Filosofia postmoderna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Antiga
Medieval
Renaixentista (humanisme)
Moderna (il·lustració)
Filosofia contemporània
Filosofia postmoderna
Per cultura:

La filosofia postmoderna aplica el concepte de postmodernitat al pensament i qüestiona les bases històriques sobre les quals s'ha construït la filosofia occidental.

Va iniciar-se amb els escrits de Michel Foucault que relacionaven coneixement i poder, veient com el cànon i el saber privilegiat s'han unit sempre amb els dominadors, silenciant altres subcultures, que amb la postmodernitat reclamen una relectura del passat, per exemple des de l'òptica feminista o les minories ètniques. Els teòrics d'aquest corrent són hereus de Nietzsche.

Tant Jean-François Lyotard com Jacques Derrida, influenciats per Ludwig Wittgenstein, van interessar-se per l'anàlisi textual dels escrits filosòfics, aplicable després a altres esferes que són texts expandits (fins i tot, si no estan escrits), com defensa la semiòtica. Així, molts dels problemes filosòfics són en realitat problemes de llenguatge i de definició.

Els pensadors d'aquest corrent van rebutjar la fe absoluta en el subjecte i en la raó; van introduir el perspectivisme i van practicar un escepticisme radical, que qüestiona la noció de realitat. Van incorporar enfocaments d'altres disciplines per relacionar filosofia i societat i van afirmar que no hi havia res immutable o segur, en línia amb una època que Zygmunt Bauman va qualificar de líquida.

Crítica[modifica | modifica el codi]

El moviment va ser crititat pel seu excés de verbalisme, per entre d'altres Jean Bricmont, Richard Dawkins i Alan Sokal.[1] El veuen com una impostura intel·lectual, que produeix texts incomprensibles, que tot i un ordinador pot parodiar amb facilitat, com ho prova el Postmodernism generator.[2] A més, en sobreaccentuar la subjectivitat i el relativisme i pretendre que qualsevol explicació és equivalent, pel necessari respecte dogut a opinions minoritàries, sigui un mite, un gran narratiu o el resultat d'una recerca científica, pel necessari respecte de qualsevol opinió es vist com un retorn a l'obscurantisme i l'antimodernisme de l'església catòlica, negant el progrés de la il·lustració.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sokal, Alan; Bricmont, Jean. Impostures Intel·lectuals (en català, traduït del francès). Empúries, 1999, p. 352. ISBN 9788475966564. 
  2. Dawkins, Richard «Postmodernism disrobed» (en anglès). Nature, 9 juliol del 1998, pàg. 141-143.
  3. Boghossian, Paul; Henschen, Hans-Horst (traductor) «Der Wissenschaftsschwindel des Physikers Alan Sokal und seine Lehren» (en alemany, traduït de l'anglès). Die Zeit, 24 gener del 1997.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filosofia postmoderna Modifica l'enllaç a Wikidata