Paul B. Preciado

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaul B. Preciado
2017-06-07 Documenta 14 Paul B. Preciado by Olaf Kosinsky-6.jpg
(2017)
Biografia
Naixement 1970 (48/49 anys)
Burgos
Educació Universitat de Princeton
The New School
Activitat
Ocupació Escriptor, filòsof, comissari d'exposicions i columnista
Ocupador Libération
Universitat de París
Professors Jacques Derrida
Obra
Obres destacables Testo Junkie Tradueix (2008)
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Paul B. Preciado (nascut amb el nom de Beatriz Preciado, Burgos, 1970) és un filòsof feminista[1] i comissari d'art.[2] Destaca per ser un dels principals referents a Espanya de la Teoria Queer i la filosofia del gènere.[3] Ha estat deixeble d'Ágnes Heller i Jacques Derrida.[4][5]

Trajectòria[modifica]

Es va doctorar en Teoria de l'Arquitectura a la Universitat de Princeton, on va obtenir el Premi extraordinari fi de carrera i on va ser investigador sota la direcció de Beatriz Colomina. A més va rebre una beca Fullbright. Va obtenir un màster de Filosofia Contemporània i Teoria de Gènere a la New School for Social Research de Nova York. Va ser alumne d'Ágnes Heller i Jacques Derrida. Marxà el 1999 a París gràcies a una invitació de Derrida per participar en els seminaris de L'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales. Al llarg d'aquests anys va destacar per la seva col·laboració en els inicis de la Teoria Queer a l'Estat francès, concretament amb un grup d'escriptors liderat per Guillaume Dustan i conegut com Le Rayon Gay.[6]

Ha col·laborat amb el MACBA en l'organització dels seminaris «Pornografia, postpornografia: estètiques i polítiques de representació sexual» (juny de 2003) i «Identitats minoritàries i les seves representacions crítiques» (febrer-novembre de 2004). Actualment és director del Programa «Somateca: feminismes, producció biopolítica, pràctiques queer i trans» al Centre d'Estudis Avançats del Museu Nacional Reina Sofia. També del Centre d'Estudis del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. És professor de la càtedra d'Història Política del cos i teoria del gènere en el Departament d'Estudis de la Dansa a la Universitat París VIII. Autor de nombrosos articles publicats en les revistes Multitudes, Eseté o Artecontexto, entre d'altres.[7][8]

En el seu primer llibre, Manifiesto Contra-sexual (2002), inspirat per les tesis de Michel Foucault, reflexiona sobre les maneres de subjectivació i identitat, així com sobre la construcció social i política del sexe, prenent part -arran d'això- en diferents fòrums internacionals. Serà traduït a diversos idiomes, essent avui una referència indispensable en la teoria queer.[9]

Al Manifiesto Contra-sexual li seguirà el 2008: Testo Yonqui, on fa un recorregut i anàlisi del que denomina «règim farmacopornogràfic», és a dir, el capitalisme en el qual les indústries farmacèutiques i de la pornografia juguen un paper crucial. Denomina, per tant, a l'actual sistema capitalista: capitalisme farmacopornogràfic. Els capítols dedicats a aquesta anàlisi es complementen amb aquells en els quals, de forma autobiogràfica, Preciado descriu el procés d'autoadministració de testosterona. En paraules del mateix autor: «aquest llibre no és una autoficció. Es tracta d'un protocol d'intoxicació voluntària a força de testosterona sintètica que concerti el cos i els afectes de B.P. És un assaig corporal».[10]

A l'abril de 2010 queda finalista del Premio Anagrama d'Assaig en la seva XXXVIII edició amb el llibre Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría.[11] El jurat del premi estava compost per Salvador Clotas, Román Gubern, Xavier Rubert de Ventós, Fernando Savater, Vicente Verdú i l'editor Jorge Herralde.

Dirigeix el projecte de recerca i producció artística Technologías del Género i n'impulsa les iniciatives teòriques i polítiques drag king, postpornogràfic i transgènere.

Preciado va ser parella de l'escriptora francesa Virginie Despentes durant molts anys fins al final de la relació el 2014.[12][13]

Arran de la polèmica sobre l'exposició La Bèstia i el Sobirà,[14] va ser cessat del MACBA.[15]

Obra[modifica]

Assaigs[modifica]

  • Manifiesto contra-sexual[16] (2002)
  • Testo Yonqui[17] (2008)
  • Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría.[18] Barcelona: Anagrama, 2010
  • Un apartamento en Urano: crónicas del cruce. Barcelona: Anagrama, 2019[19]

Contribucions[modifica]

  • «Terror anal».[20] A: Guy Hocquenghem, El deseo homosexual. melusina, 2009.
  • María Ptqk (ed.), Soft Power: biotecnología, industrias de la alimentación y de la salud y patentes sobre la vida.[21] Bilbao: consonni, 2012.
  • «The pharmaco-pornographic regime : sex, gender, and subjectivity in the age of punk capitalism». A: Stryker, Susan, i Aren Z. Aizura. The Transgender Studies Reader 2. Nova York : Routledge, 2013. OCLC 824120014.

Referències[modifica]

  1. «Catalunya trans». El Estado Mental, 18-01-2015 [Consulta: 17 febrer 2015].
  2. Riaño, Peio H. «Paul B. Preciado, el comisario más influyente del arte contemporáneo» (en es). El País [Madrid], 20-11-2018. ISSN: 1134-6582.
  3. «Sóc un ateu de la identitat sexual». Catalunya Ràdio, 25-06-2014. [Consulta: 3 abril 2019].
  4. Molina, Angel «Llamadme Paul». El País, 29-01-2016 [Consulta: 28 gener 2018].
  5. «Entrevista a Paul B. Preciado - Terrícoles». Betevé, 07-06-2018. [Consulta: 3 abril 2019].
  6. «Biographie de Beatriz Preciado». Feance Culture [Consulta: 28 gener 2018].
  7. «El Macba llega a un acuerdo con Valentín Roma y Paul Beatriz Preciado». El Periódico, 24-02-2017 [Consulta: 28 gener 2018].
  8. Oller Alonso, Martín; Chavero Ramírez, Palmira. Comunicación, Periodismo y Género. Una mirada desde Iberoamérica. Lulu.com, p. 19-26. ISBN 978-84-945243-5-6 [Consulta: 28 gener 2018]. 
  9. «Beatriz Preciado desmonta todas las convenciones sexuales en su 'Manifiesto contrasexual'». La Vanguardia, 27-05-2011 [Consulta: 28 gener 2018].
  10. Preciado, Testo Yonqui, 2008, p.15
  11. «Eloy Fernández Porta obtiene el XXXVIII Premio Anagrama de Ensayo», ABC, 15 de abril de 2010.
  12. Cécile Daumas, «Tête à queue», Libération, 14 d'octubre 2008.
  13. La statistique, plus forte que l'amour
  14. «La bèstia i el sobirà» (en ca), 20-03-2015. [Consulta: 3 juny 2015].
  15. «El Macba cessa el director del museu i els comissaris de l'exposició polèmica» (en ca), 23-03-2015. [Consulta: 3 juny 2015].
  16. Preciado, Paul B. Manifiesto Contra-sexual. Opera prima, 2002, p. 176. ISBN 9788495461148. 
  17. Preciado, Paul B. Testo Yonqui (en es). S.L.U. Espasa libros, 2008, p. 330. ISBN 9788467026931. 
  18. «Pornotopía» (en es). Anagrama. [Consulta: 8 gener 2018].
  19. «Un apartamento en Urano: crónicas del cruce». [Consulta: 3 abril 2019].
  20. «El deseo homosexual :: Guy Hocquenghem» (en es). Melusina. [Consulta: 8 gener 2018].
  21. «SOFT POWER» (en es). consonni. [Consulta: 8 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]