuals de dos equips de recerca, i al fet que la destinació dels fons havia estat en qualsevol cas a fins de recerca mèdica i no a enriquiment personal.[24]

Finalment, Esteller va renunciar a marxar als Estats Units. El novembre de 2025, l'Institut de Recerca Sant Pau va anunciar la incorporació de Manel Esteller a aquell centre, on dirigiria un nou grup de recerca en epigenètica aplicada, oncologia translacional i medicina personalitzada.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tres oncòlegs catalans guanyen el XXVIII Premi Internacional Catalunya». Vilaweb.cat, 22-07-2016. [Consulta: 22 juliol 2016].
  2. 1 2 «Manel Esteller, relegado de la dirección del Instituto Josep Carreras» (en castellà). [Consulta: 17 juny 2024].
  3. ↑ Staff. «Gene Silencing 2006 - Interview with Dr. Manel Esteller». esi-topics.com, 01-03-2007. [Consulta: 8 maig 2011].
  4. ↑ «El Institut de Recerca Sant Pau incorpora al doctor Manel Esteller» (en castellà). La Vanguardia, 07-11-2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
  5. ↑ «Esteller i Badosa, Manel». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 25 desembre 2025].
  6. ↑ «Manel Esteller, líder mundial en epigenètica del càncer, rep el Premi Nacional de Recerca 2015, atorgat pel Govern i l'FCRi». Generalitat de Catalunya, 23-12-2015. [Consulta: 25 desembre 2025].
  7. ↑ «Directori de la Universitat de Barcelona. Manel Esteller Badosa». Universitat de Barcelona, 07-02-2025. [Consulta: 7 febrer 2025].
  8. ↑ «Esteller i Badosa, Manel» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2025].
  9. ↑ «Académicos Correspondientes Actuales – Real Academia Nacional de Farmacia». [Consulta: 7 febrer 2025].
  10. ↑ «Identifiquen el mecanisme que fa que el càncer generi metàstasi». Regió 7, 01-06-2015.
  11. ↑ Palou, Ricard «Científics de fama mundial, per l'estat propi» (paper). El Punt Avui, 23-09-2015, p. 6 [Consulta: 24 setembre 2015].
  12. ↑ «Editorial Board» (en anglès). Epigenetics. [Consulta: 4 octubre 2023].
  13. ↑ «Manel Esteller i Badosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  14. ↑ «Investigadores del Instituto Josep Carreras describen por primera vez el delicado equilibrio de la longevidad». [Consulta: 19 desembre 2025].
  15. ↑ «Investigadores del Instituto Josep Carreras describen por primera vez el delicado equilibrio de la longevidad». [Consulta: 19 desembre 2025].
  16. ↑ Becerril, Fran Sánchez. «El secreto de la longevidad extrema: analizan el perfil molecular de la catalana que llegó a los 117 años» (en castellà), 24-09-2025. [Consulta: 19 desembre 2025].
  17. ↑ Criado, Miguel Ángel. «“Estudiadme, aprended de mí”: desvelados los secretos de la longevidad de María, la anciana catalana que murió con 117 años» (en castellà), 24-09-2025. [Consulta: 19 desembre 2025].
  18. ↑ «Manel Esteller, doctor, sobre la longevidad humana: “Veremos personas de 110, 120 o 130 años”» (en castellà), 19-11-2025. [Consulta: 24 desembre 2025].
  19. 1 2 «Manel Esteller deixa l'Institut Josep Carreres entre acusacions de desviaments de diners, suplantació d'identitat i assetjament laboral». RAC1, 18-10-2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
  20. 1 2 Sáez, Cristina; Juanico Llumà, Núria. «Manel Esteller deixa l’Institut Josep Carreras i marxa a Ohio després d’una auditoria per presumptes irregularitats». Ara, 16-10-2025. [Consulta: 18 octubre 2025].
  21. ↑ «Manel Esteller se marcha a Estados Unidos tras dejar el Institut Josep Carreras» (en castellà), 18-10-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
  22. ↑ Agències. «Manel Esteller renuncia a la direcció de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras», 03-09-2024. [Consulta: 19 desembre 2025].
  23. 1 2 «Manel Esteller deja el Institut Josep Carreras tras una auditoría interna» (en castellà). Redacción Médica, 17-10-2025. [Consulta: 20 octubre 2025].
  24. ↑ «La Fundació Josep Carreras diu que tots els seus diners s'han dedicat a projectes científics». Vilaweb, 22-10-2025. [Consulta: 22 octubre 2025].
  25. ↑ 3CatInfo. «Manel Esteller fitxa per l'Institut de Recerca de Sant Pau i no tornarà als Estats Units», 07-11-2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manel_Esteller_i_Badosa&oldid=36690265»