Jacques Derrida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jacques Derrida

Jacques Derrida
Naixement 15 de juliol de 1930
Algèria Algèria, El-Bihar
Defunció 8 d'octubre de 2004
França França, París
Nacionalitat francès
Ocupació filòsof, professor

Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol de 1930París, 8 d'octubre de 2004), francès nascut a Algèria, considerat un dels més influents pensadors i filòsofs contemporanis. Va ser el primer a desenvolupar el mètode de pensament conegut com a desconstrucció, plantejat en el treball de Martin Heidegger.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Algèria i procedent d’una família jueva de classe mitjana va passar a la seva ciutat natal tota la seva infància.

Durant la primera adolescència, ja a França, va començar el seu interès per la filosofia llegint a Rousseau, Nietzsche, André Gide i Albert Camus. Al 1952 va ingressar a l’École Normale Supérieure, on va llegir a Kierkegaard, a Martin Heidegger i a Louis Althusser.

Al juny de 1957 es va casar amb la psicoanalista Marguerite Aucouturier (amb qui tindria dos fills, Pierre nascut al 1963 i Jean al 1967). Mesos després va haver de tornar a Algèria per fer el servei militar. Va sol·licitar ser destinat com a mestre en una escola per a fills de soldats a Kólea, a prop d’Argel. Durant més de dos anys va ser soldat i va ensenyar francès i anglès a joves argelins.

Al 1959 va continuar sent professor a un liceu de Le Mans. Al 1964 guanyà el premi Jean Cavaillès de Epistemologia per la seva traducció de L’origen de la geometria de Edmund Husserl. De 1960 a 1964 va ser professor de filosofia a La Sorbona.

Al 1965 va rebre el càrrec de director d’estudis de l’École Normale Supérieure, al departament de filosofia. La seva participació amb un grup de destacats intel·lectuals francesos a la Johns Hopkins University va ser el començant dels seus freqüents viatges als Estats Units on el seu pensament va influir notablement. L'any 1967 publicà els seus primers tres llibre i durant tots els anys setanta participà amb altres autors com Jean-Luc Nancy, Philippe Lacoue-Labarthe i Sarah Kofmaen, en diversos projectes, com la creació de l’Editorial Galilée.

El 1967 va publicar tres de les seves obres més importants i que varen cimentar la seva fama en els medis filosòfic i acadèmic: De la gramatologia, L'escriptura i la diferència i La veu i el fenomen. Va participar així mateix amb la important revista de crítica francesa Tel Quel.

Al 1983 va ser cofundador del Collège international de philosophie (CIPH), del qual va ser primer president. Durant els anys posteriors va ser professor a la University of California, Irvine. També va mantenir una esgotadora tasca com a conferenciant per diverses universitats nord-americanes, les més importants.

Derrida va ser membre de American Academy of Arts and Sciences i va rebre al 2001 l’ Adorno-Preis de la Universitat de Frankfurt. També va ser declarat doctor Honoris causa per la Cambridge University, la Columbia University, The New School for Social Research, la University of Essex, la University of Leuven, el Williams College i la University of Silesia.

Al 2003 li van diagnosticar un càncer de pàncrees, i per aquesta raó va reduir notablement els seus compromisos com a conferenciant i professor. Finalment, va morir a Paris el 8 d’octubre del 2004.

Cal destacar la seva vessant compromesa, participant en els moviments estudiantils tant al maig del 68, o en actes contra la guerra del Vietnam. Al 1981 va fundar l’associació Jean-Huss per ajudar als intel·lectuals txecs disidents. Al 1983 també va participar en activitats culturals a favor de Nelson Mandela i contra el govern de Apartheid de Sud-Àfrica. Cal destacar la col·laboració en la campanya per alliberar el periodista negre Mumia Abu-Jamal i també l'oposició a l’ocupació de l’Iraq el 2003.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Derrida va pertànyer al moviment filosòfic denominat del 68. L'aportació més important del seu pensament és la desconstrucció. El discurs desconstructuvista identifica la incapacitat de la filosofia d'establir un pis estable.

La desconstrucció és un tipus de pensament que critica, analitza, i revisa fortament les paraules i els seus conceptes. La majoria dels estudis de Derrida exposaven una gran dosi de rebel·lia i de crítica al sistema, per la qual cosa se'l va qualificar en determinat moment com un pensador d'extrema esquerra.

El pensament de Derrida en context[modifica | modifica el codi]

Derrida va tenir un impacte significatiu en la filosofia continental europea i en la teoria literària, en particular mitjançant la seva associació amb el crític literari Paul de Man. No obstant això, no hi ha acord sobre fins a quin punt existeix consonància entre la teoria de Derrida i la desconstrucció que s'ha desenvolupat en la crítica literària. Derrida també va fer referència a la filosofia analítica en el seu treball, en particular al treball de J.L. Austin.

El seu treball és freqüentment associat amb el postestructuralisme i el postmodernisme, però la seva associació amb el segon no és completa. Jean-François Lyotard és un pont més proper entre la desconstrucció i el posmodernisme, en desenvolupar sentits filosòfics del posmodernisme, que Derrida va utilitzar en llargs diàlegs que no admeten una relació clara entre el treball dels dos. Figures considerades dintre del mateix camp de la desconstrucció s'han definit de tendències modernistes més que postmoderns.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Derrida