Filosofia continental

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Filosofia continental és un terme que engloba diversos moviments filosòfics europeus dels segles XIX i XX. Específic del món cultural anglosaxó ("continental", aliè, per oposició a "insular" o britànic, propi),[1] és usat pels filòsofs analítics anglosaxons per a agrupar tots aquells corrents filosòfics que es contraposen a la filosofia analítica.[2] Tradicionalment s'ha inclòs en la filosofia continental l'idealisme alemany, la fenomenologia, l'existencialisme, l'hermenèutica, l'estructuralisme, el postestructuralisme, el feminisme, a la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt, així com alguns corrents del marxisme.[3][4]

Referències[modifica]

  1. «filosofia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2021].
  2. «Continental philosophy | European thought» (en anglès). [Consulta: 3 abril 2021].
  3. «What is Continental vs Analytic Philosophy?». [Consulta: 3 abril 2021].
  4. «Analytic versus Continental Philosophy | Issue 74 | Philosophy Now». [Consulta: 3 abril 2021].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filosofia continental
  • Simon Critchley, Continental Philosophy: A Very Short Introduction. Oxford University Press (2001) ISBN 0-19-285359-7
  • Andrew Cutrofello, Continental Philosophy: A Contemporary Introduction. Routledge (2005)