Filosofia contemporània
 |
| Antiga Medieval Moderna Contemporània |
| Vegeu també |
|
|
La filosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de la filosofia del segle XIX, la filosofia del segle XX i posteriors. No tenen uns trets homogenis, ja que l'època és el criteri d'agrupació. Els pensadors acostumen a ser professionals (amb la carrera corresponent) que fan recerca, divulgació o altres tasques.
Característiques[modifica | modifica el codi]
La majoria de pensadors pateixen l'anomenat gir lingüístic, que consisteix a replantejar-se el significat dels termes filosòfics més habituals de la història de la filosofia. La filosofia del llenguatge es torna una branca necessària per a totes les altres, ja que per parlar d'un problema es comença definint els termes, amb totes les connotacions i canvis històrics.
Si bé la filosofia cedeix camps a la ciència empírica (com per exemple el paper de la física o la psicologia), alhora també es torna una matèria auxiliar per a totes les disciplines: el bagatge teòric que les fonamenta. Per tant es parla de filosofia del dret, de l'educació...
Les qüestions bàsiques ja no són ontològiques sinó pràctiques o de sentit i per tant pertanyents a l'ètica. La majoria de corrents ètics contemporanis tracten l'ésser humà com a ciutadà i tracten de responder als nous reptes com la convivència intercultural, el civisme, els dilemes biomèdics, l'ús de la tecnologia o la democràcia. Al segle XXI ha resorgit amb força l'estudi de la ment per l'auge de la ciència cognitiva.
Corrents més destacats[modifica | modifica el codi]
- Filosofia analítica
- Naturalisme filosòfic
- Postestructuralisme
- Desconstrucció
- Existencialisme
- Fenomenologia
- Escola de Frankfurt
Taula cronològica dels principals filòsofs de l'edat contemporània[modifica | modifica el codi]
