Alan Sokal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlan Sokal
Alan Sokal.jpg
Biografia
Naixement 24 de gener de 1955 (1955-01-24) (64 anys)
Boston (Massachusetts)
Nacionalitat Estats Units
Religió Ateisme
Educació Universitat Harvard
Universitat de Princeton
Es coneix per L'Afer Sokal
Activitat
Director de tesi Arthur Wightman
Camp de treball Física
Ocupació Matemàtic i físic
Ocupador Universitat de Nova York
University College de Londres
Obra
Obres destacables
* «Transgredir les fronteres: cap a una hermenèutica transformativa de la gravitat quàntica»
  • Impostures Intel·lectuals (1997)
  • Beyond the hoax (2010)
Família
Pare Nathan O. Sokal

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Alan Sokal és un matemàtic i físic americà. Va néixer el 24 de gener del 1955 a Boston (Massachusetts). És conegut per l'afer Sokal.

Va acabar els seus estudis de física i matemàtiques a la Universitat Harvard el 1976 i va obtenir el doctorat a la Universitat de Princeton el 1981. Va treballar un any a la Universitat de Barcelona.[1] És catedràtic a la Universitat de Nova York. És especialitzat en física matemàtica i combinatòria, concretament en la resolució de problemes de mecànica estadística i de teoria quàntica dels camps.[2] Va ser un dels crítics majors del postmodernisme i de la temptativa d'aquests de desconstruir els aconseguiments de la Il·lustració.[3]

« Convido tothom que pensi que les lleis de la física són meres convencions socials a transgredir aquestes convencions saltant d'una finestra del meu pis. (Visc al pis vint-i-ú) »
— Alan Sokal, 1996[4]

L'afer Sokal[modifica]

El 1996 va publicar en una revista científica un article «Transgredir les fronteres: cap a una hermenèutica transformativa de la gravetat quàntica»[5] El text era una paròdia, una barreja de paraules complicades sense sentit, de citacions ben referenciades però fora de context sense cap contingut real, fet per desemmascarar autors pseudocièntifics que escriuen texts absurds disfressats de ciència. Tot i això la revista científica americana postmoderna Social Text va publicar-lo sense cap objecció. Malgrat els errors i informacions sense base va ser admès per aquesta revista prestigiosa. «Així va quedar provat de forma difícilment refutable que altres textos dels mateixos especialistes participen d'aquest mateix caràcter obscur.»[6] En va sortir l'«afer Sokal», quan va declarar el seu ardit i va posar en ridícul la revista.[7] Va enviar a la mateixa revista un article nou, en el qual va confessar que «… el meu article [l'anterior publicat en Social Text] és una barreja de veritats, mitges veritats, quarts de veritat, falsedats, salts il·lògics i frases sintàcticament correctes que no tenen cap mena de sentit.»[8] Social Text va refusar-ne la publicació.[9] El mateix any va sortir el programari postmodernism generator, que permet de generar automàticament texts postmodernistes.[3]

Va ser l'origen d'una controvèrsia vehement sobre l'objectivitat del món.[10] La seva crítica de l'estafa científica, les reaccions i la polèmica que va suscitar, van alimentar un llibre nou escrit amb el catedràtic belga i també físic Jean Bricmont: Impostures Intel·lectuals.[11] i el 2010 Beyond the Hoax (Enllà de la trampa) encara no traduït al català.

Publicacions destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. Molina, Alfred «Impostures intellectuelles» (pdf). Revista de Física, 2n semestre 1998, pàg. 61-62.
  2. Solé, Mónica «Entrevista: Alan Sokal «Mi parodia sólo fue la chispa que hizo estallar el debate» «My parody was the spark that started the debate»». Quark, 15, 1999.
  3. 3,0 3,1 Dawkins, Richard «Postmodernism disrobed» (en anglès). Nature, 9 juliol del 1998, pàg. 141-143.
  4. «A Physicist Experiments With Cultural Studies» (en anglès). Lingua franca, maig/juny del 1996.
  5. Sokal, 1996.
  6. Bach i Martorell, Carme; Martí i Llobet, Jaume. «Revisió crítica de les característiques del discurs especialitzat: el pes de la llei del mercat». A: Estudis de lingüística i de lingüística aplicada en honor de M. Teresa Cabré Castellví. Documenta Universitària, 2016. ISBN 9788499843186. 
  7. Vilarroya i Oliver, Óscar. Paraula de robot: intel·ligència artificial i comunicació. volum 12 de Sense fronteres. València: Universitat de València, 2003. ISBN 9788476607596. «Segons una opinió, confirmat per l'experiment Sokal, hi ha molts autors que escriuen només articles sense sentit que utilitzen conceptes que no entenen i que els apliquen a àmbits on no tenen res a veure.» 
  8. Sokal, Afterword, 1996, p. 94.
  9. 9,0 9,1 Raventós, Daniel «Postmodernisme, pseudociències, religió i esquerra política». La Fàbrica, 24 febrer del 2010. reprès a «Llibertat.cat», 27 febrer del 2010.
  10. Boghossian, Paul; Henschen, Hans-Horst (traductor) «Der Wissenschaftsschwindel des Physikers Alan Sokal und seine Lehren» (en alemany, traduït de l'anglès). Die Zeit, 24 gener del 1997.
  11. Sokal & Bricmont, 1999.
  12. Vegeu la ressenya de la versió anglesa: Dawkins, Richard «Postmodernism disrobed» (en anglès). Nature, 394, 9 juliol del 1998, pàg. 141-143.