Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss

Biografia
Naixement	28 novembre 1908 Brussel·les (Bèlgica)
Mort	30 octubre 2009 (100 anys) 16è districte de París (França)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Lignerolles
Seient 29 de l'Acadèmia Francesa
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Religió	Judaisme
Formació	Facultat de Dret de París
Conegut per	Aportacions fonamentals en el desenvolupament de l'antropologia i la sociologia
Activitat
Camp de treball	Antropologia cultural i estructuralisme
Ocupació	Antropòleg
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1959–1982) Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials Universitat de São Paulo École pratique des hautes études
Partit	Secció Francesa de la Internacional Obrera
Membre de	Acadèmia Francesa (1973–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1967–) Acadèmia Britànica Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres American Philosophical Society
Alumnes	Georges Mink
Influències	Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Ferdinand de Saussure, Émile Durkheim i Alfred Radcliffe-Brown
Obra
Estudiant doctoral	Marc Abélès, Michel Perrin i Simone Dreyfus
Família
Cònjuge	Dina Dreyfus (1932–1945) Rose Marie Ullmo (1946–1954) Monique Roman (1954–)
Pare	Raymond Levi-strauss
Premis (2007)  Orde del Mèrit Cultural (2005)  Premi Internacional Catalunya (2003)  Premio Meister Eckhart (1996)  Aby Warburg Prize (en) (1986)  Premi Internacional Nonino (7 gener 1981)  Comanador de les Arts i les Lletres (1979)  doctor honoris causa per la Universitat Laval (1977)  doctor honoris causa per la Universitat d'Uppsala (1973)  Premi Erasmus (1967)  Medalla d'or del CNRS (1965)  Medalla Memorial Huxley  comandant de l'orde de la Creu del Sud  Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques  Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit  doctor honoris causa per la Universitat de Mont-real  Membre de l'Acadèmia Britànica  comandant de l'Orde de la Corona  doctor honoris causa per la Universitat Harvard  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit Científic  doctor honoris causa per la Universitat de Colúmbia  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford  Gran Creu de la Legió d'Honor
Signatura

Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa a AFI: [klod levi stʁos]) (Brussel·les, 28 de novembre del 1908 - París, 30 d'octubre del 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de São Paulo del 1935 al 1939, s'interessà per les poblacions indígenes del Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. El 1959, va ocupar la càtedra d'antropologia social al Collège de France, que va mantenir fins a la seva jubilació, el 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor en el camp de l'antropologia cultural i social; tingué també una gran influència en pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

Biografia

Claude Lévi-Strauss fou fill de pares jueus francesos d'origen alsacià. Va cursar els estudis a París, en els liceus Janson de Sailly i Condorcet. Va estudiar dret i filosofia a la Sorbona. No va continuar els estudis de dret, només els de filosofia, que va acabar el 1931. Després de treballar uns anys com a professor en la docència no universitària, va acceptar una oferta d'última hora per formar part de la missió cultural francesa al Brasil, país en què treballaria com a professor visitant en la Universitat de São Paulo.

Va viure al Brasil des del 1935 fins al 1939, i allí va dur a terme el seu primer treball de camp etnogràfic, dirigint exploracions periòdiques al Mato Grosso i a la Selva Amazònica. Aquesta fou l'experiència que marcaria la seva identitat professional en el camp de l'antropologia. Va tornar a França a la vigília de la Segona Guerra Mundial i va ser mobilitzat del 1939 al 1940, tan bon punt aquesta es va iniciar. Després de l'armistici del 22 de juny del 1940, es va traslladar als Estats Units, on va impartir classe a la New School for Social Research de Nova York. En aquesta ciutat, va conèixer el lingüista Roman Jakobson, l'obra del qual va ser fonamental per a l'evolució de les seves idees.

El 1944, el ministre d'Afers Exteriors francès li va requerir que tornés a França. El 1945, va tornar als Estats Units. Després d'un breu període per a l'ambaixada francesa a Washington com a agregat cultural (1946–1947), va tornar a París per doctorar-se a la Sorbona, després de presentar la tesina i tesi (1948): La vida familiar i social dels indis Nambikwara i Les estructures elementals de parentiu.

La primera obra va ser publicada l'any següent, i immediatament reconeguda com una de les més importants de l'antropologia, amb una crítica favorable de Simone de Beauvoir, que la va veure com un estudi important sobre la posició de la dona en les cultures no occidentals. L'altra obra -que tenia un títol similar a la famosa Les formes elementals de la vida religiosa, d'Émile Durkheim-, Les estructures elementals de parentiu, va reexaminar com les persones organitzaven les seves famílies, en un treball molt tècnic i complex.

Mentre que els antropòlegs britànics com Alfred Reginald Radcliffe-Brown sostenien que el parentiu estava basat en l'ascendència d'un ancestre comú, Lévi-Strauss pensava que aquest parentiu tenia més a veure amb l'aliança entre dues famílies, quan la dona d'un grup es casava amb l'home d'un altre. A diferència de Radcliff-Brown, que considerava la família nuclear com la unitat del sistema de parentiu, Lévi-Strauss pensava que no era aquesta la unitat, sinó la relació entre dues famílies: l'aliança que es produeix entre dues famílies quan un home lliura la seva germana a canvi d'una altra dona.

Entre 1940 i 1950, Lévi-Strauss va continuar publicant i va tenir èxits considerables. En el seu retorn a França, es va implicar en l'administració del CNRS i el Musée de l'Homme, i posteriorment va passar a ocupar una plaça a l'École Pratique des Hautes Études.

El 1955, quan Lévi-Strauss ja era conegut en els cercles acadèmics, va publicar Tristos tròpics. El llibre era essencialment un viatge novel·lat sobre les seves expedicions al Brasil entre 1935 i 1939. Els organitzadors del Premi Goncourt van lamentar no estar capacitats per a premiar-lo, ja que tècnicament l'obra era un relat de no-ficció.

El pensament salvatge, del 1962, va suposar un trasbals en les ciències socials, pel seu reconeixement del treball mental del -mal anomenat- "primitiu" i per la seva defensa d'una ciència en el neolític, que a més a més considerava hereva d'una tradició investigadora anterior, que hauria aconseguit classificar la realitat natural (i social) mitjançant l'ús de propietats sensibles, és a dir, uns procediments analítics semblants als que fa la ciència moderna.

Els quatre volums de la seva obra Mitològiques (1964–1971) constitueixen una obra original en l'antropologia del segle xx, pel seu apropament singular a la mitologia americana. En aquesta, analitza els mitemes, elements significatius creats per mitjà d'oposicions (alt/baix, cru/cuit, sec/humit, etc.).

El 2008, en complir els cent anys, va aparèixer publicada una selecció de la seva obra en la col·lecció de La Pléiade, dedicada habitualment a escriptors consagrats, en què també s'hi recollien fragments inèdits.

Morí la matinada del diumenge 1 de novembre del 2009 a París (França), a l'edat de 100 anys.

Càrrecs i reconeixements

El 1940, es va convertir en sotsdirector del Musée de l'Homme i després director de l'École Pratique des Hautes Études. Més endavant, va ser nomenat professor d'antropologia social del Collège de France, càrrec que va ocupar des del 1959 fins a la seva jubilació, el 1982.

Claude Lévi-Strauss cuinant una paella. imatge de l'exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, secció L'Horta i la Marjal.

Va ser membre estranger de l'Acadèmia nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia americana i institut d'Arts i Literatura, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Reial dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències.

Era doctor honoris causa per les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Uppsala, Mont-real, per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, per la Universitat Nacional del Congo, per la Universitat de Visva Bhrati (Índia) i per les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Colúmbia.

El 1966, va rebre la medalla d'or i el premi Viking Fund, assignat pel vot internacional del gremi d'etnòlegs; el 1967, la medalla d'or del CNRS; el 1973, el Premi Erasmus; el 1986, el Premi de la fundació Nonimo i, el 1996, el premi Aby M. Warburg i també la Legió d'Honor.

Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 24 de maig del 1973, en substitució de Henry de Montherlant von Sturmer i Rodney Needham.

L'any 2005, va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia, o altres àmbits del coneixement, des d'un fort compromís personal ètic i humanístic.

Obres destacades

Algunes de les seves obres són:

• La vida familiar i social dels indis nambikwara, (1948).
• Les estructures elementals del parentiu, (1949).
• Tristos tròpics, (1955) traducció catalana de Miquel Martí i Pol Anagrama, 1992.
• Antropologia estructural, (1958).
• El pensament salvatge, (1962).
• L'home nu, (1971).
• La mirada allunyada, (1983).

Honors

Gran Creu de la Legió d'Honor

Comendador de l'orde Nacional del Mèrit;

Comendador de l'orde de les Arts i les Lletres

Gran Creu de l'orde Nacional del Mèrit Científic (Brasil)

Comendador de l'orde de la Corona (Bèlgica)

Comendador de l'orde de la Creu del Sud (Brasil)

Comendador de l'orde del Sol Naixent (Japó)

Enllaços externs

• «Claude Lévi-Strauss» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
• Entrevista del diari argentí Clarín (24 d'abril 1997) (castellà).
• Biografia al diari Telegraph (anglès).