Judith Butler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJudith Butler
Judith Butler.jpg
Naixement 24 de febrer de 1956 (1956-02-24) (60 anys)
Cleveland (Ohio)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Universitat de Yale
Ocupació filòsofa, professora
Moviment Postestructuralisme
Premis Beca Guggenheim
Theodor W. Adorno Award
Q3404987

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Butler és una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. Conegut és que el constructivisme ens parla de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no rols naturals. Però Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït.[1]

Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Freud i Lacan. D'aquest últim, treu el concepte d'aquelles posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l'imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.

A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Foucault i Derrida. De Foucault, extreu el concepte de poder sense subjecte i que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l'individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes; en aquest cas, de l'imperialisme heterosexual. D'en Derrida, assumeix el concepte de desconstrucció que ella expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificació és la paraula queer, que passa de ser un insult a considerar-se l'expressió d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Performative Acts and Gender Constitution (1988)[modifica | modifica el codi]

En aquest asssaig, Judith Butler proposa la seva teoria de la performativitat de gènere, que serà represa el 1990 a través del treball Gender Trouble. Comença basant la seva teoria de la performativitat de gènere des d'un punt de vista fenomenològic feminista. Suggereix que tant la fenomenologia com el feminisme basen les seves teories en "l'experiència viscuda".[2] Més enllà, al comparar el fenomenologista Maurice Merleau-Ponty i la feminista Simone de Beauvoir, Butler argüeix que ambdues teories veuen el cos sexuat com una idea històrica o una situació històrica; ella accepta aquesta nociód'una "distició entre sexe, comun fet biològic, i el gènere, com la interpretació cultural o significació d'aquest fet".[2] Aquesta combinació de teories és essencial per a establir el punt de vista de Butler sobre la "teatralització" o els gèneres performats en la societat.

Butler argumenta que és més vàlid percebre el gènere com una performance en la que un agent individual actua. L'element performatiu de la seva teoria suggereix una audiència social. Per a Butler, la "inscripció" de la performació de gènere es transmet sense esforç de generació en generació en forma de "significats" socialment etablerts. L'autora refereix que "el gènere no és una elecció radical... [tampoc] és imposat o inscrit sobre l'individual".[2] Donada la naturalesa social dels sers humans, la major part de les accions són observades d'altres persones, reproduïdes i interioritzades, i tot això té lloc en una performativa o qualitat teatral. Normalment, les accions apropiades per a homes i dones han estat transmeses per a produir una atmosfera social que tan manté com legitima un binarisme de gènere interpretable com a natural.[2] Consistent amb la seva acceptació del cos com a una idea històrica, l'autora suggereix que el nostre concepte de gènere s'ha vist com a natural o innata perquè el cos "esdevé el seu gènere a través d'una sèrie d'actes que són renovats, revisats i consolidats a través del temps".[2]

Butler argüeix que l'exercici del gènere en ell mateix crea el gènere. Addicionalment, compara la performativitat del gènere amb la performativitat al teatre. Per a tal, aporta diverses similituds, incloent la idea de que cada individu funciona com a un actor del seu gènere. Més enllà, l'autora també porta a la llum una diferència crítica entre la performació del gènere en la realitat i l'execució teatral. Exposa com el teatre és molt menys agressiu i no produeix la mateixa por que les execucions del gènere molt sovint troben degut al fet que hi ha una clara distinció entre la realitat i el teatre.

Butler usa de Sigmund Freud la noció de com la identitat de l'individu es modela en termes de normalitat. Revisa com d'aplicable és el concepte de Freud per al lesbianisme, on Freud deia que les lesbianes modelaven la seva conducta a la dels homes, que percebien com a normal o ideal. Pel contrari, Butler deia que tot el gènere funcionava d'aquesta manera, representant una noció de normes de gènere interioritzada.[3]

Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity (1990)[modifica | modifica el codi]

Gender Trouble es va publicar inicialmeent el 1990 i se n'han vinut més de 100.000 còpies a nivell mundial en diferents idiomes.

Bibliografia en català i castellà[modifica | modifica el codi]

  • Butler, Judith. Et al., El gai saber, introducció als estudis gais i lèsbics, Llibres de l'Índex (2000)
  • Butler, Judith, Mecanismos psíquicos del poder: teorías sobre la sujeción. Ediciones Cátedra, SA. (2001)
  • Butler, Judith. Et al., Mujeres y transformaciones sociales. El Roure Editorial, S.A. (2001)
  • Butler, Judith. El grito de Antígona. El Roure Editorial, S.A. (2001)
  • Butler, Judith. Lenguaje, poder e identidad. Editorial Síntesis (2004)
  • Butler, Judith. Deshacer el género. Ediciones Paidós Ibérica, S.A. (2006)
  • Butler, Judith. Cuerpos que importan. Paidós (2002)
  • Butler, Judith. El género en disputa. Paidós (2001)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Judith Butler». web. CCCB. [Consulta: 2 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Butler, Judith «Performative Acts and Gender Constitution: An Essay in Phenomenology and Feminist Theory». Theatre Journal Vol. 40 No. 4, pp.519 - 531, 1988.
  3. Rivkin, Julie, and Michael Ryan. Literary Theory: An Anthology. 2nd ed. Malden, Massachusetts: Blackwell Pub., 2004. Print.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]