Claude Lévi-Strauss

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaude Lévi-Strauss
Levi-strauss 260.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Gran Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Seient 29 de l'Acadèmia Francesa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de París Modifica el valor a Wikidata
Conegut perAportacions fonamentals en el desenvolupament de l'antropologia i la sociologia
Activitat
Camp de treballAntropologia cultural i estructuralisme Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAntropòleg
OcupadorCollège de France (1959–1982)
Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials
Universitat de São Paulo
École pratique des hautes études Modifica el valor a Wikidata
PartitSecció Francesa de la Internacional Obrera Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesGeorges Mink Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralMarc Abélès, Michel Perrin i Simone Dreyfus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDina Dreyfus (1932–1945)
Rose Marie Ullmo (en) Tradueix (1946–1954)
Monique Roman (1954–) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
persona centenària Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signature levistrauss.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0529705 Discogs: 2790488 Find a Grave: 43884103 Modifica els identificadors a Wikidata

Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa a AFI: [klod levi stʁos]) (Brussel·les, 28 de novembre del 1908 - París, 30 d'octubre del 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de São Paulo del 1935 al 1939, s'interessà per les poblacions indígenes del Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. El 1959, va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins a la seva jubilació, el 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor en el camp de l'antropologia cultural i social; tingué també una gran influència en pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

Biografia[modifica]

Claude Lévi-Strauss fou fill de pares jueus francesos d'origen alsacià. Va cursar els estudis a París, en els liceus Janson de Sailly i Condorcet. Va estudiar dret i filosofia a la Sorbona. No va continuar els estudis de dret, només els de filosofia, que va acabar el 1931. Després de treballar uns anys com a professor en la docència no universitària, va acceptar una oferta d'última hora per ser part de la missió cultural francesa al Brasil, país en què treballaria com a professor visitant en la Universitat de São Paulo.

Va viure al Brasil des del 1935 fins al 1939, i allí va dur a terme el seu primer treball de camp etnogràfic, dirigint exploracions periòdiques al Mato Grosso i a la Selva Amazònica. Aquesta fou l'experiència que marcaria la seva identitat professional en el camp de l'antropologia. Va tornar a França a la vigília de la Segona Guerra Mundial i va ser mobilitzat del 1939 al 1940, tan bon punt aquesta es va iniciar. Després de l'armistici del 22 de juny del 1940, es va traslladar als Estats Units, on va impartir classe al New School for Social Research de Nova York. En aquesta ciutat, va conèixer el lingüista Roman Jakobson, l'obra del qual va ser fonamental per a l'evolució de les seves idees.

El 1944, el ministre d'Afers Exteriors francès li va requerir que tornés a França. El 1945, va tornar als Estats Units. Després d'un breu període per a l'ambaixada francesa a Washington com a agregat cultural (1946–1947), va tornar a París per doctorar-se a la Sorbona, després de presentar la tesina i tesi (1948): La vida familiar i social dels indis Nambikwara i Les estructures elementals de parentiu.

La primera obra va ser publicada l'any següent, i immediatament reconeguda com a una de les més importants de l'antropologia, amb una crítica favorable de Simone de Beauvoir, que la va veure com un estudi important sobre la posició de la dona en les cultures no occidentals. L'altra obra -que tenia un títol similar a la famosa Les formes elementals de la vida religiosa, d'Émile Durkheim-, Les estructures elementals de parentiu, va reexaminar com les persones organitzaven les seves famílies, en un treball molt tècnic i complex.

Mentre que els antropòlegs britànics com Alfred Reginald Radcliffe-Brown sostenien que el parentiu estava basat en l'ascendència d'un ancestre comú, Lévi-Strauss pensava que aquest parentiu tenia més a veure amb l'aliança entre dues famílies, quan la dona d'un grup es casava amb l'home d'un altre. A diferència de Radcliff-Brown, que considerava la família nuclear com la unitat del sistema de parentiu, Lévi-Strauss pensava que no era aquesta la unitat, sinó la relació entre dues famílies: l'aliança que es produeix entre dues famílies quan un home lliura la seva germana a canvi d'una altra dona.

Entre 1940 i 1950, Lévi-Strauss va continuar publicant i va tenir èxits considerables. En el seu retorn a França, es va implicar en l'administració del CNRS i el Musée de l'Homme, i posteriorment va passar a ocupar una plaça a l'École Pratique des Hautes Études.

El 1955, quan Lévi-Strauss ja era conegut en els cercles acadèmics, va publicar Tristos tròpics. El llibre era essencialment un viatge novel·lat sobre les seves expedicions al Brasil entre 1935 i 1939. Els organitzadors del Premi Goncourt van lamentar no estar capacitats per a premiar-lo, ja que tècnicament l'obra era un relat de no-ficció.

El pensament salvatge, del 1962, va suposar un trasbals en les ciències socials, pel seu reconeixement del treball mental del -mal anomenat- "primitiu" i per la seva defensa d'una ciència en el neolític, que a més a més considerava hereva d'una tradició investigadora anterior, que hauria aconseguit classificar la realitat natural (i social) mitjançant l'ús de propietats sensibles, és a dir, uns procediments analítics semblants als que fa la ciència moderna.

Els quatre volums de la seva obra Mitològiques (1964–1971) constitueixen una obra original en l'antropologia del segle XX, pel seu apropament singular a la mitologia americana. En aquesta, analitza els mitemes, elements significatius creats per mitjà d'oposicions (alt/baix, cru/cuit, sec/humit, etc.).

El 2008, en complir els cent anys, va aparèixer publicada una selecció de la seva obra en la col·lecció de Le Pléiade, dedicada habitualment a escriptors consagrats, en què també s'hi recollien fragments inèdits.

Morí la matinada del diumenge 1 de novembre del 2009 a París (França), a l'edat de 100 anys.[1][2]

Càrrecs i reconeixements[modifica]

El 1940, es va convertir en sotsdirector del Musée de l'Homme i després director de l'École Pratique des Hautes Études. Més endavant, va ser nomenat professor d'antropologia social del Collège de France, càrrec que va ocupar des del 1959 fins a la seva jubilació, el 1982.

Va ser membre estranger de l'Acadèmia nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia americana i institut d'Arts i Literatura, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Reial dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències.

Era doctor honoris causa de les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Upsal, Mont-real, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la Universitat Nacional del Congo, de la Universitat de Visva Bhrati (Índia) i de les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia.

El 1966, va rebre la medalla d'or i el premi Viking Fund, assignat pel vot internacional del gremi d'etnòlegs; el 1967, la medalla d'or del CNRS; el 1973, el Premi Erasmus; el 1986, el Premi de la fundació Nonimo i, el 1996, el premi Aby M. Warburg i també la Legió d'Honor.

Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 24 de maig del 1973, en substitució de Henry de Montherlant von Sturmer i Rodney Needham.

L'any 2005, va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia, o altres àmbits del coneixement, des d'un fort compromís personal ètic i humanístic.

Obres destacades[modifica]

Algunes de les seves obres són:

  • La vida familiar i social dels indis nambikwara, (1948).
  • Les estructures elementals del parentiu, (1949).
  • Tristos tròpics, (1955) traducció catalana de Miquel Martí i Pol Anagrama, 1992.
  • Antropologia estructural, (1958).
  • El pensament salvatge, (1962).
  • L'home nu, (1971).
  • La mirada allunyada, (1983).

Honors[modifica]

Gran Creu de la Legió d'Honor Gran Creu de la Legió d'Honor
Comendador de l'Orde Nacional del Mèrit Comendador de l'orde Nacional del Mèrit;
Comendador de l'Orde de les Arts i les Lletres Comendador de l'orde de les Arts i les Lletres
Orde Nacional del Mèrit Científic Gran Creu de l'orde Nacional del Mèrit Científic (Brasil)
Comendador de l'Orde de la Corona Comendador de l'orde de la Corona (Bèlgica)
Comendador de l'Orde de la Creu del Sud Comendador de l'orde de la Creu del Sud (Brasil)
Orde del Sol Naixent Comendador de l'orde del Sol Naixent (Japó)

Referències[modifica]

  1. Es mor als cent anys l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, Vilaweb.cat, 3 de novembre 2009 (consulta: 3-11-09).
  2. (francès) L'ethnologue Claude Levi-Strauss est mort, France-info.com, 3 de novembre 2009 (consulta: 3-11-09).

Enllaços externs[modifica]