Judith Butler

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJudith Butler
Judith Butler al CCCB 2018.jpg
Judith Butler al CCCB (2018)
Biografia
Naixement 24 febrer 1956 (62 anys)
Cleveland
Grup ètnic Estatunidencs
Educació Universitat de Yale
Activitat
Camp de treball Teoria feminista, teoria queer i teoria de la literatura
Ocupació Filòsofa, escriptora, professora d'universitat, sociòloga, crítica literària, feminista i periodista
Ocupador Universitat Wesleyana
Universitat de Califòrnia a Berkeley
European Graduate School Tradueix
Moviment Postestructuralisme
Influències Michel Foucault
Obra
Obres destacables Vulnerability in Resistance Tradueix
Premis

IMDB: nm3110693
Modifica les dades a Wikidata

Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Butler és una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. El constructivisme tracta de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals. Però Butler sobrepassa el gènere i afirma que el sexe i la sexualitat, lluny de ser quelcom natural, són, com el gènere, quelcom construït.[1]

Butler arriba a aquesta conclusió basant-se en les teories de Freud i Lacan. D'aquest últim, treu el concepte de les posicions sexuals que suposen un trauma ocupar-les. Davant de la por a ocupar alguna d'aquestes, l'individu es col·loca en una heterosexualitat fal·locèntrica, és a dir, una heterosexualitat regida per la normativa de l'imperialisme heterosexual masculí en què assumir la sexualitat heterosexual implica assumir un sexe determinat.

A més de Freud i Lacan, Butler té influències de Foucault i Derrida. De Foucault, n'extreu el concepte de poder sense subjecte, que es concreta en el poder que té el discurs o el llenguatge per a crear. Però aquest discurs és un discurs sense subjecte, en què l'individu no té paraules pròpies, sinó que és el discurs mateix el que vehicula els valors i les normes; en aquest cas, de l'imperialisme heterosexual. De Derrida, assumeix el concepte de desconstrucció que ella expressa com a resignificació del discurs, és a dir, el fet de resignificar les paraules. Un exemple d'aquesta resignificació és la paraula queer, que passa de ser un insult a considerar-se l'expressió d'un moviment d'alliberament i dignitat homosexual.

Obres principals[modifica]

Performative Acts and Gender Constitution (1988)[modifica]

En aquest assaig, Judith Butler proposa la seva teoria de la performativitat de gènere, que serà represa el 1990 en el treball Gender Trouble. Comença basant la seva teoria de la performativitat de gènere en un punt de vista fenomenològic feminista. Suggereix que tant la fenomenologia com el feminisme basen les seves teories en "l'experiència viscuda".[2] Més enllà, en comparar el fenomenologista Maurice Merleau-Ponty i la feminista Simone de Beauvoir, Butler argüeix que ambdues teories interpreten el cos sexuat com una idea històrica o una situació històrica; ella accepta aquesta noció d'una "distinció de sexe com un fet biològic, i el gènere com la interpretació cultural o significació d'aquest fet".[2] Aquesta combinació de teories és essencial per a establir el punt de vista de Butler sobre la "teatralització" o els gèneres performats en la societat.

Butler argumenta que és més vàlid percebre el gènere com una performance en què un agent individual actua. L'element performatiu de la seva teoria suggereix una audiència social. Per a Butler, la "inscripció" de la performació de gènere es transmet sense esforç de generació en generació en forma de "significats" socialment establerts. L'autora refereix que "el gènere no és una elecció radical... [tampoc] és imposat o inscrit sobre l'individual".[2] Atesa la naturalesa social dels éssers humans, la major part de les accions són observades per altres persones, reproduïdes i interioritzades, i tot això té lloc en una performativa o qualitat teatral. Normalment, les accions apropiades per a homes i dones han estat transmeses per produir una atmosfera social que manté com legítim un binarisme de gènere interpretable com natural.[2] Consistent amb la seva acceptació del cos com una idea històrica, l'autora suggereix que el nostre concepte de gènere s'ha vist com natural o innat perquè el cos "esdevé el seu gènere per una sèrie d'actes que són renovats, revisats i consolidats en el temps".[2]

Butler argüeix que l'exercici del gènere en ell mateix crea el gènere. Addicionalment, compara la performativitat del gènere amb la performativitat en el teatre. Per això, aporta diverses similituds, incloent la idea que cada individu funciona com un actor del seu gènere. Més enllà, l'autora també porta a la llum una diferència crítica entre la performació del gènere en la realitat i l'execució teatral. Exposa com el teatre és molt menys agressiu i no produeix la mateixa por que les execucions del gènere, atès que sovint hi ha una clara distinció entre la realitat i el teatre.

Butler manlleva de Sigmund Freud la noció de com la identitat de l'individu es modela en termes de normalitat. Revisa com d'aplicable és el concepte de Freud per al lesbianisme: Freud afirmava que les lesbianes modelaven la seva conducta a la dels homes, que percebien com a normal o ideal. Pel contrari, Butler defensa que tot el gènere funciona d'aquesta manera, representant una noció de normes de gènere interioritzada.[3]

Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity (1990)[modifica]

Gender Trouble es va publicar inicialment el 1990 i se n'han venut més de 100.000 còpies al món en diferents idiomes. El llibre tracta sobre la coneguda Teoria Queer i forma part dels principals referents en relació als estudis de gènere com es coneixen avui. També constitueix una crítica a la idea essencialista que les identitats de gènere son immutables, i troba el seu origen en la naturalesa, el cos, o una heterosexualitat normativa i obligatòria. Butler explica que la seva intenció era criticar un suposat heterosexual dominant a la teoria literària feminista, i rebatre els plantejaments que definien un límits i la correcció del gènere, alhora que limitaven el seu significat a les concepcions generalment acceptades de masculinitat i feminitat. El seu objectiu era obrir les possibilitats per al gènere sense precisar quins tipus de possibilitats s'havien de realitzar, descobrir les maneres en què el fet mateix de plantejar-se el què és possible en la vida respecte del gènere queda relegat per certes pressuposicions habituals i violentes.

Alguns dels temes que l'autora tracta en el llibre son els subjectes de sexe, gènere, desig, la dona com a subjecte del feminisme, identitat, sexe i metafísica de la substància, llenguatge, poder i producció de la matriu heterosexual.

Judith Butler sosté que el gènere es constitueix culturalment i no és possible separar-lo de les interseccions polítiques i culturals en què es produeix, per consegüent, el gènere no és el resultat del sexe ni tendeix a ser tan fix. Així, doncs, considerant el gènere com quelcom independent del sexe, no es pot afirmar que el gènere sigui el producte d’un únic sexe. Per aquesta raó, home i masculí i dona i femení poden significar tant en un cos de dona com en un d’home.[4]

Bibliografia en català[modifica]

  • 2000: Butler, Judith et al., El gai saber, introducció als estudis gais i lèsbics (Llibres de l'Índex)
  • 2008: Vulnerabilitat, supervivència (CCCB)
  • 2010: Violència d'Estat, guerra, resistència(CCCB)[5]
  • 2015: Cossos que encara importen (CCCB)

Premis i reconeixements[modifica]

Al llarg de la seva carrera laboral, Butler ha aplegat nombrosos i prestigiosos premis i reconeixements per la seva tasca i trajectòria professional. Aquests guardons, enumerats a continuació, han permès donar a conèixer encara més les seves teories i el seu paper en la lluita i defensa de la causa feminista i LGTBI+, així com de la teoria sobre la performativitat del sexe.

Cal afegir, que el lliurament del Premi Theodor W. Adorno el 2012 no va estar exempt de polèmica i que es van protagonitzar diverses mobilitzacions ciutadanes tant en contra com a favor que Butler el rebés.

  • 1998: Beca Guggenheim d’humanitats dels Estats Units i Canadà
  • 2004: Premi Memorial James Robert Brudner per la Universitat Yale
  • 2008: Premi Mellon per les seves contribucions exemplars a la beca d’humanitats
  • 2010: Nomenada com una de les “25 visionàries que estan canviant el món” per Utne Reader
  • 2012: Premi Theodor W. Adorno
  • 2013: Doctorat en lletres, honoris causa,  per la Universitat McGill
  • 2013: Doctorat en lletres, honoris causa, per la Universitat de St. Andrews
  • 2014: Doctorat en lletres, honoris causa per la Universitat de Friburg
  • 2014: Nomenada com una de les millors onze icones jueves i lesbianes segons PinkNews
  • 2015: Escollida membre de l’Acadèmia Britànica
  • 2016: Professorat Albertus Magnus per la Universitat de Colònia

Referències[modifica]

  1. «Judith Butler». web. CCCB. [Consulta: 2 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Butler, Judith «Performative Acts and Gender Constitution: An Essay in Phenomenology and Feminist Theory». Theatre Journal Vol. 40 No. 4, pp.519 - 531, 1988.
  3. Rivkin, Julie, and Michael Ryan. Literary Theory: An Anthology. 2nd ed. Malden, Massachusetts: Blackwell Pub., 2004. Print.
  4. BUTLER, Judith. El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Paidós, 2007. 
  5. «Judith Butler: “El feminisme pot canviar el poder de l’Estat”». Crític, 29-05-2018. [Consulta: 7 juny 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]